El dia a dia d'en Miguel (96 anys), el guardià del Mercat de Montserrat de Nou Barris: "No falto mai"
Assegut cada dia al seu banc, testimoni d'un segle de canvis, en Miguel encarna la memòria viva d'un mercat que s'ha reinventat sense perdre la seva ànima
Et pot interessar: El renovat mercat de 10.000 m2 que manté l'"esperit de barri" entre els seus veïns de Nou Barris: cruïlla entre generacions i més oferta
Notícies relacionades
Al renovat Mercat de Montserrat, on la llum blanca estrena parets i el so es multiplica entre passadissos amplis, hi ha una escena que no pertany del tot a l'arquitectura nova. Assegut en un banc, davant d'una de les parades, en Miguel observa l'anar i venir de la gent com qui mira una pel·lícula que porta dècades en cartell. Té 96 anys i una rutina que no ha canviat d'escenari: el mercat.
En Miguel és del barri de tota la vida. Ho diu sense èmfasi, com si no calgués explicar-ho més. Ha vist el mercat abans del canvi, durant el deteriorament i ara en la seva versió renovada. “Jo porto aquí des que es va obrir l'altre”, resumeix. No parla de l'edifici com un lloc, sinó com una continuïtat de la seva pròpia vida.
![Mercat Montserrat](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/04\/22\/actualitat\/1003742754276_16001476_320x180.jpg"])
Una vida sencera entre parades i rutines
La seva relació amb el mercat no és la d'un client ocasional. És la d'algú que mai no se n'ha anat. “Tots els dies de l'any vinc”, diu. Amb 96 anys, la seva presència diària no és una excepció sinó un costum. Només les vacances d'agost o alguna hospitalització han interromput una rutina que ell mateix defineix com a inquebrantable.
El mercat de Montserrat en una imatge d'arxiu Barcelona
El banc on seu és el seu punt fix dins del moviment. Des d'allà observa, comenta, saluda. A vegades compra, a vegades només mira. “No falto mai”, afirma amb naturalitat. La frase no busca èpica, però la conté.
El canvi del mercat: entre el nou i el conegut
La transformació de l'edifici no li és aliena. Ha viscut el mercat antic, els seus anys difícils i la seva reconstrucció. El nou espai, amb més de 10.000 metres quadrats, llum renovada i una estructura completament diferent, no li genera rebuig. Al contrari, l'accepta amb una senzillesa gairebé resignada. “Doncs bé, feia falta”, diu.
Per a en Miguel, el canvi no és ruptura, sinó evolució. Recorda un barri diferent, amb vinyes, camps i casetes baixes on avui hi ha carrers densos i trànsit constant. “Ha canviat el cent per cent”, resumeix sense nostàlgia dramàtica, més aviat com a constatació d'un temps que ha passat per sobre del territori.
El mercat com a memòria viva del barri
Miguel ha conegut el mercat des de les seves formes més precàries fins a la seva consolidació com un dels espais comercials més actius del districte. Recorda quan el peix arribava de matinada, quan els pescadors sortien a les tres de la matinada i el gènere es venia gairebé a l'instant.
També recorda els anys durs, quan hi havia menys gent i el mercat semblava apagar-se. "Hem tingut anys molt dolents, feia falta un canvi" confessa.
El mercat de Montserrat en una imatge d'arxiu Barcelona
"Després es va aixecar la plaça i va ser de les millors de Barcelona”, afirma. La frase condensa una memòria col·lectiva: el mercat com a organisme que ha patit crisis, transformació i recuperació.
La vida quotidiana al nou Montserrat
Avui, el seu dia transcorre sense presses. Surt de casa, esmorza, baixa al bar, seu amb coneguts. A vegades conversa amb veïns que passen pel mercat i el saluden. “Venen i s'asseuen amb mi i parlem de qualsevol cosa”, explica. El mercat, per a ell, és més social que comercial.
Sobre la gent jove, en Miguel no és crític, però sí observador. Creu que venen, tot i que menys del que podrien. “Qui pot, ve”, diu. Entén que la feina i els horaris limiten la presència al mercat. També esmenta la seva neta, que compra quan pot, entre obligacions laborals.
El mercat, en la seva mirada, continua sent un espai possible, però no sempre accessible per a tothom. Un lloc que depèn del temps lliure, cada cop més escàs.
El supermercat i el costum de tota una vida
La comparació amb els supermercats apareix de manera inevitable. Per a en Miguel no hi ha dubte: sempre ha comprat al mercat. No ho planteja com una elecció moderna, sinó com una continuïtat biogràfica. “Tota la vida al mercat”, repeteix.
El mercat de Montserrat en una imatge d'arxiu Barcelona
La fidelitat no és ideològica, és pràctica. És la inèrcia d'una vida sencera comprant, conversant i reconeixent cares darrere del taulell.
Un home assegut enmig del canvi
El nou mercat avança al seu voltant: clients que entren i surten, venedors que tallen peix, converses que es creuen en diferents nivells de soroll. En Miguel roman al seu banc, com un punt de referència estable en un espai en transformació.
L'edifici ha canviat, el barri ha canviat, el ritme ha canviat. Ell no. La seva presència funciona com una línia contínua entre el mercat antic i el nou, entre la memòria i l'actualitat.
I mentre el mercat segueix el seu flux, en Miguel segueix allà, mirant, parlant, ocupant el mateix lloc que ha ocupat durant dècades: el de qui no necessita moure's per continuar pertanyent al mateix lloc.
