De l'eufòria d'Oques Grasses a l'adéu de Love of Lesbian: Estrella Damm celebra els seus 150 anys en una nit històrica de música al costat del litoral
Milers de persones van omplir el Parc del Fòrum en una jornada de vuit hores de música, cervesa i retrobaments davant del Mediterrani, en una celebració que va convertir el litoral barceloní en una gran festa col·lectiva
Altres notícies: Sónar 2026 trenca amb la tradició: un sol recinte per a la música i el retorn esperat del Sónar Kids
Notícies relacionades
El sol encara queia sobre el Mediterrani quan les primeres cues ja serpentejaven pels accessos del Parc del Fòrum. Grups d'amics amb ulleres de sol, samarretes negres i gots de cervesa a la mà buscaven ombra mentre sonaven les proves de so des dels escenaris.
Hi havia una sensació compartida de gran cita col·lectiva, d'aquelles jornades que Barcelona converteix gairebé en una revetlla al costat del mar. I a poc a poc, les 30.000 persones que van acabar omplint el recinte van anar transformant el Fòrum en una marea humana en constant moviment.
ESCENARI MEDITERRÀNIAMENT d'Estrella Damm
La Festa dels 150 anys d’Estrella Damm no va ser només un festival. Va ser un d'aquells esdeveniments on la música acaba funcionant com a excusa per retrobar-se. Abraçades llargues entre gent que feia mesos que no es veia, salutacions cridades entre la multitud, grups entrant i sortint dels concerts buscant amics perduts entre gots de cervesa i telèfons aixecats. Cada pocs metres algú ballava. Altres feien cua als food trucks mentre sonava de fons alguna tornada corejada des de l'escenari principal.
Un karaoke gegant a l'aire lliure
L'ambient tenia quelcom molt mediterrani: cervesa freda, calor encara enganxada a l'asfalt, olor de menjar barrejant-se amb la brisa del mar i una barreja generacional on predominaven clarament els joves, tot i que també hi havia parelles de més edat, famílies i veterans de festivals que semblaven gaudir igual que els vintanyers saltant davant de l'escenari.
La música va començar aviat i el recinte encara s'estava acomodant quan Ginestà va inaugurar la tarda. La gent arribava a poc a poc, buscant lloc sobre el formigó del Fòrum, seient en grups o acostant-se ja a les primeres files. Però el festival va anar creixent en intensitat concert rere concert. Amb Els Catarres va arribar un dels primers esclats col·lectius de la jornada: milers de persones cantant “Jenifer” com si el temps no hagués passat. Tot el Fòrum semblava un karaoke gegant davant del mar.
Balles, mòbils enlaire i corredisses entre escenaris
A partir d'aquí, el ritme ja no va baixar. Mushka va convertir el recinte en una pista de ball urbana. A les primeres files no hi cabia cap mòbil més gravant, mentre grups sencers improvisaven coreografies entre empentes i rialles. Amb The Tyets el festival va assolir probablement un dels seus moments més transversals: adolescents, trentenys i fins i tot pares acompanyant els seus fills saltant junts amb “Coti x Coti” o “Bailoteo”. Ningú semblava quedar-se quiet.
Mushka al concert d'Estrella Damm
Entre escenari i escenari, la imatge es repetia constantment: barres plenes, gots xocant, cervesa vessant-se sobre el terra, gent corrent per no perdre's l'inici del següent concert. Alguns descansaven asseguts mirant el mar mentre altres seguien entrant al recinte a mitja tarda, quan el sol començava a caure i el cel prenia aquell to taronja tan reconeixible del litoral barceloní.
Love of Lesbian i el moment més emotiu
La nit va portar també un dels moments més emotius. Love of Lesbian va aparèixer a escena amb aquella sensació de comiat flotant a l'ambient després d'anunciar la seva aturada indefinida. El públic va respondre cantant pràcticament cada paraula. “Club de fans de John Boy” va convertir el Fòrum en una sola veu. Hi havia mòbils il·luminant el cel, abraçades entre amics i aquella barreja de nostàlgia i eufòria que només apareix en determinats concerts.
Després van arribar 31 FAM, que van endurir el pols del festival amb un tancament molt més urbà i elèctric. El públic més jove va prendre definitivament les primeres files i va convertir l'escenari Mediterràniament en una festa desfermada.
Un final multitudinari sota els focs artificials
Però el gran tancament pertanyia a Oques Grasses. Es notava des de molt abans de començar. Milers de persones acumulant-se davant de l'escenari, corredisses per trobar lloc, cervesa a la mà i expectació de gran final. I quan van començar els primers acords, el Fòrum va esclatar. Josep Montero i els seus van aparèixer en una de les seves últimes actuacions abans d'acomiadar-se dels escenaris, i el públic va respondre corejant cada cançó com si volgués allargar el moment per sempre.
Focs artificials a la festa d'Estrella Damm
Ja prop de la mitjanit, amb el recinte encara ple i el cansament barrejat amb adrenalina, els focs artificials van il·luminar la costa de Barcelona. Durant uns minuts, milers de persones van aixecar la mirada al cel al mateix temps. Alguns gravaven, altres simplement observaven en silenci.
Després van arribar els aplaudiments, les últimes fotos i la lenta sortida d'una multitud que abandonava el Fòrum encara taral·lejant cançons. Perquè més enllà de l'aniversari d'una marca o del cartell musical, la sensació que va quedar va ser la d'haver viscut una d'aquelles grans nits col·lectives que Barcelona sap convertir en memòria compartida.
