Un altre gran debut: el 'Werther' de Xabier Anduaga al Liceu
Anduaga omple d'expressivitat i passió un personatge que requereix quelcom més que tècnica, de la qual va sobrat, actuant de manera excepcional i aconseguint una molt bona dicció en francès, idioma més incòmode per als tenors que l'italià
També: Una obra d'art: 'Nijinsky' al Liceu
Aquesta temporada del Liceu quedarà marcada pel debut en un paper de dues grans figures de l'òpera que, tot i que ja són present, tenen un futur increïble. D'una banda, la Isolde de Lise Davidsen va ser un esdeveniment mundial, refermat pel seu èxit al Met poques setmanes després, tant que va haver d'afegir un dia més de representació, quelcom realment inusual.
D'altra banda, el debut com a Werther de Xabier Anduaga. El tenor donostiarra és menys conegut que la noruega, entre altres coses perquè només té 30 anys, però ja ha cantat a tots els grans teatres, excepte a la Scala de Milà, sempre amb excel·lents crítiques.
L'instrument dels cantants és la pròpia veu i aquesta tendeix a evolucionar, en general fent-se una mica més greu amb el pas dels anys però també guanyant en matisos i color. Per això molts tenors passen del repertori lleuger al líric entorn dels quaranta anys i Werther és l'òpera clau per a aquesta iniciació.
Anduaga l'afronta amb només trenta anys, de manera que no és per l'evolució de la seva veu sinó pel desig d'afrontar papers de tenor líric, menys explosius que els lleugers, però més dramàtics, seguint l'estela d'un dels seus principals referents, Josep Carreras, que va debutar en Werther als 32 anys. En el cas d'Anduaga, a més, és la primera òpera en què actua en què el tenor és protagonista indiscutible.
Escena de 'Werther' al Liceu
I sens dubte supera aquesta revàlida amb matrícula d'honor, tant en el vessant vocal com en l'actoral, faceta en la qual sempre havia fluixejat una mica. Anduaga compon un Werther excepcional que té tots els visos de convertir-se en un referent.
Dicció en francès
El bo per a l'aficionat és que l'ària més famosa d'aquesta òpera (pourquoi me reveille) es pot escoltar a Youtube interpretada per tots els grans, des de Pavarotti a Kaufmann, i la interpretació d'Anduaga no té res a envejar a la de cap d'ells, com així reconeix el públic interrompent la representació amb grans víctors. En la funció del seu debut va recollir 15 minuts d'aplaudiments i el 10 de maig un bis, quelcom gens freqüent al Liceu,… què més se li pot demanar!
![Isolda, en el Liceu](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/01\/28\/viure-a-barcelona\/1003742727425_15652107_320x180.jpg"])
Anduaga omple d'expressivitat i passió un personatge que requereix quelcom més que tècnica, de la qual va sobrat, actuant de manera excepcional i aconseguint una molt bona dicció en francès, idioma més incòmode per als tenors que l'italià. A la qualitat del seu cant hi uneix una potència inusual en la majoria dels cantants d'avui.
L'orquestra la dirigeix Henrik Nánási permetent en tot moment percebre els detalls i subtileses de la música i dels cantants, amb els quals mai competeix sinó als quals acompanya, quelcom que sempre s'agraeix.
Bona producció
Els cantants, bé o molt bé en la seva totalitat, compten, a més, amb una escenografia simple però que aporta i, sobretot, ajuda a projectar la veu, quelcom gens freqüent en la majoria de produccions. El treball del director d'escena, Christof Loy, s'enriqueix amb un elegant vestuari i una il·luminació acurada, fent d'aquesta producció un conjunt molt agradable de gaudir.
![Escena de L'elixir d'amore, en el Liceu](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2025\/12\/10\/viure-a-barcelona\/1003742714846_15497235_320x180.jpg"])
La mezzosoprano Kristina Stanek compon un paper correcte de Charlotte, però no a l'alçada d'Anduaga, especialment en la primera part de la mateixa. Tanmateix sorprèn molt positivament la soprano Sofía Esparza qui dota la Sophie d'un caràcter i color inusual, fent que el teòric segon rol femení brillés més que el primer, especialment en l'àmbit actoral.
La resta del repartiment més que correcte, destacant l'incombustible Stefano Palatchi, un alcalde de primera. Res a objectar a les actuacions de Josep Fadó, Enric Martínez-Castignani i David Oller, potser el menys encertat sense arribar a deslluir. Els membres del cor infantil Vivaldi també tenen una actuació més que meritòria. Es tracta d'un repartiment gairebé 100% espanyol que actua a gran nivell.
En resum, un excel·lent debut d'Anduaga, una bona producció i un conjunt més que digne de veure.
