Qui gestiona els serveis de cinc milions de barcelonins?
Ningú no posa en dubte el paper principal del Govern de la Generalitat, però aquesta gran taca urbana, que integra uns cinc milions d'habitants, ha de poder gestionar-se millor. I per començar, és clar, ha de comptar amb un gran pacte entre administracions per garantir un transport públic que estigui a l'alçada, començant pel servei de Rodalies de Renfe
Ampliar o coordinar i millorar el que ja existeix. El debat és sobre la taula després que, des de fa més d'un any, els diferents protagonistes s'hagin posicionat. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que integra 36 municipis, pot fer molt més en la prestació de serveis als ciutadans d'aquesta gran taca urbana. Però dependrà en gran mesura de la voluntat dels diferents alcaldes, que no volen perdre les seves competències sobre els municipis.
La paradoxa és que, en molts casos, aquests edils recorren a l'AMB perquè s'ocupi de projectes que ells mateixos no poden dur a terme a causa de la complexitat que comporten o a la insuficiència de recursos.
El que està en joc és quelcom molt pràctic. Les zones de baixes emissions, els serveis municipals de bici i de patinet o els plans per construir habitatge –en règim de mercat lliure o de protecció oficial—han de comptar amb una dimensió metropolitana i amb una governança que sigui eficaç, respectant el terreny de cadascú.
Aquesta discussió es va viure aquesta setmana al Col·legi de Periodistes, on es va presentar el llibre del periodista Xavi Casinos, Barcelona Metropolitana, editat per l'Ajuntament de Barcelona.
Casinos va oferir la seva proposta, que té el valor de ser formulada per algú que ha estudiat, viscut i explicat el dia a dia metropolità com a informador durant dècades. Per a aquest periodista, l'AMB s'hauria d'ampliar i integrar més municipis de la segona corona de Barcelona.
Però, al seu parer, seria un error que tot es dissenyés des de la capital catalana. “No es pot dissenyar Igualada, per exemple, des d'un despatx a Barcelona”. La idea és que les diferents ciutats, mitjanes i petites, actuïn en xarxa i puguin prestar serveis de qualitat als ciutadans.
Pel que fa a les zones de baixes emissions, per exemple, ha d'aprovar cada municipi una ordenança específica? El servei de bicing, no es pot formular des de l'AMB i gestionar-lo per a diverses zones d'aquest territori?
En el debat que es va suscitar entre Casinos i altres dos ponents, --l'arquitecte Juan Carlos Montiel i el gestor cultural i impulsor des de Foment de Rethink Barcelona, Fèlix Riera—va sorgir una qüestió determinant: el mateix paper del sector privat, de l'anomenada societat civil.
La patronal Foment, per exemple, ha estat molt activa en l'elaboració de propostes i ha agitat el debat. L'aposta per un major pes de l'àrea metropolitana és clara. Però es troba a faltar, --aquest va ser l'esperit de l'acte— una major incidència del teixit associatiu, de tota mena d'entitats, des de les econòmiques a les socials i passant per les culturals.
Catalunya, en el seu conjunt, és un territori en què hi ha hagut poca eficàcia administrativa. Pel que fa al finançament de la Generalitat, per exemple, --amb el debat actual ara sobre un model que s'ha pactat entre el Govern, ERC i el Govern central—se sol dir que està en joc “el finançament de Catalunya”, quan es tracta de la Generalitat.
Perquè altres administracions, com les locals, tenen el seu propi finançament, amb aportacions directes del Govern central, i impostos propis. I després apareixen les Diputacions, també amb un finançament concret. I, a més, els consells comarcals, que han quedat en terra de ningú.
L'ordenació de tot això es fa urgent. Posem un cas: Montgat. Forma part de l'AMB, però està integrat en el consell comarcal del Maresme. I per a alguns partits, com el PSC, Montgat està integrat en la federació del Barcelonès Nord.
Cap a on han de mirar els veïns i veïnes de Montgat, que s'han quedat sense platges després dels darrers temporals i hauran d'orientar part de la seva estructura econòmica a mitjà i llarg termini?
El fet metropolità és indiscutible. Ningú no posa en dubte el paper principal del Govern de la Generalitat, però aquesta gran taca urbana, que integra uns cinc milions d'habitants, ha de poder gestionar-se millor, coordinar-se amb més eficàcia. I per començar, és clar, ha de comptar amb un gran pacte entre administracions per garantir un transport públic que estigui a l'alçada, començant pel servei de Rodalies de Renfe.
