Reclam a la societat civil per governar la Gran Barcelona
El llibre de Xavi Casinos ‘Barcelona metropolitana’ provoca un debat sobre com gestionar els serveis i qui els ha de centralitzar o coordinar en una xarxa de ciutats juntament amb Juan Carlos Montiel i Fèlix Riera
Metropolitans, amb convicció, però amb rigor. El debat sobre com ampliar l'àrea metropolitana de Barcelona, (AMB), i com es podria governar s'ha accelerat els darrers mesos. L'últim a animar aquesta discussió pública és el periodista Xavi Casinos, que acaba de publicar Barcelona Metropolitana, un llibre editat per l'Ajuntament de Barcelona.
El va presentar aquest dimarts al Col·legi de Periodistes, flanquejat per l'arquitecte Juan Carlos Montiel i el gestor cultural Fèlix Riera, impulsor, des de Foment del Treball, de Rethink Barcelona, amb la moderació de la periodista Anna Ruiz.
El denominador comú va ser clar: una crida perquè la societat civil sigui capaç de governar aquesta Gran Barcelona, perquè s'impliqui en una governança àgil, dinàmica. “Necessitem aquesta societat civil, perquè tingui una mirada més àmplia, més enllà dels camps de golf o d'organitzar actes per escoltar Sílvia Orriols”, va assenyalar Montiel, en referència a un acte que ha organitzat Emilio Cuatrecasas.
Es tracta d'un “procés natural”, segons Riera, que va insistir que el fet metropolità és “prepolític, existeix, i és un territori que agrupa uns cinc milions d'habitants”. Riera va incidir que és la societat civil, però la que està representada per “entitats, ateneus, acadèmies de música, aquest teixit associatiu”, la que ha de ser protagonista.
Assistents a l'acte al Col·legi de Periodistes en la presentació del llibre de Casinos
I que ha arribat un moment en què, a Barcelona, “hi ha més persones, de vuitanta i tants anys o de més de setanta, que poden aportar a la ciutat un llegat, oferint part del que la ciutat i el seu esforç els va donar”.
Un reclam, per tant, perquè el sector privat entri en acció. El debat es va centrar en aquesta qüestió, amb la idea que el fet metropolità no hauria de ser quelcom associat únicament al sector públic, a les administracions que dissenyen un territori.
Portada del llibre de Casinos
Casinos va prendre la batuta per oferir la seva aposta, reflectida al llibre. Aquest territori metropolità, més enllà dels 36 municipis integrats a l'AMB, hauria de ser governat a través d'“una xarxa de ciutats”. Per al periodista “Igualada no es pot gestionar des d'un despatx a Barcelona”.
L'AMB s'ha quedat "petita"
La idea, per tant, és que aquesta gran regió metropolitana, que abasti els dos Vallès, no tingui un únic centre, sinó diversos centres, ciutats intermèdies que configurin una xarxa de serveis, on cada entitat tingui una determinada responsabilitat. Per a Casinos, per exemple, un servei de patinets de lloguer pot ser mancomunat, o el tractament de residus o un pla d'habitatge, però altres serveis poden quedar en mans de cada ajuntament.
Al llibre, Casinos explica l'evolució de la governança metropolitana. Recorda que va ser el president Jordi Pujol qui va "liquidar" la Corporació Metropolitana, el 1987. Una entitat similar, l'actual AMB, no arribaria fins al 2010, amb competències clares i reduïdes per a aquesta Gran Barcelona. Fins a 36 municipis es van integrar a l'AMB amb la possibilitat d'ampliar el nombre, que és la proposta que va fer Jaume Collboni en una conferència a Foment del Treball. I que Casinos fa seva, amb la convicció que l'AMB "s'ha quedat petita".
Casinos, Montiel, Riera i Ruiz, a l'acte al Col·legi de Periodistes
Casinos aporta una visió suggerent, perquè rebutja una suposada contraposició entre la Gran Barcelona i Catalunya, representada pel govern de la Generalitat. En aquest duel pot haver-hi un enteniment que vagi en benefici del ciutadà, amb la idea d'“una xarxa de ciutats”, o "una Metròpoli com a suma de ciutats", en paraules de Fèlix Riera.
Xavi Casinos insisteix en una fórmula consensuada, amb el ciutadà al centre. Al llibre assenyala, després de recordar les àrees metropolitanes també de Tarragona i Girona:
“Ben mirat, el model de regió metropolitana policèntrica i el noucentisme de xarxa de ciutats que defensa el nacionalisme hereu de la Lliga de Prat de la Riba i la Mancomunitat de principis del segle XX tenen grans punts en comú. Només raons partidistes i polítiques les fan irreconciliables”.
El debat segueix viu. Al Col·legi de Periodistes ho van poder comprovar els assistents, amb un paper que s'assigna, de forma clara, a la societat civil. Una apel·lació directa. "La ciutat és resultat de la capacitat de transformació de la societat civil"; va concloure Riera.
