Sede del AMB en la Zona Franca
Gran Barcelona

L'AMB invertirà 44 milions en una app per unificar la seguretat de Barcelona i els 35 municipis de l'àrea metropolitana

L'ens metropolità busca un soci privat per crear una empresa mixta que gestionarà el sistema, al qual també s'integrarà TMB, mitjançant una concessió de 15 anys

Et pot interessar: Ramon Espadaler: “Partíem de 14 mesos en els judicis ràpids contra els multireincidents, i ja estem a prop dels set”

Llegir en Català
Publicada

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) vol unificar la gestió de la seguretat.

L'ens metropolità prepara el desplegament d'una macroaplicació que permeti unificar sota un mateix sistema tecnològic els 36 municipis i l'operador de transport públic, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que gestiona el servei del metro i del bus barceloní i d'altres 10 localitats del seu entorn.

Sota el nom de Servei Públic d'Innovació (SPI), l'AMB preveu invertir 44,4 milions d'euros entre 2027 i 2042 per al desenvolupament d'aquest sistema i el seu manteniment, segons recull l'estudi de viabilitat consultat per Metrópoli.

No ho farà sola. El pla traçat per l'organisme que presideix l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, contempla afegir un soci privat per crear una nova empresa, a qui cedirà l'explotació de la concessió durant 15 anys.

Seu de l'AMB en una imatge d'arxiu

Seu de l'AMB en una imatge d'arxiu AMB

Aquest projecte, que es calcula que pugui començar a funcionar a partir de 2028, suposa unir per primera vegada els 36 municipis, l'AMB i TMB en una plataforma compartida i interoperable per gestionar la seva seguretat, en línia amb la voluntat expressada pel mateix Antoni Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l'organisme metropolità, que ha plantejat en reiterades ocasions la necessitat de la gestió conjunta i coordinada a nivell metropolità.

Balmón ja va avançar la creació d'aquest sistema el 2022, quan va descartar la creació d'una policia metropolitana i va defensar la interlocució de l'AMB davant els Mossos i la Generalitat com a representant dels municipis.

El vicepresident executiu de l'AMB, Antonio Balmón

El vicepresident executiu de l'AMB, Antonio Balmón AMB

Un botó al 112 i geolocalització

La nova aplicació es dissenyarà com un canal interactiu bidireccional entre la ciutadania i les administracions públiques. Serà gratuïta, disponible per a Android i iOS, en format multidioma i adaptada amb funcions d'accessibilitat per a persones amb discapacitat visual o auditiva.

A través de la mateixa es permetrà gestionar de manera immediata emergències i problemes de seguretat de cada ciutadà. L'aplicació incorporarà, entre d'altres, un botó d'avís al 112, permetrà enviar notificacions d'auxili geolocalitzades als cossos de seguretat sense necessitat de fer una trucada telefònica o transmetre a la policia la ubicació exacta en cas d'emergència.

Així mateix, l'usuari podrà programar una compte enrere temporal --per exemple, en tornar a casa de nit-- i si no la desactiva dins del temps fixat, l'aplicació enviarà una alerta automàtica a les persones de contacte que hagi designat.

Un agent de la BRIMO dels Mossos en una imatge d'arxiu

Un agent de la BRIMO dels Mossos en una imatge d'arxiu MOSSOS D'ESQUADRA

També s'habilitarà la funcionalitat per enviar alertes de protecció civil i avisos oficials emesos per les policies locals o l'AMB, segmentats per municipi, ubicació geogràfica o perfil d'usuari (residents, comerços o empreses).

Els ciutadans també tindran la capacitat de contactar amb l'administració, ja que s'habilitarà perquè puguin registrar queixes o desperfectes a l'espai públic --platges, parcs o l'entorn natural de Collserola-- adjuntant fotografies o documents i podent fer-ne un seguiment fins a la seva resolució.

Preocupació per la seguretat

La nova aplicació es vol desenvolupar en el marc d'una major preocupació ciutadana per la seguretat, tal com revelen les enquestes, que la situen com una de les grans prioritats --juntament amb l'habitatge-- en l'agenda social.

Els estudis elaborats pel mateix AMB recullen que un 23,2% de la població ha estat víctima d'algun delicte, un 28,8% declara haver patit discriminació i un 23,9% percep dolenta la seguretat en el seu entorn.

Així mateix, en les enquestes d'opinió encarregades a l'àrea metropolitana, el 85,2% dels veïns avala específicament la creació d'una aplicació mòbil d'alarma immediata com a mesura per millorar la seva seguretat.

Agents dels Mossos d'Esquadra identifiquen un jove a l'estació de Plaça Catalunya

Agents dels Mossos d'Esquadra identifiquen un jove a l'estació de Plaça Catalunya Gala Espín

En l'última Enquesta de Serveis Municipals de l'Ajuntament de Barcelona, publicada el passat mes d'octubre, el 23,8% dels veïns de la capital catalana considerava que la inseguretat és el problema més greu que té la ciutat, seguida molt de prop per l'accés a l'habitatge (23%), la neteja (6,4%) i el turisme (6,2%).

A més, incorporar TMB implica sumar un organisme que gestiona la infraestructura metropolitana en la qual el 2022 es van registrar més de 11,9 milions de desplaçaments diaris, dels quals el 20,5% es feien en transport públic. La nova eina busca reforçar la protecció a parades, andanes i trajectes nocturns, on es concentren el 17,7% dels fets delictius, segons les dades del mateix AMB.

En servei a partir de 2028

La previsió és que a partir de 2028, quan s'estima que pugui estar operatiu el sistema, s'incorporin els primers 11 ajuntaments i TMB. De manera progressiva s'espera que s'hi sumin altres 15 el 2029 i els 10 restants el 2030, quan quedarà plenament operativa si es compleixen els terminis previstos per l'AMB.

L'incorporació dels ajuntaments es farà de manera progressiva en funció del volum de població. D'aquesta manera, l'ens metropolità ha estimat un grau de complexitat diferent en la integració d'aquests al sistema, dividit en quatre grups: específica, amb 13 ajuntaments amb menys de 15.000 habitants; estàndard, amb 12 entre 15.000 i 50.000; mitjana-alta, amb 8 entre 50.000 i 150.000; i alta per als tres municipis --Barcelona, L'Hospitalet i Badalona-- que superen la barrera dels 150.000 habitants.

Vista panoràmica de L'Hospitalet / METRÓPOLI ABIERTA

Vista panoràmica de L'Hospitalet / METRÓPOLI ABIERTA

És precisament entre els dos extrems --els que tenen menys i més població--, els que l'AMB considera que poden comportar una major complexitat i temps d'implementació.

Cinc etapes

Per posar en marxa el nou servei, l'AMB ha traçat un pla de cinc etapes fins a 2041, quan es preveu que finalitzi la nova concessió pública amb l'operador privat que integri la nova mercantil i el servei passi a dependre de la mateixa empresa o una altra modalitat de gestió, segons determini l'ens metropolità.

Els terminis marquen l'inici de la concessió al setembre de 2027, quan s'haurà adjudicat el contracte i constituït la nova societat.

Entre el 2028 i el 2030 es preveu assolir els 400.000 usuaris registrats i que els ajuntaments que utilitzin el servei representin el 40% de la població de l'AMB. En la tercera fase, es treballa amb l'objectiu d'arribar al milió d'usuaris registrats per al 2033 i als 3 milions per al 2035, quan el sistema tecnològic i l'app bidireccional ja funcionaran amb normalitat.

L'AMB treballa amb l'objectiu que en la quarta etapa, que es desenvoluparà de manera paral·lela a l'anterior, entre 2031 i 2041, es pugui arribar als 5 milions d'usuaris registrats en el millor dels casos i que s'hi vagin incorporant noves funcionalitats a l'aplicació.

L'edifici de l'AMB a la Zona Franca

L'edifici de l'AMB a la Zona Franca Arxiu

El cost per als Ajuntaments i TMB

L'aplicació no serà gratuïta per als ajuntaments que s'integrin a la nova eina metropolitana.

TMB abonaria 900.000 euros fins al 2041 --60.000 anuals-- mentre que cada consistori hauria de pagar entre 200.000 i més de 235.000 euros, de manera progressiva cada any, segons recull l'estudi de viabilitat de l'AMB, consultat per Metrópoli.

Les previsions que recull el text estableixen que els 36 ajuntaments abonaran, en total, més de 3,2 milions d'euros pel servei.

Això, sumat al pagament de l'operador de transport, suposaria uns ingressos fins al 2041 superiors als 4,1 milions d'euros per l'ús de l'aplicació.

Cerca un soci

L'ens metropolità ja ha iniciat la cerca d'un nou soci que s'integri a l'empresa mixta, de la qual l'AMB ostentarà el 51% de la propietat, mentre l'operador del sector privat tindrà el 49% restant. La licitació s'obrirà el 2027 mitjançant una fórmula de diàleg competitiu.

Ambdues parts aportaran prop de 11,4 milions d'euros com a inversió inicial, dels quals 5,8 milions els assumirà l'organisme públic en efectiu, i altres 5,6 milions els aportarà l'empresa privada, que correspondran al valor del prototip de l'aplicació.

La seu s'ubicarà als edificis de l'actual AMB, a la Zona Franca de Barcelona, que a més assumirà el cost derivat del funcionament de la societat.

Consultats per Metrópoli, fonts de l'AMB han rebutjat fer declaracions.