Quo Vadis Junts?
"Crec que a hores d'ara que el candidat sigui Jordi Martí o Josep Rius és indiferent. És un problema d'actitud i de polítiques. Per exemple, per què impedeixen desbloquejar el límit del 30% en habitatge? Per què no són actius en els pressupostos o en polítiques de futur com l'ampliació de l'aeroport o el consorci d'inversions?"
Jordi Basté, el líder radiofònic de Catalunya, ens desperta cada matí amb una pregunta. "A qui se li travessarà aquest matí el xuixo? L'hi copiaré perquè aquesta setmana el xuixo, o la seva variant belga, s'entravessarà a Carles Puigdemont veient les enquestes del, poc sospitós, diari Ara.
A les catalanes, debacle. Sense mitges tintes ni draps calents. Clatellot immens perdent la meitat de la seva representació i, per acabar-ho d'adobar, l'esquerra aguanta.
Dit sigui de pas, ja seria hora d'acordar uns pressupostos de forma immediata i de crear les bases d'un tripartit per a demà -pròxima legislatura- per superar les paraules i les bones intencions, amb fets que bloquegin el creixement de l'extrema dreta.
Junts de segons, passen a ser cinquens en el rànquing. Compte amb la dada!, darrere d'Aliança Catalana i de Vox. A les generals, podrien ser els àrbitres però el 60% del seu electorat està fins als “cataplins” de la seva política de bloqueig.
Aquesta política que Miriam Nogueras ha portat fins al paroxisme i que aporta entre poc i res, més enllà dels entusiastes titulars de la premsa madrilenya, de dretes of course, que veuen propera la caiguda de Sánchez. De fet, fa tres anys que l'esperen. Però no arriba.
Amb aquestes cartes de presentació a les catalanes i generals no s'augura res de bo a la primera cita electoral: les municipals. No pinten gens bé. A l'àrea metropolitana les enquestes auguren el pitjor, i a la Catalunya interior ERC puja -li pispa un 12% dels seus electors- i Aliança Catalana espera entrar com un elefant en una terrisseria.
No pas pels candidats, que no brillen, sinó perquè la seva marca té el vent de cua.
Diuen els demoscòpics que l'èxit d'Aliança Catalana se situarà a l'Eix Transversal, a la C-25 de Lleida a Girona, ara feu junter. Una altra mala notícia.
Amb el xuixo entravessat i suant, Puigdemont, que viu en la seva pròpia bombolla, espera el miracle a Barcelona. Però, ni el Papa dedicat full time ho podria aconseguir. Les enquestes també reflecteixen una davallada i de tal calibre que els pot convertir en una força residual.
Crec que a hores d'ara que el candidat sigui Jordi Martí o Josep Rius és indiferent.
És un problema d'actitud i de polítiques. Per exemple, per què impedeixen desbloquejar el límit del 30% en habitatge? Per què no són actius en els pressupostos o en polítiques de futur com l'ampliació de l'aeroport o el consorci d'inversions? Ningú ho entén i el seu electorat tampoc.
En aquesta legislatura no han estat ni govern ni oposició. Només han protagonitzat puntades de peu a la taula o com em deia un alt càrrec municipal “pessics de monja” a l'alcalde Collboni que mai va pensar que amb 10 regidors podria governar de manera tan plàcida.
Puigdemont té l'espina clavada d'haver perdut l'alcaldia de Barcelona i aquesta espina el té immobilitzat i el seu partit noquejat amb unes expectatives que el poden deixar en 4 regidors.
A l'Elsa Artadi se la van carregar perquè aquells eren els seus números i la van rellevar per Trias. Però, ara, no tenen Trias i, pitjor, Colau no és l'alcaldessa de Barcelona.
Quo Vadis Junts? És una pregunta sense resposta. El temps apressa i cada dia que passa la foscor del túnel s'accentua però a Junts no hi ha ningú que s'atreveixi a dir-li al líder que no està estupend sinó que està nu.
Puigdemont encara es pensa que està a la Catalunya de 2017 o a la Barcelona de 2023. I això ja no existeix.
