Esquerra o dreta: el que es juga a Barcelona
"Atès que els socialistes –per ara i tot apunta que serà a mitjà termini– lideren les preferències dels ciutadans, només Esquerra i comuns podrien apuntalar majories per poder governar. A Barcelona, al Parlament i a les principals ciutats catalanes"
S'han acabat els temps de la transversalitat, si és que en algun moment van ser possibles. El que es juga a Barcelona sembla clar: o un acord d'esquerres que busca pal·liar els excessos del mercat, o una dreta que considera que la pressió fiscal és excessiva i que cal mà dura per combatre la inseguretat.
Així ho afirma el regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Daniel Sirera, que serà també l'alcaldable del seu partit, que tot hauria de girar entorn del projecte que encarna el socialista Jaume Collboni o el que ell representa. És una manera de presentar les eleccions que li va bé al PP. Ja veurem els resultats. Però el que apunta, en realitat, és que no queda espai per a acords plurals.
En el mandat de Jaume Collboni –a un any de les municipals de 2027— hi ha hagut casos interessants. El pacte del PSC amb Junts sobre l'ordenança de les terrasses, o sobre l'ordenança de civisme. Però ha estat impossible acordar una modificació de la reserva del 30% de protecció pública en les promocions immobiliàries.
Les dificultats de Junts per aconseguir un candidat competitiu, després de la marxa de Xavier Trias, han provocat la impossibilitat de sostenir un acord d'aquest calibre. I els recels són mutus i importants. Per al president del grup de Junts a l'Ajuntament, Jordi Martí Galbis, Collboni no ha volgut mai aquest pacte. I per a Collboni, Junts no ha estat a l'altura.
El que es dibuixa, per tant, és un acord del PSC amb les forces polítiques d'esquerra, i sobiranistes, en el cas d'ERC, i amb els comuns. Aviat passarà al Parlament, on el president Salvador Illa podrà comptar amb el suport dels republicans per aprovar els pressupostos d'aquest any. No hi ha més remei. No hi ha més possibilitats per garantir la governabilitat.
Atès que els socialistes –per ara i tot apunta que serà a mitjà termini– lideren les preferències dels ciutadans, només Esquerra i comuns podrien apuntalar majories per poder governar. A Barcelona, al Parlament i a les principals ciutats catalanes.
A Barcelona, a més, s'ha instal·lat una idea, i és que la pressió fiscal pot ser alta, o els casos d'inseguretat poden resultar alarmants –no per la quantitat de fets, que han disminuït, sinó per la violència extrema que presenten alguns d'ells—però hi ha altres elements que es consideren més importants: la manca d'habitatge, els excessos del turisme a la ciutat, la sostenibilitat ambiental.
En aquesta agenda, els socialistes estan determinats a actuar, malgrat totes les mancances i dificultats. I aquí també hi ha ERC, que ha interioritzat –encara que no ho exhibeixi públicament– els greus errors del procés independentista.
Esquerra, que va ser un partit de dretes a l'inici de la transició, amb la seva decisió de votar Jordi Pujol el 1980, sense explorar cap acostament amb el PSC o el PSUC de l'època, entén que en els propers anys haurà de primar aquest eix ideològic, el d'esquerra o dreta. I aquest és el camí que la ciutat de Barcelona pot recórrer, en paral·lel al que passi en el conjunt de la política catalana.
