La conversió de locals i oficines en habitatges es desploma a Barcelona: cau un 50% en cinc anys
Les dades de llicències d'obres majors evidencien la caiguda progressiva dels canvis d'ús en un context on tant el sector privat com el públic aposten per incrementar l'oferta residencial en sòl ja urbanitzat
Relacionat: Vendre locals reformats sense cèdula d'habitabilitat: la nova tendència en plena crisi d'habitatge a Barcelona
Notícies relacionades
- Les cooperatives d'habitatge demanen pas a Barcelona: “Fer-nos competir amb el sector privat és un sense sentit”
- Un informe jurídic conclou que la llei contra la compra especulativa d'habitatge del Parlament és inconstitucional
- Els veïns de l’Eixample denuncien l’existència de fins a 90 ‘Cases Orsola’ afectades per processos d’expulsió
L'Ajuntament de Barcelona lluita per fer que el dret a quedar-se a la ciutat es converteixi en una realitat. Sota aquesta premissa, ha impulsat polítiques d'habitatge com l'eliminació dels pisos turístics, la contenció de rendes i s'ha centrat en incrementar el parc públic amb la projecció de nous barris a La Marina de Port o al voltant de la futura estació de La Sagrera.
Tanmateix, gran part de la solució a la crisi d'accés a l'habitatge en una ciutat amb creixement limitat passa per treballar sobre el sòl ja construït.
En aquest sentit, les principals entitats del sector immobiliari català com l'Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) o el Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província (COAPI) han expressat la necessitat de densificar i flexibilitzar els tràmits administratius per facilitar segregacions i canvis d'ús.
El Govern de Jaume Collboni, tot i que no és partidari d'incrementar el volum dels edificis perquè Barcelona no perdi la seva identitat, ha potenciat les compres per tanteig i retracte i ha fixat la prevalença del caràcter habitual i permanent dels habitatges als immobles residencials i ha facilitat el desplaçament de les oficines als baixos comercials.
Descens dels canvis d'ús
Malgrat les actuacions municipals, en el darrer lustre, les conversions de locals i oficines a habitatge han caigut a tota la ciutat.
Segons dades analitzades per aquest digital de les llicències d'obres majors tramitades a Barcelona de 2020 a 2025, es van concedir al voltant de 480 canvis d'ús de locals a habitatge i 250 d'oficines a habitatge.
Vista panoràmica de l'Eixample de Barcelona / ARXIU
En ambdós casos, la tramitació ha descendit a la meitat en els cinc anys, un descens que es va començar a notar des de 2019 tal com es recull a l'Anàlisi de les obres de rehabilitació a la ciutat de Barcelona 2012-2023 de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.
Reformes de locals
Una part de les llicències d'obra major per transformar locals en habitatges va més enllà del simple canvi d'ús. A més d'autoritzar la conversió, permeten reformar l'espai per adaptar-lo a les condicions d'habitabilitat exigides.
En alguns casos, les intervencions inclouen la segregació de l'immoble, especialment als baixos, per crear dos habitatges o combinar diferents usos, com habitatge, local comercial o magatzem.
El 2025 apareixen almenys set projectes d'aquest tipus. Entre ells sobresurt el del carrer Rector Triadó, 68, que preveu una gran rehabilitació de l'edifici, amb canvi d'ús a dos habitatges i la construcció d'una piscina.
Cantonada amb comerços de Consell de Cent amb Roger de Llúria
En el conjunt de la sèrie analitzada, Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó encapçalen la classificació de canvis de locals a habitatge, amb més de 80 actuacions cadascun.
Eixample, líder en la conversió d'oficines
De la mateixa manera, la transformació d'oficines en habitatges també sol anar acompanyada d'obres de reforma i, en molts casos, de la divisió dels immobles en diverses unitats residencials.
L'Eixample és el districte en què més es concentra aquest tipus de conversions, amb la Gran Via de les Corts Catalanes i el Carrer Balmes com les que més canvis d'ús agrupen.
El carrer Balmes de Barcelona
Per la seva banda, Sarrià-Sant Gervasi destaca per acumular el major volum de locals i oficines reconvertits en habitatges.
22@, sector estratègic
Hi ha una tercera zona de Barcelona que fins ara ha passat desapercebuda, però en la qual les administracions públiques han posat el focus. Es tracta de Sant Martí, que inclou el 22@.
Collboni va afirmar a l'equador del seu mandat que realitzaria una Modificació del Pla General Metropolità per convertir el sòl d'oficines en residencial, una demanda estesa entre el sector immobiliari.
Una iniciativa que va sortir novament a la comissió del passat març i en la qual la tinenta d'urbanisme, Laia Bonet, va reiterar el compromís del Govern municipal d'impulsar la reforma per augmentar el parc residencial, tant públic com lliure.
Oficines de Majorel al 22@ de Barcelona
Gràcia, obstaculitzat pel 30%
Igualment, un altre dels districtes amb més potencial és Gràcia, conegut com l'Eixample per disposar de pisos de grans superfícies a causa del seu llegat històric.
No obstant això, la Modificació del Pla General Metropolità aprovada el 2022 per als barris de Gràcia obstaculitza els canvis d'ús i la conversió de baixos comercials en habitatge, ja que en molts casos obliga a fer-los d'habitatge protegit, fet que ha paralitzat aquesta inversió.
