La carretera de 86 corbes a Barcelona considerada una de les més boniques del món: cales ocultes, penya-segats i una joia de Gaudí
La serpentejant ruta ofereix un recorregut inoblidable de 12 quilòmetres intensos plens d'història mil·lenària, cales secretes i vistes de somni
Més: El popular barri de Barcelona que avança en la pacificació dels seus carrers: així serà la transformació de dos concorregudes vies
Notícies relacionades
Sovint, la rutina diària i les presses per arribar al destí ens fan oblidar que el mateix trajecte pot albergar la millor part d'un viatge.
Especialment durant els mesos de bon temps, sorgeix l'oportunitat perfecta per escapar de la monotonia de les rondes urbanes i les autopistes de peatge, buscant alternatives on conduir torni a ser un plaer i no un mer tràmit per arribar al nostre destí.
A Espanya, el turisme de carretera suma cada cop més adeptes que fugen de la massificació per endinsar-se en paisatges on l'orografia dicta les regles.
I per trobar una d'aquestes joies no cal anar gaire lluny de la capital catalana.
Costes del Garraf
A pocs quilòmetres de Barcelona, abraçant els imponents penya-segats del Parc Natural del Massís del Garraf, discorre una via que transforma completament l'experiència davant el volant: el tram de la C-31 que connecta les localitats de Castelldefels i Sitges.
Un desafiament serpentejant de 12 quilòmetres
Popularment coneguda com la carretera de les Costes del Garraf, aquesta ruta desplega un total de 23 quilòmetres de longitud en el seu recorregut d'anada i tornada.
Tanmateix, la seva essència més pura i vibrant es concentra en un tram lineal d'uns 12 quilòmetres. Al llarg d'aquesta distància, l'asfalt es retorça oferint un desafiament tècnic gens menyspreable: els conductors i motoristes han de negociar fins a 86 corbes contínues amb el blau del mar Mediterrani com a teló de fons.
Imatge de la carretera C-31 per les costes del Garraf
L'exigència del traçat, caracteritzat per la pràctica absència d'arcens, obliga a mantenir la màxima concentració i precaució, especialment durant els caps de setmana.
És en aquests dies quan la carretera comparteix el protagonisme amb una gran afluència de ciclistes atrets pel magnetisme del paisatge.
De refugi pirata a ruta panoràmica
L'atractiu d'aquesta via va molt més enllà de les vistes. El seu traçat amaga una història mil·lenària els primers indicis de la qual es remunten a les èpoques cartaginesa i romana.
Durant l'Edat Mitjana, la ruta va ser objecte de múltiples reconstruccions impulsades per senyors feudals, però va ser la seva particular geografia la que va marcar la seva llegenda.
Les nombroses coves i cales recòndites que esquitxen aquests penya-segats van convertir les costes del Garraf en l'amagatall perfecte per a pirates i bandolers, que van assetjar durant segles els incauts viatgers.
Entorn de la carretera del Garraf
La fisonomia actual de la carretera va començar a prendre forma a finals del segle XIX, culminant amb una gran reforma integral fa poc més d'una dècada. Aquesta modernització va permetre la creació de múltiples miradors estratègics.
Per a aquells que volen gaudir d'aquestes parades fotogràfiques amb total comoditat, el secret dels conductors locals és fer la ruta en sentit invers, des de Sitges cap a Castelldefels.
Així, els miradors queden situats al marge dret de la marxa, facilitant enormement l'estacionament davant la immensitat del mar.
Cala Ginesta
Platges ocultes i el llegat de Gaudí
La sinuositat del Garraf amaga a més cinc tresors costaners als quals es pot accedir directament des de la carretera.
L'oferta és tan variada com el mateix paisatge: des de l'ambient exclusiu de Cala Ginesta (ubicada al costat d'un port esportiu) o la icònica Platja de Garraf amb les seves històriques casetes marineres tenyides de verd i blanc, fins a opcions com la nudista Cala Morisca, la platja canina de Vallcarca o la Platja de la Marina d'Aiguadolç, ideal per gaudir de la gastronomia de Sitges.
Però la cirera del pastís apareix de manera inesperada després de superar un dels molts revolts del camí.
Mimetitzat gairebé completament amb la roca s'alça el Celler Güell, un espectacular complex dissenyat per Antoni Gaudí per encàrrec del mecenes Eusebi Güell, construït entre 1895 i 1901 utilitzant pedra calcària extreta de la mateixa muntanya.