Així serà el fenomen de "El SuperNiño" més potent del segle: deixarà fortes pluges a Barcelona i possibles huracans al Mediterrani
Ens enfrontem a una versió d’“El Niño” sense precedents recents que podria desembocar en una tardor i hivern molt plujosos amb l’aparició d’esdeveniments violents
Més: Barcelona registra més de 1.400 assistències hospitalàries en un dels estius més calorosos de la història
Notícies relacionades
Cada any solem parlar de dos fenòmens climàtics naturals que s’alternen i que formen part del patró El Niño-Oscil·lació del Sud (ENOS): El Niño i la Niña.
El Niño es produeix quan les aigües superficials de l’oceà Pacífic oriental, a l’alçada de l’Equador, s’escalfen per sobre de la mitjana.
Mapa de temperatura superficial d’El Niño
Això desencadena un efecte dòmino que provoca l’alteració dels vents, la humitat, els patrons de pressió atmosfèrica, l’energia potencial fruit de l’evaporació, etc.
En definitiva, modifica la circulació global i tendeix a generar inundacions en punts del planeta i sequeres extremes en d’altres, depenent del patró que es doni.
El SuperNiño més potent de la història
El d’enguany, però, és quelcom extraordinari, una cosa mai vista fins ara i que podria tenir conseqüències extremes.
Seqüència ENSO des de 1940
Un fenomen com el d’aquesta temporada es traduirà en una alteració del corrent en jet que ja està deixant la formació de fins a tres huracans simultanis sobre el Pacífic.
Com ens afectarà a nosaltres?
Aquesta modificació del corrent en jet podria generar el despenjament continuat de vaguades i borrasques cap a latituds molt meridionals, arribant directament a la península Ibèrica.
Al mateix temps, la temperatura de l’aigua del mar al litoral barceloní se situa en valors extraordinàriament elevats, arribant durant l’estiu fins als +7 °C d’anomalia.
Aquest dipòsit tèrmic del Mediterrani actuaria com a combustible atmosfèric, aportant vapor d’aigua massiu a qualsevol sistema de baixes pressions que es mogui sobre el mar.
En qualsevol cas, tot això és en condicional, ja que l’atmosfera és un conjunt de causalitats i hi intervenen factors afegits més enllà del fenomen d’El Niño.
Tanmateix, sí que podem concloure certes afirmacions que relacionen l’escalfament o refredament d’aquest punt de la Terra i les implicacions en el nostre clima.
Conseqüències d’un Superniño a Barcelona
El primer fet indiscutible és que en l’últim segle s’han produït cinc Superniños. Dos d’ells coincideixen amb dos dels episodis d’inundacions més greus i més mortífers a Catalunya.
Un altre fet incontestable és que, amb els Superniños, pràcticament no es donen huracans a l’Atlàntic, traslladant-se tots cap al Pacífic.
Imatge de tres huracans simultanis
Amb un Atlàntic que no es refreda i un Mediterrani desbocat, l’arribada de fronts i d’embolcalls d’aire fred seran constants. Quan aquestes borrasques se situen en un punt on es afavoreix la retroalimentació, l’entrada d’aire humit, en xocar contra formacions muntanyoses, ascendeix, es refreda i genera episodis molt intensos de pluja.
Ara bé, en els altres tres Superniños ha passat just el contrari: molta calor per ser tardor i una sequera duradora. En qualsevol cas, el que sí que podem afirmar amb certa seguretat és que la tardor serà extrema, extremadament seca o extremadament plujosa.
Alerta per possibles “medicanes” i pluges torrencials
Entre les conseqüències més inèdites d’aquest escenari hi ha la possible formació de “medicanes”.
Imatge satel·lital d’un Medicane
Aquests ciclons amb estructura de nucli càlid i característiques similars a els huracans tropicals podrien trobar un entorn òptim per a la seva profundització al Mediterrani.
Els mapes de previsió a mitjà termini mostren una probabilitat creixent de ciclogènesi explosiva a prop de les costes catalanes, especialment de cara a l’octubre.
L’estructura d’aquests sistemes afavoreix vents molt intensos i precipitacions d’intensitat torrencial en àrees localitzades.
