Lamine Yamal (19 anys), futbolista: “Durant la meva infància, el meu pare va haver d’anar a agafar coses al carrer per poder portar menjar a casa”
La seva infància va estar marcada per una realitat molt allunyada dels focus i l’èxit mediàtic que l’envolta actualment
Jessi, ramadera: “La burocràcia i les lleis estan destrossant el camp, tot el que els nostres pares han construït al poble”
Lamine Yamal continua sent el jugador estrella. Després de ser campió del món amb la Selecció Espanyola de Futbol és el futbolista més aclamat. La seva samarreta ha estat de les més venudes durant el mundial.
El jove de 19 anys que ja porta diversos anys a l’elit del futbol, sempre ha tingut presents els seus orígens i la seva infància, sent aquesta una etapa fonamental a la seva vida. Recordar d’on vens per arribar on alguna vegada vas somiar, de vegades, no és fàcil.
Com el jove ha donat a conèixer en diverses ocasions, la seva infància va estar marcada per una realitat molt allunyada dels focus i l’èxit mediàtic que l’envolta actualment.
La seva infància sorprèn, ja que els seus pares van tenir diverses dificultats per les quals lluitar diàriament. Per a ell, jugar a futbol no és el més difícil, ja que com bé afirma: "La meva mare em va tenir amb 16 anys, això sí que és pressió de veritat".
![Taxi Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/560986.jpg?p=w:320\/h:240&h=BfuDM9Hn"])
“Buscar-se la vida”
La seva mare, Sheila Ebana, originària de Guinea Equatorial, va emigrar a Espanya sent adolescent i va afrontar el repte de la maternitat a una edat molt primerenca.
Després de separar-se de Mounir Nasraoui, el pare de Lamine, quan el nen tenia tot just tres anys, va decidir quedar-se a Catalunya per assegurar un "millor futur per al seu fill". Va treballar incansablement com a cambrera i cuinera, arribant fins i tot a sol·licitar trasllats laborals per poder acompanyar la carrera futbolística de Lamine en equips locals.
![Gabriel Rufián / EFE](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/560746.jpg?p=w:320\/h:240&h=2erDqteu"])
D’altra banda, la figura del seu pare també representa el sacrifici extrem davant la precarietat econòmica. Yamal recorda amb claredat els esforços que aquest feia perquè no faltés el bàsic a la llar, relatant que: "el meu pare va haver d’anar a buscar-se la vida, anar a agafar coses al carrer per poder portar menjar a casa".
Aquestes vivències han forjat en el jugador una visió del món on la pressió esportiva és secundària davant la lluita per la supervivència que va presenciar a casa seva.
![Huevos rellenos](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/560741.jpg?p=w:320\/h:240&h=rDXtjeqV"])
Malgrat aquestes dificultats econòmiques, que fins i tot van provocar que "de petit no estava apuntat a futbol perquè els meus pares no podien pagar-li al club", Lamine guarda una visió lluminosa d’aquells anys.
Ell atribueix aquest sentiment a l’escut protector que va suposar la seva mare, qui va aconseguir filtrar les dureses del seu entorn. Amb gratitud, l’extrem explica: "la meva mare feia que jo no veiés res dolent, només el bonic", cosa que li permet afirmar avui en dia que té un bon record de la seva infància.
