Gabriel Rufián / EFE
Viure a Barcelona

Gabriel Rufián, 44 anys: “A la meva infància vaig patir, vaig tenir problemes amb l'autoritat i no va ser fàcil créixer en una família d'esquerres”

Rufián reconeix que sempre ha tingut problemes amb les figures de poder, una tendència que es va manifestar inicialment en enfrontaments amb els seus professors i companys d'escola

El restaurant català on Ferran Torres és client habitual: “El millor arròs davant del mar”

Llegir en Català
Publicada

Gabriel Rufián s'ha obert en canal en diverses ocasions i ha parlat dels seus orígens i infància.

El català ha definit la seva infància com una etapa marcada pel patiment emocional derivat de créixer en una llar amb una consciència social hiperactiva.

En lloc d'idealitzar la seva infància, el portaveu d'ERC descriu un ambient familiar d'"esquerres a esquerres" caracteritzat per un sentiment crític i un enuig constant davant la realitat.

Aquesta situació el va obligar a una maduresa política forçada, on a edats tan primerenques com els 8 o 10 anys ja coneixia noms de ministres i casos de corrupció abans que l'actualitat esportiva de la lliga.

"No moles"

Aquesta immersió política primerenca va provocar una desconnexió social amb els seus iguals, ja que els seus interessos i codis no coincidien amb els d'altres nens de la seva edat. Segons Rufián, el pitjor de créixer en aquest entorn és que "no moles per als altres" i acabes sent percebut com algú "excessivament seriós o rígid".

El polític relata situacions de contrast cultural, com anar a entrenaments de futbol escoltant Víctor Jara mentre els seus amics se'n reien d'ell, cosa que reforçava el seu sentiment de ser un "rotllo" per a la resta.

Un tret distintiu de la seva infància, que persisteix en la seva carrera actual, és el seu conflicte sistemàtic amb l'autoritat. Rufián reconeix que sempre ha tingut problemes amb les figures de poder, una tendència que es va manifestar inicialment en enfrontaments amb els seus professors i companys d'escola.

Ell mateix teoritza que la seva inclinació a buscar sempre el conflicte amb qui està per sobre d'ell és un resultat directe de la seva formació i les vivències d'aquells anys.

El seu estil provocador i els seus enfrontaments dialèctics al Congrés dels Diputats són, en essència, una extensió d'aquesta identitat forjada en la infància. Aquesta manera d'actuar li ha valgut crítiques per ser considerat una figura "teatral", i fins i tot va provocar la seva expulsió de l'hemicicle el 2018 després d'una discussió amb l'aleshores ministre Josep Borrell.

Malgrat el dolor que li va suposar, el polític admet que aquella criança li va donar una consciència social profunda que defineix el seu caràcter contestatari actual.