En colaboración con
Fatiga, microlesions i pressió mental: així castiga la temporada el cos d'un jugador de bàsquet
Estudis recents sobre l'ACB i la NBA mostren que les lesions són cada cop més freqüents a mesura que avança la temporada, especialment en jugadors que acumulen molts minuts per partit i en el tram final del calendari
Notícies relacionades
Aquesta mateixa setmana comencen a disputar-se els Play off de la Lliga Endesa, el tram més exigent i decisiu de la temporada. En aquest context, el Grup Quirónsalud, Proveïdor Mèdic Oficial de l'Associació de Clubs Bàsquet (ACB) en totes les seves competicions, posa el focus en l'enorme desgast físic i mental que afronten els jugadors en aquestes setmanes clau del calendari.
El tram final de la temporada en el bàsquet professional posa al límit el rendiment físic i mental dels jugadors. Més de 70 partits, viatges constants, entrenaments i poc temps per recuperar-se converteixen cada mes en una exigència enorme, fins i tot per als esportistes millor preparats. A mesura que avança la temporada, el desgast s'acumula i mantenir un nivell alt de rendiment resulta cada cop més difícil.
Un calendari molt exigent
El calendari actual no dona descans: entre lligues, competicions europees, seleccions i desplaçaments, molts jugadors encadenen partits de màxima intensitat en pocs dies. Aquesta càrrega augmenta la fatiga, el risc de lesions i també la pressió psicològica, ja que cada encontre pot decidir el futur d'un equip. Per això, cada cop més clubs prioritzen la gestió de minuts, la recuperació i el descans per mantenir els seus jugadors competitius fins al final de la temporada.
“El cos arriba als play-offs amb una càrrega acumulada molt important”, explica el doctor Gonzalo Samitier, responsable assistencial de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica i especialista en Medicina Esportiva de l'Hospital Quirónsalud Badalona, centre que a més és el servei mèdic oficial del Joventut Badalona. L'especialista explica que, quan arriben els play-offs, músculs, tendons i cartílags suporten durant mesos “milers de cicles d'esforç i una recuperació incompleta”.
Doctor Gonzalo Samitier, especialista en Medicina Esportiva de l'Hospital Quirónsalud Badalona
El desgast que no es veu
Encara que des de fora el jugador pugui semblar en plenitud física, la realitat sol ser una altra. “Existeix un punt en què els mecanismes de reparació de l'organisme ja no aconsegueixen completar-se entre partit i partit”, apunta el traumatòleg. Aquesta situació genera una mena de fatiga silenciosa: l'esportista segueix competint a gran nivell, sí, però amb menys marge de seguretat i molt més exposat a patir una lesió.
En el llenguatge del esport es parla molt de les anomenades ‘microlesions’, petites ruptures musculars que apareixen després d'esforços intensos i repetits. En bàsquet passen constantment: en un aterratge després d'un salt, en una frenada brusca o en un canvi de ritme explosiu.
“El problema no és que apareguin, perquè formen part de l'adaptació natural del múscul”, aclareix el doctor Samitier. La dificultat arriba quan el calendari impedeix que aquest teixit es recuperi completament. Llavors el múscul perd elasticitat, es torna més rígid i tolera pitjor els esforços explosius.
Això explica per què les lesions musculars augmenten precisament en el tram decisiu de la temporada. Isquiotibials, bessons i tendó d'Aquil·les són algunes de les zones més castigades. “El teixit muscular d'un jugador en play-offs no és el mateix que a l'inici de temporada”, resumeix l'especialista.
L'inflamació també juga un paper clau. En condicions normals, és necessària per reparar el dany físic. Però quan els partits s'encadenen cada 48 hores, el cos entra en un estat d'inflamació permanent de baixa intensitat. No sempre fa prou mal com per aturar-se, encara que sí deteriora a poc a poc músculs, tendons i articulacions.
“En medicina esportiva parlem de sobrecàrrega acumulada i fins i tot de síndrome de sobreentrenament”, assenyala el doctor Samitier. El sistema nerviós roman en alerta constant i l'organisme mai acaba de recuperar-se del tot. I aquí apareix el veritable risc.
Senyals d'alarma abans de la lesió
Hi ha símptomes evidents. El jugador salta menys, perd explosivitat o arriba tard a accions que abans resolia amb facilitat. També es nota en el tir: les cames pesen i el llançament es queda curt. Però, segons l'especialista, els senyals més importants solen ser molt més discrets.
“L'augment del temps de reacció, la irritabilitat, dormir pitjor o aquella sensació de pesadesa muscular que no desapareix són indicadors molt clars”, explica. Fins i tot hi ha detalls gairebé imperceptibles que preocupen especialment als metges esportius.
“Quan un jugador comença a protegir-se de forma inconscient abans d'un salt o un canvi de direcció, el risc de lesió es dispara”, adverteix. En aquests moments la fatiga afecta l'estabilitat de les articulacions i fa més lents els mecanismes de reacció muscular. Per això els esquinços de turmell són tan freqüents al final dels partits i de la temporada.
El turmell i el genoll són, precisament, dues de les zones més castigades en el bàsquet professional. Els canvis constants de ritme i els salts repetits sotmeten el tren inferior a una exigència enorme. “El genoll del saltador, les lesions meniscals o les ruptures fibril·lars solen multiplicar-se en aquesta fase”, assenyala el doctor Samitier.
I rarament apareixen de cop. “Gairebé sempre hi ha setmanes prèvies amb molèsties que el jugador minimitza”, afegeix. El problema és que en plena lluita pel títol ningú vol aturar-se.
El cap també s'esgota
No tot és físic. La pressió competitiva, els viatges i el desgast emocional acaben afectant també el cervell. I això influeix directament en el rendiment.
“La fatiga cognitiva i la física estan molt més connectades del que pensem”, afirma el doctor Samitier. La presa de decisions ràpides, la concentració o la lectura del joc depenen d'un sistema nerviós descansat. Quan això falla, el jugador no només rendeix pitjor: també es lesiona més.
L'especialista explica que la fatiga mental augmenta la sensació d'esforç i redueix la tolerància al dolor. Dit d'una altra manera: el jugador sent que tot costa més, encara que físicament segueixi responent. A més, apareixen altres factors difícils de mesurar, com la por a recaure, l'ansietat per rendir o la pressió externa.
Per això els equips professionals treballen cada cop més l'aspecte psicològic. Alguns recorren a entrenaments que simulen situacions reals de màxima pressió, amb soroll ambient o càstigs després d'errors. També s'apliquen tècniques per millorar el diàleg intern de l'esportista i reduir pensaments negatius.
“En una fase on tots els equips arriben al límit, la motivació i l'actitud poden marcar la diferència entre guanyar o perdre”, resumeix el doctor Samitier.
Recuperar-se es converteix en una altra competició
En els play-offs, descansar bé gairebé val tant com entrenar bé. Cada detall compta. Els cossos mèdics treballen contra rellotge per intentar que el jugador arribi fresc al següent partit.
Crioteràpia, fisioteràpia, compressió pneumàtica, massatges profunds o punció seca formen part de les rutines habituals. A això s'hi suma un control exhaustiu de l'alimentació i la hidratació. “La nutrició té un paper central en la recuperació”, insisteix el doctor Samitier.
Els clubs més avançats monitoritzen fins i tot la qualitat del son, la variabilitat cardíaca o la percepció subjectiva de fatiga mitjançant eines tecnològiques capaces de detectar qualsevol senyal d'alarma abans que aparegui una lesió greu.
L'objectiu és senzill d'explicar, encara que molt difícil d'aconseguir: mantenir el jugador competitiu quan el cos ja comença a demanar descans. Perquè en l'esport d'elit, especialment en el bàsquet, arribar viu al final de temporada moltes vegades ja és una victòria.
“L'objectiu final és sempre el mateix: aconseguir que el jugador arribi al tram decisiu en les millors condicions possibles”, conclou el doctor Samitier.
