Més de quatre mesos de vaga enquistada: la cronologia de la guerra laboral a l'Ajuntament de Barcelona
Els treballadors municipals en vaga pressionen l'Executiu de Jaume Collboni amb accions durant la visita del Papa Lleó XIV a la capital catalana si no s'asseu a negociar per desescalar el conflicte
Relacionada: Cruïlla de retrets entre l'oposició i el govern de Collboni per la vaga de treballadors municipals de Barcelona
Notícies relacionades
- Creuament de retrets entre l'oposició i el govern de Collboni per la vaga de treballadors municipals de Barcelona
- Els treballadors municipals en vaga exigeixen diàleg a Collboni i amenacen amb protestes durant la visita del Papa
- Els sindicats en vaga a l'Ajuntament de Barcelona es mobilitzaran per l'arribada del Papa
- Xoc entre els sindicats pel conveni col·lectiu dels treballadors municipals a l'Ajuntament de Barcelona
- Tensió a la Comissió de Presidència: Albert Batlle expulsa els treballadors municipals en vaga de la sala
Va començar amb declaracions contràries al conveni. Les van seguir alertes i amenaces de mobilització. Diversos col·lectius de treballadors municipals en vaga porten més de 120 dies de resistència organitzada contra l'Acord de Condicions de Treball aprovat a finals de 2025 pel govern de Jaume Collboni juntament amb els sindicats UGT, CSIF i CCOO.
Però no va ser així des d'un inici. La primera proposta municipal va topar amb el rebuig frontal de totes les formacions. Una cosa que es va solucionar al novembre de 2025 quan es va assolir un preacord amb UGT i CCOO al qual, pocs dies després i malgrat un primer moment de forta oposició, s'hi va afegir CSIF.
Sindicats i govern municipal van esgrimir que el pacte assolí, entre altres fites, la rebaixa a les 35 hores setmanals de la jornada laboral. Però aquell èxit deixava fora alguns dels col·lectius, que no van trigar a mobilitzar-se. Les primeres van ser les educadores infantils, amb manifestacions en què llançaven bolquers tacats a l'ajuntament. Immediatament després van ser les Oficines d'Atenció a la Ciutadania (OAC) i els Serveis Socials.
El que va començar com uns aturades parcials aïllades, declaracions o algun altre acte puntual durant desembre i gener, a inicis de febrer de 2026 va començar a consolidar-se com un front unit contra l'Executiu. Els tres sindicats crítics, CGT, La Intersindical i Àbacos van teixir una aliança i, amb ells, els col·lectius als quals representaven; col·lectius que reivindicaven que el conveni cronificava una precarietat, sense recursos, sense reforç de personal, sense rebaixa horària. També van denunciar salaris congelats, pujades només als comandaments, retallades en dies de conciliació, entre altres qüestions.
Front laboral unit
Aquest front unit es va materialitzar amb una gran manifestació unitària el 21 d'abril, una concentració en què van participar tots els col·lectius en lluita i més d'un miler de persones va marxar pel centre de Barcelona fins a la plaça de Sant Jaume.
Treballadors de l'Ajuntament de Barcelona es manifesten aquest dimarts, 21 d'abril de 2026
Paral·lelament, el sector educatiu català i les escoles bressol de l'autonomia estaven en flames. També els metges. Van veure en l'Administració un adversari comú. La unió de lluites no va trigar a arribar. Des de febrer, s'han constituït més de 30 jornades d'aturada, les vagues convocades han passat a indefinides i les lluites s'han estès com una guspira sobre pólvora.
Les biblioteques --al principi de Barcelona però ara de tot Catalunya-- han programat tancaments i aturades a pocs dies que arribi la Selectivitat. En gran part de les manifestacions, els col·lectius mobilitzats hi acudeixen per sumar números i donar-se suport mútuament.
Un conflicte enquistat
Els col·lectius municipals acusen el govern encapçalat per Jaume Collboni de bloquejar les converses. Exigeixen al consistori que s'assegui a negociar amb els vaguistes per assolir acords mentre el responsable de Recursos Humans al consistori i també tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, es recolza en els sindicats signants de l'acord (CCOO, UGT i CSIF) i reivindica que el conveni es va aprovar amb el consens de la majoria del consistori i amb la majoria de la Mesa General.
Treballadors de l'Ajuntament de Barcelona es manifesten aquest dimarts, 21 d'abril de 2026
Les darreres setmanes, la tensió entre Batlle i els sindicats mobilitzats s'ha disparat. El passat 20 de maig va empitjorar quan va expulsar membres de la CGT i La Intersindical de la Comissió de Presidència, mentre que per micro obert a la segona tinenta d'alcaldia, Maria Eugènia Gay, se li va escapar un "des de llavors, en mans de qui estan els nostres fills", cosa que va acabar d'encendre els ànims d'una plantilla ja irada que havia protagonitzat enfrontaments a totes i cadascuna de les audiències públiques de districte d'abril.
Ànims caldejats
La tensió va escalar dimecres passat, 27 de maig, quan una carta privada elaborada per UGT, CCOO i CSIF per a Comuns, ERC i Junts va transcendir a la premsa. En la seva missiva, criticaven els partits per haver forçat un ple extraordinari a petició dels sindicats en vaga i recordaven la legitimitat dels canals oficials per vehicular peticions, rectificacions o correccions al conveni. També qüestionaven la representativitat dels sindicats mobilitzats.
Treballadors de l'Ajuntament de Barcelona es manifesten aquest dimarts, 21 d'abril de 2026
Aquests últims van contraatacar amb sengles comunicats, però també amb accions. Aquest divendres, abans del ple, han ocupat uns minuts l'entrada a la seu d'UGT a Barcelona cridant "Vergonya" i han intentat entrar a l'edifici consistorial durant la celebració del plenari en el context d'una manifestació, arribant a forcejar amb els agents de seguretat de les portes.
La visita del Papa, un punt d'inflexió
Dins l'Ajuntament, els partits de l'oposició han escenificat un bloc comú davant un govern que, en aquesta qüestió, cada cop compta amb menys aliats. Totes les formacions han exigit a l'alcalde Collboni que obri vies de diàleg i s'assegui a negociar per desescalar amb urgència el conflicte. El mateix passa amb el Síndic de Greuges. Els mobilitzats, per la seva banda, anuncien més jornades de vaga i accions col·lectives encara per concretar durant els dies de visita del Papa Lleó XIV a Barcelona.
Ja són quatre mesos de vaga organitzada, però molt més de conflicte actiu. Les parts continuen a les antípodes i gairebé no s'han produït contactes. El conflicte, lluny d'encaminar-se cap a una desescalada, corre el risc d'encarnissar-se per temps indefinit i amb diverses dates i esdeveniments importants a l'horitzó més immediat per a Barcelona
