Així funciona Pisarello, el “tribú indignat” que vol ser alcalde
Un estudi dels gestos del candidat dels comuns revela la seva estratègia comunicativa i els secrets de la seva retòrica
Relacionat: L'ombra de Bob Pop arriba a Pisarello: una activista afí confirma la seva arribada a l'Executiva dels comuns
Notícies relacionades
- El ‘fact-check’ de Colau a Collboni: les veritats i les mentides de l’exalcaldessa
- Els comuns es presentaran amb la seva pròpia marca a les municipals de Barcelona amb la intenció de mantenir acords amb Podem
- L'ombra de Bob Pop arriba a Pisarello: una activista afí confirma la seva arribada a l'Executiva dels comuns
El llenguatge no verbal dels polítics diu molt sobre ells.
Entendre en profunditat el que diuen els representants públics s'ha convertit en un art, potenciat per l'auge de la imatge a les xarxes socials. La comunicació visual és avui dia una de les eines més potents per a la transmissió de missatges. I no només perquè una imatge val més que mil paraules.
Un informe detallat sobre el llenguatge gestual del candidat dels comuns a l'alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello, el defineix en el prototip de “tribú indignat”.
Acció immediata
“La seva comunicació no verbal està alineada amb el perfil d'un activista o un professor universitari vehement. Vol mobilitzar la seva audiència i deixar clar que els temes que tracta són d'extrema gravetat. El seu cos comunica alarma i exigència d'acció immediata”, diu l'informe de la companyia AI Security Advisors.
Per completar l'informe, es van examinar diverses entrevistes, intervencions parlamentàries i un vídeo curt recent enviat a la militància, en què sostenia un gran bitllet de 50 milions d'euros amb la cara de l'alcalde, Jaume Collboni, a qui acusa de malgastar aquests diners per atreure turisme en lloc de dedicar-los a habitatge públic.
‘Gestos batuta’
“Pisarello utilitza una gesticulació enèrgica quan parla, expansiva i rítmica. Utilitza el que en sinergologia s'anomena ‘gestos batuta’, que són moviments verticals de les mans i braços que marquen el compàs de les seves paraules”.
L'exprimer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello / HUGO FERNÁNDEZ
L'expressió facial del candidat sol ser intensa. “Utilitza molt el front arrufat i l'elevació de les celles per denotar preocupació, indignació i sorpresa davant les injustícies que denuncia (especulació immobiliària, guerres, etc). La seva postura és recta, sovint plantada fermament a terra (com en el vídeo a peu de carrer), projectant una actitud combativa, de resistència i d'urgència”.
L'estudi indica que Pisarello “busca transmetre indignació, urgència i activisme social”.
![El escritor y actor madrileño Bob Pop](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2026\/04\/16\/actualitat\/1003742752308_15975103_320x180.jpg"])
El tribú indignat
En el perfil realitzat destaca que “el seu repertori no verbal, la seva proxèmica i la seva estratègia oratòria són eminentment dinàmics, altament expressius, confrontacionals i portadors d'una càrrega emocional i moral abrasiva. El seu perfil comunicatiu encaixa a la perfecció en l'arquetip clàssic del ‘tribú indignat’ o l’‘activista acadèmic’”.
Aquesta posada en escena, però, “no és una actuació de disseny, sinó el producte directe de la seva trajectòria vital, forjada en l’‘estètica del desarrelament’, en la literatura que denuncia la marginació de les classes humils, en el seu origen com a migrant llatinoamericà (va néixer a Tucumán, Argentina) i en la seva militància de base”.
L'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l'alcaldable dels comuns a Barcelona, Gerardo Pisarello, s'abracen juntament amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun
El cos com a arma
El candidat de Barcelona en Comú (BeC) utilitza el seu cos com a “caixa de ressonància simfònica que acompanya, subratlla i expandeix els seus arguments verbals. Utilitza amb extrema profusió els gestos il·lustradors, i molt específicament els anomenats ‘gestos batuta’”.
En les seves intervencions parlamentàries i rodes de premsa, la seva postura “projecta una confrontació directa i una disposició psicològica a l'avanç. Quan aborda temes que considera d'emergència de drets humans o de sensibilitat social, el seu cos abandona l'eix de verticalitat neutra i s'inclina significativament cap endavant (un fenomen conegut com a projecció ventral)”. Aquest gest li permet “la invasió de l'espai psicològic de l'oponent”.
Però “aquesta postura --afegeix el text--, recolzada sobre l'atril, no és de descans, sinó d’assetjament; busca reduir la distància psicològica amb la seva audiència i ‘envestir’, metafòricament, els seus adversaris, envaint la seva zona de confort”.
Gestos mil·limètrics
Destaca també l'estudi que quan exposa detalls jurídics utilitza amb les mans “gestos de precisió mil·limètrica, com els dits en posició de pinça o l'índex elevat. Quan fa acusacions d'injustícies, com les accions d'Israel contra la flotilla de Gaza, “utilitza moviments d'obertura total, talls contundents a l'aire en el pla horitzontal o cops lleus sobre la tribuna per ancorar la gravetat de l'ofensa”.
Gerardo Pisarello, durant la conferència al Col·legi d'Economistes / AJUNTAMENT DE BARCELONA
El rostre amaga poques coses. És “transparent, altament reactiu i permet lectures immediates dels seus processos límbics”. Una de les seves qualitats és que és “capaç de transitar per múltiples estats emocionals d'alta intensitat sense perdre el rigor argumentatiu. No escatima en munició lèxica”.
Dinamisme constant
El seu llenguatge està “inconfusiblement marcat per la rapidesa d'elocució (taquilàlia), l'expansió del volum i una cadència rítmica dissenyada ex professo per mobilitzar l'audiència i neutralitzar el soroll ambiental de l'hemicicle (…) No obstant això, aquesta agressivitat dialèctica està acuradament entreteixida amb una projecció de solidaritat empàtica i un profund bagatge intel·lectual”.
Els patrons que més destaquen en Pisarello pel que fa als nivells kinèsics i paralingüístics són que un nivell d'activació física és “alt i sostingut. Té un dinamisme físic constant i mobilització rítmica del tors i les extremitats”.
La seva mirada “és intensa, penetrant i sostinguda. Fixa els ulls de manera acusatòria sobre l'adversari o la càmera per interpel·lar directament”. I sol subratllar les seves impressions: la resposta davant un atac d'un oponent és “d'indignació visible (obertura ocular, contracció muscular), acceleració del flux discursiu, contraatac frontal amb munició històrica”.
Pisarello en una imatge d'arxiu / AJUNTAMENT DE BCN
Reaccions sense filtres
La microexpressió li permet “permeabilitat emocional. El rostre reflecteix fàstic, ira o sorpresa en mil·lisegons, validant l'autenticitat del missatge”. Es tracta de reaccions “mancades de filtres inhibidors”. Això li permet construir un discurs que, als ulls de l'interlocutor, es percep com a sincer i autèntic.
“La congruència entre la duresa del verb i la inflamació del gest dispara les seves mètriques de credibilitat i autenticitat davant l'electorat progressista i la classe treballadora”, diu l'informe.
Agressivitat dialèctica
En definitiva, el cap de llista de BeC destaca pel seu torrent teòric, la seva agressivitat dialèctica, el seu intel·lecte i la seva velocitat. Té un dinamisme vocal que utilitzen sovint els grans oradors llatinoamericans i els líders de l'esquerra transformadora.
“L'objectiu estratègic de la seva kinèsica és accelerar el pols cardíac del debat, despertar consciències adormides mitjançant l'impacte audiovisual d'una indignació legítima i justa i marcar amb rotunda claredat visual la frontera moral infranquejable entre la justícia social que defensa i les postures de l'elit conservadora a la qual ataca sense treva”, conclou l'estudi del candidat
