El ‘fact-check’ de Colau a Collboni: les veritats i les mentides de l’exalcaldessa
Els comuns s’atribueixen pisos que no han construït i amaguen que l’alcalde actual ha incrementat la inversió i ha començat gairebé 1.500 pisos nous
L’embat dels comuns contra l’alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, és cada dia més virulent. En els darrers dies, diverses comunicacions (fins i tot un vídeo) de Barcelona en Comú (BeC) acusen el primer edil de viure del conte i de la renda d’Ada Colau.
La campanya està centrada, precisament, en l’anterior alcaldessa, a qui Collboni va desallotjar del seient municipal. Ara, la líder li passa factura. Els comuns distribueixen dades controvertides sobre el mandat de Colau i sobre el de Collboni.
En alguns casos, les dades proporcionades fan saltar les alarmes per la seva parcialitat i tendenciositat. En política, tot depèn del color del vidre amb què es mira, però quan es tracta de números, la cosa canvia.
Els pisos inaugurats
Barcelona en Comú s’ha fixat com a objectiu desgastar Collboni. La darrera andanada, en el tema de l’habitatge, posa Collboni als peus dels cavalls. És el que anomenen “un fact-check’ a Collboni”. Entre altres acusacions, aquest fact-check assegura que Colau va pagar i executar les obres de 1.907 pisos que ja ha lliurat l’alcalde. “Collboni aprofita per fer-se fotos lliurant claus de pisos que no va construir”, acusen.
Fotomuntatge amb l’exlíder de BComú, Ada Colau, i l’alcaldable de la formació a Barcelona, Gerardo Pisarello
La conclusió és que “totes les obres ja estaven planificades durant els mandats d’Ada Colau”, que “Collboni no n’ha posat cap en marxa” i que l’únic que ha fet és “cedir terreny públic a empreses privades amb ànim de lucre”.
Segons Colau, Collboni vendrà 5.990 pisos públics que són seus (o que ella va deixar en marxa). Evidentment, els comuns obvien que en el segon mandat de Colau també governava el PSC.
Els pisos que no existeixen
Segons l’Ajuntament, aquestes dades són falses. Mai no hi ha hagut 5.990 pisos en construcció a l’inici del mandat de Collboni. Collboni, expliquen des de Metrópoli a l’Ajuntament, ‘va heretar’ 1.487 habitatges de l’època de Colau.
Quatre de les promocions es van lliurar el 2023, sis el 2024, tres el 2025 i 2 el 2026. Falten per acabar tres promocions. Però les iniciades des de 2023 superen de llarg aquesta quantitat heretada. “I s’espera que en el pròxim lliurament de claus se superin els 2.000 habitatges d’aquest mandat”.
![La exalcaldesa de Barcelona Ada Colau (i), el ministro de Cultura Ernest Urtasun (c) y el secretario primero de la Mesa del Congreso, Gerardo Pisarello (d), se saludan,](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2025\/12\/20\/informacio-municipal\/1003742717933_15536063_320x180.jpg"])
Des de l’Ajuntament es rebaten els arguments dels comuns amb dades: Què va fer Colau en els seus dos mandats? Les xifres són immisericordes: 2.658 habitatges en 8 anys, que es tradueix en 333 habitatges anuals.
480 pisos públics per any
I què va fer Collboni? En els 3 anys de mandat, l’Ajuntament va posar en marxa la construcció de 1.455 habitatges. Tots es van començar des del setembre de 2023, de manera que cap promoció pertany a Colau.
“De mitjana, són 480 habitatges per any. Per tant, el ritme s’ha accelerat un 44,1%”, resumeixen les fonts. O, dit d’una altra manera, Collboni, malgrat les acusacions dels comuns, resulta que ha construït més pisos de protecció oficial que Colau.
L’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau
Segons el consistori, només el 2026 es va iniciar la construcció de sis promocions: 22 habitatges al carrer Diputació; 14 a Via Augusta; 42 al carrer Constitució; 97 a l’Avinguda Mare de Déu de Montserrat, 64 a la Gran Via i 59 al carrer Palamós.
Una retallada que no ho és
Els comuns acusen també l’alcalde de retallar un 65% els diners públics destinats a pisos públics i d’haver reduït la inversió en nous pisos de 101 milions el 2023 a 35 milions el 2025. Davant les acusacions de retallada de la inversió, des de l’Ajuntament desmenteixen les dades amb més dades: la inversió de l’Ajuntament el 2016-2019 va ser de 186 milions d’euros; el 2020-2023, de 387,5 milions; i el 2024-2027 es preveu de 242 milions.
Però els convenis amb la Generalitat a través de l’Incasol i amb promotors privats van ser, en aquests períodes, de 15,6, 39,4 i 335 milions respectivament. Així doncs, el total d’inversió municipal en habitatge públic se situa, en termes globals, per a aquests períodes, en 201,5 milions, 427 milions i 577 milions.
S’enfila la inversió
Per tant, “el canvi de model fa pujar la captació d’inversió”. Un augment considerable de més del 35% d’inversió en habitatge. On és el parany? Els comuns oculten els convenis signats per Collboni amb Incasol o amb operadors privats per dir que no són municipals.
Colau també porta l’aigua al seu molí esmentant dues de les promocions que va deixar en marxa: 46 habitatges del carrer Binéfar i 60 de l’Illa Acer. En el primer cas, assegura, es van construir en un solar cedit a cooperatives per construir habitatge assequible. “Des que Collboni governa no s’ha cedit cap solar nou per fer habitatge cooperatiu o social”.
Nou conveni per a 1.500 pisos
Però els socialistes també rebutgen les acusacions de solars cedits. “Les sis fases del conveni ESAL impliquen la cessió dels drets de superfície de 28 solars municipals a entitats sense ànim de lucre promotores d’habitatge.
D’aquests, els drets de superfície de 12 solars es van signar durant aquest mandat. Només 6 es van signar en temps de Colau. La resta encara està en tràmit. Aquesta setmana, s’han presentat les bases d’un segon conveni ESAL per a la construcció de 1.500 habitatges protegits més”.
Els comuns aprofiten també per reivindicar el topall del lloguer com una iniciativa de Colau “lluitada des de 2016 i aprovada el 2023 amb el PSOE arrossegant els peus” i denuncien que l’alcalde “porta més d’un any sense posar cap multa per cobrar per sobre del topall”.
Competències de la Generalitat
Des del consistori, adduïxen que les multes per incomplir el topall no són competència de l’Ajuntament, sinó de la Generalitat de Catalunya.
Finalment, Colau intenta desactivar la política sobre pisos turístics del PSC i fa miques l’anunci de Collboni d’eliminar-los el 2028. L’exalcaldessa s’atribueix la congelació de les llicències d’obra, “una política aprovada en el pla de regulació de 2017”.
Diu que Collboni anuncia la prohibició “gràcies a una llei de la Generalitat de 2023 que tampoc va aprovar ell” i que la promesa de 2028 és això: “Una promesa, no una realitat”. Però des de les files socialistes estan convençuts que, si Collboni elimina els pisos turístics, després serà la mateixa Colau qui s’adjudicarà aquesta eliminació.
