Els comuns recelen de Podem: la (gairebé) impossible candidatura conjunta a Barcelona

El front d'esquerres pregonat per alguns dirigents polítics com Gabriel Rufián és molt difícil a Barcelona. El portaveu d'ERC al Congrés ha sondejat les diferents formacions que podrien integrar aquest front, però s'ha trobat amb un gran buit.

Malgrat la bona disposició que públicament mostren dirigents dels partits d'esquerres, com a la cimera barcelonina de Rufián, Irene Montero i Xavier Domènech, la realitat és molt diferent.

Pisarello defensa un pacte d'esquerres a Barcelona: "Hem d'actuar amb vocació frontamplista"

Els podemites desconfien de la predisposició dels comuns a un front comú. Opinen que la realitat és molt diferent del que volen fer veure, entre altres coses perquè “miren per sobre l'espatlla Podem”.

Difícil de recosir

No hi ha química entre comuns i Podem. La coordinadora de Podem a Catalunya, María Pozuelo, ja va deixar caure que seria preferible unir esforços i presentar una sola candidatura a les municipals de 2027. Aposta fins i tot per un front ampli on entrarien ERC, els comuns, Podem i fins i tot la CUP.

María Pozuelo (Podem) en declaracions als mitjans EUROPA PRESS

Però una altra cosa són les possibilitats reals que això passi. La tensió entre comuns i podemites ja va provocar la ruptura a Catalunya de les dues forces. Recosir aquesta unió serà difícil. “Pisarello pregona molta unió, però no ha fet ni un pas ni cap senyal d'apropament. Va a la seva, sense que li importi la unitat”, critiquen fonts properes al partit morat.

ERC anirà pel seu compte

L'incorporació d'ERC al front serà poc menys que impossible, segons totes les fonts consultades per Metrópoli. No només perquè hi hauria pugna per ocupar els llocs de cap, sinó perquè el partit d'Oriol Junqueras es troba en un bon moment electoral i no cedirà llocs a les seves llistes.

“Podria haver-hi llista conjunta en algun poble, però no a Barcelona”, coincideixen a afirmar les fonts. Els sondejos donen als republicans un important salt quantitatiu per situar-se com a segona força política el 2027, després de ser la quarta força el 2023. Això els posa en una situació d'avantatge i privilegiada. No necessiten ningú per créixer i resituar-se com l'oposició amb majúscules del socialista Jaume Collboni, que guanyaria les eleccions.

L'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el candidat dels comuns a Barcelona, Gerardo Pisarello, s'abracen al costat del ministre de Cultura, Ernest Urtasun KIKE RINCÓN / EUROPA PRESS

Per tant, des d'Esquerra asseguren que es presentaran sota les seves sigles i, si algú s'hi vol afegir, serà benvingut. La CUP, per la seva banda, encara no ha decidit què fer. Possiblement es presenti amb les seves sigles, tot i que tem que altres formacions independentistes auspiciades des d'entitats cíviques els restin vots i els avortin de nou les seves aspiracions d'entrar a l'hemicicle municipal. A més, existeix un debat dins del partit dels anticapitalistes per abandonar la política estatal i autonòmica i tornar a centrar-se exclusivament en la política municipal, cosa que representaria que potenciaran les seves candidatures locals en el futur.

Pisarello no té les mans lliures

Davant aquest panorama, els comuns es quedarien sols al front comú juntament amb Podem i algun petit grupúscul d'ultraesquerra d'impacte molt reduït, cosa que frustraria el pla de copar el sector a l'esquerra del PSC que conformés un espectre d'esquerres independentista i federalista.

Però hi ha un altre detall que els podemites posen sobre la taula: els interessos de la cúpula dels comuns. Pisarello no té les mans lliures per decidir, sinó que decideix “el partit”. I això vol dir que és el sanedrí de la cúpula, amb Colau al capdavant, qui decideix o proposa perquè es ratifiqui qualsevol qüestió. I al partit morat sospiten que Pisarello tampoc està interessat a cedir regidors a una força (Podem) que per si mateixa possiblement no obtingui resultats.

L'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau EUROPA PRESS

Tanmateix, hi ha una altra qüestió que es plantegen: Si Podem concorre amb les seves paperetes, l'espectre de l'esquerra no independentista es dividirà. I aquí els morats poden captar una bossa de vots crucial que impedeixi que els comuns obtinguin un resultat mínimament decent.

La impossible convivència

La lectura que fan des d'alguns sectors és que si la convivència de comuns i Podem va ser impossible en el passat, la situació no ha canviat i no podrà haver-hi convivència en el futur, perquè Colau no ha refet ponts amb Pablo Iglesias i Irene Montero “ni té intenció de moure un dit per refer-los”. Els morats es queixen que no hi ha gestos ni intenció de materialitzar un front per part dels comuns a Barcelona, per molt que diguin el contrari públicament.

Aquesta setmana, Podem ha anunciat que el partit “obrirà converses per a una aliança municipal per unir esforços davant els reptes socials i reforçar projectes valents i transformadors”. Argumenten que “si es construeixen candidatures àmplies i participatives, es pot donar resposta a problemes com l'habitatge o les desigualtats”. Les consignes són molt similars a les dels comuns, però a l'hora de seure a una taula per negociar sorgeixen els retrets i els personalismes. El problema, doncs, no està en les idees. Està en les persones.