El renovat mercat de 10.000 m2 que manté l'"esperit de barri" entre els seus veïns de Nou Barris: cruïlla entre generacions i més oferta
L'antic edifici de 1960, desgastat per dècades d'ús, ha donat pas a una construcció nova, de més de 10.000 metres quadrats, aixecada després d'una inversió de 20 milions d'euros
Altres notícies: El mercat de Collblanc, d'icona a L'Hospitalet als cartells de 'es ven': les paradistes "temen" pel seu futur davant l'esperada reforma
El Mercat de Montserrat s'obre ara al cor de les Roquetes, a Nou Barris, encaixat en una illa que ja no té res a veure amb la que l'envoltava abans.
Està delimitat per la Via Favència, el carrer Aiguablava, el carrer de les Torres i el camí Vell de la Pedrera. Des de fora, l'edifici respira nou, net, gairebé brillant sota la llum, però només cal creuar les portes perquè el so ho ocupi tot.
Así es el renovado Mercat de Montserrat
Un murmuri constant que no arriba a ser soroll del tot: converses que se solapen, salutacions llançades de parada a parada, el cop sec d'un ganivet sobre la fusta, el brunzit de les neveres, l'arrossegament d'un carretó. Una dona pregunta pel preu de les mongetes; una altra comenta, gairebé sense abaixar la veu, que “tot està caríssim”. Al fons, algú riu.
Una parada del mercat de Montserrat Barcelona
El mercat funciona com una suma de petites escenes simultànies.
Més de 10.000 metres quadrats
L'antic edifici de 1960, desgastat per dècades d'ús, ha donat pas a una construcció nova, de més de 10.000 metres quadrats, aixecada després d'una inversió de 20 milions d'euros. On abans hi havia racons foscos i passadissos estrets, ara hi ha amplitud, llum blanca i sostres alts.
Però l'eco d'allò anterior no ha desaparegut del tot: segueix en la manera com la gent s'orienta, en els recorreguts que repeteixen gairebé de memòria.
Una parada del mercat de Montserrat Barcelona
A peu de carrer, el mercat ja no és el mateix, però tampoc ha deixat de ser-ho. La sensació és doble: la d'un espai acabat d'estrenar i la d'un lloc que arrossega tota una memòria de barri.
El trànsit entre el vell i el nou encara es nota en l'ambient, en els moviments de la gent i en la manera com els veïns recorren els passadissos, alguns aturant-se més del necessari, com si encara mesuressin el canvi.
Una dona s'atura davant d'una parada de peix. No compra de seguida. Pregunta, dubta, comenta una recepta. El venedor respon sense pressa. L'escena s'allarga uns minuts. Al darrere, algú espera. Ningú protesta.
“Feia falta el canvi”
El relat dels compradors més veterans comença sempre al mateix punt: l'edifici antic. “Més ample, més espaiós, més modern”, resumeix un d'ells en comparar el present amb el que hi havia abans. "Manté viu l'esperit de barri", afegeix.
Una parada del mercat de Montserrat Barcelona
No hi ha idealització del passat. Al contrari, apareix descrit com un espai esgotat, amb parades tancades i una estructura que ja no responia a les necessitats del barri.
“Feia falta el canvi”, repeteixen diverses veus. La frase es converteix gairebé en una idea comuna, compartida per qui ha viscut la transformació des de dins. El nou mercat no es discuteix tant com s'assumeix. Era necessari, inevitable, fins i tot lògic dins el pas del temps.
El cas de Sergio, de 30 anys, resulta cridaner. Després de deixar la seva feina a la peixateria familiar, va decidir tornar al negoci juntament amb la seva mare, Montse, impulsat per aquest nou projecte de mercat. “Em va agradar molt el projecte i va ser el que em va animar a tornar”, explica. A més, reconeix que “mai m'hauria imaginat treballant aquí i ara no ho canviaria per res”.
Mentre parlen, no deixen de passar coses al voltant. Una bossa cau a terra i algú s'ajup a recollir-la. Dues veïnes es reconeixen i s'aturen al mig del passadís: “Quant de temps?”. Es fan un petó, comenten ràpidament alguna cosa sobre la família i cadascuna segueix el seu camí. El mercat no interromp la vida del barri: la conté.
Una parada del mercat de Montserrat Barcelona
El nou edifici reorganitza completament l'activitat comercial: setze establiments d'alimentació, un bar i un supermercat a la planta baixa, a més de serveis exteriors com una fruiteria i una farmàcia. El mercat deixa de ser únicament un espai tancat per convertir-se en un petit ecosistema obert a l'entorn.
Un edifici pensat com una ciutat en miniatura
Més enllà de les parades, el nou Montserrat funciona com una infraestructura complexa. El projecte incorpora despatxos, sales de reunions i una aula de cuina al pis altell, ampliant l'ús de l'espai més enllà del comerç. A les plantes subterrànies es concentren l'aparcament, la logística de mercaderies i les zones de càrrega i descàrrega, dissenyades per reduir l'impacte en la vida del barri.
A dalt, però, aquesta complexitat no es percep. El que domina és el present immediat: l'olor d'adobats que surt d'una parada, el brillantor del gel a la peixateria, el color atapeït de la fruita. Un nen assenyala unes maduixes; la seva mare li diu que esperi. En una altra cantonada, un home paga en efectiu mentre compta les monedes amb calma.
Tot això s'articula dins d'un model que incorpora criteris de sostenibilitat: sistemes d'energia fotovoltaica capaços de cobrir prop del 30% del consum, cobertes vegetals, aprofitament d'aigües pluvials i sistemes de climatització eficients. L'arquitectura no només busca funcionar, sinó també estalviar, ventilar i aprofitar cada recurs.
Dues persones compren al mercat de Montserrat Barcelona
El mercat deixa així de ser només un lloc de compra per convertir-se en una peça de planificació urbana amb vocació de connexió entre barris.
“És nou i està bé"
A l'interior, però, la conversa no gira entorn de l'arquitectura, sinó de la vida quotidiana. “És nou i està bé”, diu un comprador habitual, que també ha viscut el mercat antic. La frase, repetida amb naturalitat, resumeix l'acceptació general del canvi.
Els comerciants coincideixen en una sensació de millora immediata. Parlen de més llum, més amplitud i millors condicions de treball. Però també apareix una altra idea repetida: l'arribada de clients que havien deixat de venir.
Una dona compra al mercat de Montserrat Barcelona
“Ha vingut més gent que feia temps que no venia”, expliquen des d'una de les parades de carn. Mentre ho diuen, no deixen d'atendre: “Quant et poso?”, “T'ho tallo fi?”, “Després et preparo això”. La conversa amb el periodista es barreja amb la del client. No hi ha separació clara entre feina i relat.
El nou espai ha reactivat moviments que estaven apagats. Fins i tot alguns veïns que ja no freqüentaven el mercat han tornat a entrar, impulsats per la curiositat o per la novetat.
El dissabte com a termòmetre generacional
Si hi ha un dia en què el mercat canvia de ritme és el dissabte. És llavors quan apareix amb més claredat un perfil de client diferent: la gent jove. El volum puja, els passadissos s'omplen més ràpid, el moviment s'accelera.
“Es va veient més gent jove, sobretot divendres i dissabte”, expliquen els comerciants, encara que amb matisos.
La presència juvenil és encara irregular, no dominant. No forma part del flux diari, sinó de moments concrets. I aquí apareix una de les tensions principals del mercat: la relació amb el temps.
Un grup de joves entra, mira diverses parades gairebé sense aturar-se i acaba al supermercat. Compren ràpid, paguen i surten. A pocs metres, una parella gran segueix conversant amb el seu venedor de confiança.
“Viuen més de pressa”, diuen alguns veïns referint-se a les generacions més joves. El mercat exigeix aturada, conversa, espera. El supermercat, en canvi, ofereix rapidesa, acumulació i sortida immediata.
Mercat i supermercat: dues lògiques enfrontades
La coexistència d'un supermercat dins del mateix mercat introdueix una comparació constant entre dues formes de consum. No es tracta només de competència comercial, sinó de dos models de relació amb la compra.
Una parada del mercat de Montserrat Barcelona
Alguns veuen el supermercat com una eina més dins del conjunt. D'altres el perceben com una amenaça a llarg termini. La convivència no és neutra, però tampoc uniforme en la seva valoració.
Una parada del mercat de Montserrat Barcelona
Un espai entre dos temps
El Mercat de Montserrat és avui un lloc on conviuen dos temps. El de la reforma recent, amb la seva arquitectura nova, la seva eficiència energètica i la seva reorganització urbana, i el de la vida quotidiana de sempre, feta de gestos repetits, converses breus i rutines heretades.
L'edifici ha canviat de forma radical. Però la dinàmica interna segueix depenent del mateix: que la gent entri, miri, parli i compri. Que el soroll segueixi sent aquell murmuri continu que barreja veus, preus i salutacions.
En aquest punt exacte, entre l'estructural i el quotidià, el mercat segueix funcionant com el que sempre ha estat als barris: un espai de trobada més que de compra.
I és aquí, en aquesta cruïlla entre la gran transformació urbana i la petita rutina diària, on el Mercat de Montserrat segueix escrivint la seva història.
