En colaboración con
Quan el menjar senta malament: claus de la dieta baixa en FODMAP
La dieta baixa en FODMAP pot ajudar a controlar símptomes com inflor, gasos o dolor abdominal en persones amb síndrome d'intestí irritable, sempre que s'apliqui de manera pautada i amb supervisió professional
Notícies relacionades
La relació entre el que mengem i com respon el nostre cos es fa especialment evident quan apareixen molèsties digestives. Per a moltes persones, conviure amb inflor, gasos, dolor abdominal o alteracions del ritme intestinal acaba convertint-se en quelcom habitual, encara que no s'hauria de normalitzar. El problema és que no sempre resulta senzill identificar quin aliment està darrere dels símptomes, ni a partir de quina quantitat comença a sentar malament.
En aquest context, la dieta baixa en FODMAP s'ha consolidat com una eina útil en determinats pacients. FODMAP és l'acrònim en anglès d'oligosacàrids, disacàrids, monosacàrids i poliols fermentables, un grup d'hidrats de carboni de cadena curta presents en nombrosos aliments. En persones sensibles, aquests compostos poden absorbir-se de manera incompleta a l'intestí prim i fermentar posteriorment al còlon, afavorint l'aparició de gas, distensió abdominal, dolor o canvis en el trànsit intestinal.
La dieta baixa en FODMAP no és una solució universal ni està indicada per a qualsevol molèstia digestiva, però pot ser especialment útil en pacients amb síndrome d'intestí irritable. El seu objectiu no és eliminar aliments de manera indefinida, sinó ajudar a identificar quins grups produeixen símptomes i en quines quantitats.
“El que és important és entendre que no és una dieta per a tothom ni per sempre”, explica el doctor Wálter Huaman, cap del Servei d'Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari General de Catalunya i responsable del primer estudi clínic realitzat a Espanya sobre l'eficàcia de la dieta baixa en FODMAP. “S'utilitza de manera pautada per identificar quins aliments provoquen molèsties i quin és el llindar de tolerància de cada pacient”, aclareix.
Wálter Huaman, cap del Servei d'Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari General de Catalunya
No és una dieta per sempre
Un dels missatges més importants és que la dieta baixa en FODMAP no s'ha de plantejar com una restricció permanent. La seva utilitat rau en aplicar-la durant un període limitat i dins d'una estratègia estructurada. Primer es redueixen els aliments rics en FODMAP per valorar si els símptomes milloren. Després, es reintrodueixen de manera progressiva per identificar quins es toleren bé, quins provoquen molèsties i en quina quantitat.
L'objectiu final és construir una alimentació el més àmplia, variada i equilibrada possible, adaptada a la tolerància individual. “No es tracta de prohibir aliments sense més, sinó d'entendre què tolera cada persona i com organitzar millor la seva alimentació”, assenyala el doctor Huaman.
Entre els aliments rics en FODMAP es troben alguns de molt habituals. Per exemple, la fructosa present en certes fruites o a la mel, la lactosa d'alguns lactis, els fructans del blat, la ceba o l'all, els galactooligosacàrids d'algunes llegums, i els poliols presents en determinats productes “sense sucre”. Tanmateix, moltes vegades el problema no és únicament l'aliment, sinó la quantitat ingerida, la combinació amb altres aliments o la sensibilitat individual del pacient.
Com s'aplica a la pràctica
Seguir una dieta baixa en FODMAP no s'hauria de fer pel propi compte. La supervisió d'un professional sanitari, idealment amb experiència en patologia digestiva i nutrició, és clau per evitar restriccions excessives, dèficits nutricionals i errors en la interpretació dels símptomes.
El procés sol dividir-se en tres fases. La primera és la fase d'eliminació, en què es redueixen els aliments rics en FODMAP durant unes setmanes. Si hi ha millora, es passa a una segona fase de reintroducció, en què els grups d'aliments s'incorporen de manera progressiva i controlada. Finalment, s'arriba a la fase de personalització, en què s'adapta la dieta a la tolerància real de cada pacient
“Ben pautada, aquesta dieta permet no només reduir els símptomes en una primera fase, sinó també identificar amb força precisió quins grups d'aliments i quines quantitats els desencadenen en cada pacient”, assenyala el doctor Huaman.
Una eina senzilla, però molt útil, és portar un diari d'alimentació i símptomes. Anotar què es menja, en quina quantitat i com respon l'organisme ajuda a detectar patrons reals i evita caure en restriccions innecessàries. “El diari permet objectivar millor la relació entre menjar i símptomes, quelcom que moltes vegades no és tan evident en el dia a dia”, afegeix l'especialista.
Petits canvis que també compten
Més enllà dels aliments concrets, hi ha altres factors quotidians que poden influir en els símptomes digestius. A vegades no importa només què es menja, sinó també com es menja. Repartir millor els àpats al llarg del dia, evitar racions excessives, reduir preparacions molt greixoses, menjar amb més calma o identificar irritants individuals com l'alcohol, el picant o algunes begudes amb gas pot marcar la diferència.
“En aquests pacients no només importa l'elecció dels aliments, sinó el conjunt: la mida de les racions, el tipus de cocció, la regularitat dels àpats i el context en què es menja”, apunta el doctor Huaman. “Quan aquests factors s'ordenen dins d'un pla estructurat, els símptomes solen ser més controlables”.
La dieta baixa en FODMAP no és una moda ni una solució ràpida. És una eina clínica amb utilitat demostrada en pacients seleccionats, especialment en el síndrome d'intestí irritable. Ben aplicada, pot ajudar a reduir símptomes, millorar la qualitat de vida i, sobretot, entendre millor com respon el cos.
L'objectiu final no és viure amb una llista interminable de prohibicions, sinó tornar progressivament a una alimentació el més completa possible, adaptada a cada persona i compatible amb una bona qualitat de vida.
