Ni La Sagrera ni Sant Martí de Provençals: el barri més oblidat de Barcelona on es rehabilitaran 4.000 pisos amb una inversió de més de 400 milions
L'operació s'articularà a través d'una nova societat pública, que permetrà coordinar l'actuació en una àrea on es concentren greus problemes estructurals en el parc d'habitatge
Altres notícies: El Govern reactiva la transformació del barri de Sant Roc a Badalona: enderrocarà els últims quatre blocs desallotjats
Notícies relacionades
El Besòs i el Maresme, al districte de Sant Martí, es prepara per a una de les majors intervencions urbanes de les darreres dècades a Barcelona. L'Ajuntament i la Generalitat han acordat impulsar la rehabilitació d'uns 4.000 pisos distribuïts en prop de 200 edificis del barri, en un pla que es desplegarà durant els pròxims deu anys i que suposarà una inversió superior als 400 milions d'euros.
El barri del Besòs i el Maresme de Barcelona
L'operació s'articularà a través d'una nova societat pública, que permetrà coordinar l'actuació en una àrea on es concentren greus problemes estructurals en el parc d'habitatge. La inversió es repartirà entre les administracions: 265 milions els aportarà el consistori i 150 milions procediran del Govern català.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el conseller de Presidència, Albert Dalmau, van presentar la iniciativa com un punt d'inflexió en la cooperació institucional. Tots dos van destacar que el projecte només ha estat possible gràcies a la nova etapa d'entesa entre administracions, i Collboni va subratllar que la ciutat no afrontava una transformació d'aquesta magnitud des de fa dues dècades.
Un barri marcat per dècades d'abandonament
L'acord pretén corregir un dèficit històric a El Besòs i el Maresme, una àrea que arrossega des de fa anys problemes de degradació als seus edificis residencials. L'objectiu és revertir una situació que les administracions reconeixen com a prolongada en el temps i especialment complexa.
Vista aèria del Besòs i el Maresme
“És una qüestió de dignitat i de responsabilitat política i moral donar resposta a famílies que fa massa temps que viuen en condicions molt precàries”, va afirmar Collboni durant la presentació. L'alcalde va afegir que aquestes situacions són incompatibles amb els estàndards d'una ciutat com Barcelona.
Per la seva banda, Dalmau va qualificar el projecte com una actuació estratègica per al conjunt del país i va subratllar que servirà per saldar un deute històric amb aquest entorn urbà.
Edificis aixecats als anys 50 i 60
La major part de les finques afectades van ser construïdes a les dècades de 1950 i 1960 per donar resposta a l'arribada de població treballadora i al barraquisme de l'àrea metropolitana. Amb el pas del temps, molts d'aquests blocs han acumulat greus deficiències estructurals.
Barri del Besòs i el Maresme de Barcelona
Segons dades de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), prop de 5.000 dels 8.000 habitatges amb patologies importants identificades a la ciutat es concentren precisament en aquest àmbit. En nombrosos edificis són habituals els problemes d'esquerdes, apuntalaments i presència d'escales permanents.
En aquest entorn viuen al voltant de 30.000 persones, moltes d'elles amb nivells de vulnerabilitat socioeconòmica inferiors a la mitjana de Barcelona i de Catalunya. L'ascensor social, a més, ha tingut un funcionament limitat durant dècades a la zona.
Ajuts i actuacions prèvies insuficients
Les noves subvencions a la rehabilitació s'ajustaran a la renda de les llars i, en alguns casos, podran cobrir la totalitat del cost de les obres. Tanmateix, fins ara les intervencions han estat puntuals i d'abast reduït.
Actualment, els ajuts municipals han permès actuar sobre unes 200 llars repartides en nou edificis. A més, recentment el govern de Collboni i ERC van acordar destinar al voltant de 15 milions d'euros addicionals a la millora de 720 habitatges en altres deu blocs del barri.
Tot i que aquestes actuacions suposen avenços, les administracions reconeixen que han resultat insuficients davant la magnitud del problema.
Un acord polític més ampli
El pla s'emmarca també en els pactes assolits a principis d'any entre el govern municipal i BComú, que buscaven reforçar la implicació del Govern en la rehabilitació de barris amb alta complexitat social i urbanística.
Entre els acords figurava la proposta de crear una entitat pública específica que agilitzi la gestió d'aquestes intervencions, una mesura que ara es concreta en la nova societat encarregada d'executar el projecte a El Besòs i el Maresme.
