José Manuel Almuzara, l'arquitecte que ha donat la seva vida a Gaudí: "Hi ha massa interès a consumir la seva figura com una icona ràpida i rendible"

José Manuel Almuzara Pérez és el gran "gaudinòleg" d'Espanya. Nascut a Nador (Marroc) el 1952 va començar la seva carrera com a arquitecte el 1977 i en els seus primers anys ja va saber a què --i a qui-- dedicar la seva trajectòria.

Almuzara es lliura a l'obra d'Antoni Gaudí amb cos i, sobretot, amb "ànima". De fet, és una de les figures més associades, des de fa dècades, a la lectura espiritual de l'arquitecte català més gran de la història.

Des de 1992 presideix l'Associació pro Beatificació d'Antoni Gaudí, tot i que des de 2023 la part canònica de la causa recau en una associació dependent de l'Arquebisbat de Barcelona.

La seva tasca pública ha girat sobretot entorn d'una idea: que Gaudí no es pot entendre només com un gran creador formal, sinó també com un home de fe l'arquitectura del qual aspirava a elevar qui la contempla.

José Manuel Almuzara durant l'entrevista amb Metrópoli Òscar Gil Coy

"Figura de Gaudí com a icona rendible"

Aquest 2026, Barcelona commemora l'Any Gaudí i rebrà la visita del Papa Lleó XIV. La capital catalana prepara, des de fa mesos, activitats i projectes per enaltir la figura de Gaudí, sobretot entorn de la Sagrada Família.

El papa Lleó XIV visitarà Barcelona per inaugurar la Torre de Jesús

Almuzara, en conversa amb Metrópoli, celebra que l'epicentre de la seva obra vital es posi al mapa, però adverteix: "Les exposicions, congressos, titulars i productes culturals lligats a Gaudí no poden quedar-se en la superfície. Em preocupa que l'interès es redueixi a una celebració passatgera".

En aquesta línia, l'arquitecte critica que hi ha "massa tendència a consumir la figura de Gaudí com una icona ràpida i rendible" quan l'important, al seu parer, seria "anar al fons de la seva obra i del seu pensament per descobrir el Gaudí home i cristià".

De fet, el seu darrer llibre Gaudí, l'arquitecte de l'ànima (Rocaeditorial) va néixer amb la voluntat de permanència, no d'oportunisme conjuntural. En ell, defensa una relació més íntima i transformadora amb l'obra gaudiniana, fins al punt d'afirmar que "Gaudí et pot tocar el cor i l'ànima".

'Gaudí, l'arquitecte de l'ànima', de José Manuel Almuzara Òscar Gil Coy

Gaudí com a motor més enllà de Barcelona

En un any de celebracions es constata, encara més, el pes de Gaudí a Barcelona. No obstant això, Almuzara insisteix que el seu llegat té un pes enorme no només a la capital catalana, sinó en altres llocs vinculats a la seva obra com León, Astorga, Comillas o Mallorca.

"Allà on existeix un edifici seu es genera una atracció singular, perquè el visitant no troba només un monument, sinó quelcom irrepetible", sentencia.

Gaudí, una icona a Orient

En endinsar-se en la part més íntima de Gaudí es materialitza el vincle de l'artista amb la natura. "És una de les claus del seu èxit universal", considera l'arquitecte. De fet, troba en aquesta branca la connexió de Gaudí amb les sensibilitats orientals, que reconeixen en la seva obra "una actitud de contemplació i harmonia natural".

Per a Almuzara, aquí rau part de l'atractiu durador de Gaudí: en haver traduït en arquitectura unes "formes vives, orgàniques i molt lligades al món natural".

L'arquitecte José Manuel Almuzara, durant l'entrevista amb Metrópoli Òscar Gil Coy

La Sagrada Família: l'obra més polèmica de Gaudí

A la Sagrada Família, al seu parer, és on més es manifesta aquest 'perill' de quedar-se en la superfície d'una obra que va molt més enllà. "És el lloc on més s'ha tensionat la recepció de Gaudí com a arquitecte", lamenta.

A diferència d'altres obres, el temple ha generat una polèmica constant sobre la seva pròpia construcció, la seva fidelitat al projecte original, el seu finançament i sentit últim. De fet, s'ha arribat a definir com un "pastiche" o "mona de Pasqua", desqualificacions que Almuzara creu que "neixen de no penetrar en el sentit de l'obra".

La Sagrada Família, obra d'art o oda al mal gust?: 'The New Yorker' reobre el debat a l''era TikTok'

"Moltes vegades es jutja només l'aparença externa sense preguntar-se què significa cada element. Gaudí no col·locava res de manera arbitrària", sosté. Davant aquestes creences, Almuzara reivindica l'experiència directa de l'interior del temple, on, segons ell, fins i tot persones sense fe o sense simpatia prèvia poden veure's "desbordades" per l'emoció.

Interior de la basílica de la Sagrada Família Simón Sánchez

"Deriva cap al parc temàtic"

El que més li preocupa, en tot cas, és la deriva cap al "parc temàtic". Creu que si la Sagrada Família es converteix només en una icona turística, en un lloc per al selfie i per a l'experiència ràpida, "s'estarà traint la seva raó de ser".

"El temple va ser concebut com un espai de culte, d'elevació i de trobada amb Déu, no com a mer espectacle urbà", subratlla. En aquesta línia, entra en discussió si cal incorporar elements com l'estrella il·luminada o el futur mirador de la recent instal·lada Torre de Jesucrist.

"No nego que aquests afegits tinguin atractiu ni que puguin formar part del desenvolupament del temple, però són aspectes secundaris, no essencials", sosté. L'obertura del mirador, en aquest sentit, fa que creixi el risc de convertir la visita en una "cursa per la foto".

"Jo prefereixo una pedagogia de l'admiració i la contemplació, per a mi n'hi ha prou amb la planta baixa i la cripta", opina.

Torres de la Sagrada Família Sagrada Família

"Ordre original de Gaudí"

Sobre la fidelitat al projecte de Gaudí a la Sagrada Família, Almuzara recorda que l'arquitecte "va actuar amb intel·ligència estratègica" perquè "sabia que no veuria acabat el temple". Per aquesta raó, va aixecar abans la façana del Naixement, perquè era la més "simpàtica" i la més capaç d'atreure i emocionar. Davant d'ella, la Passió resultava "molt més aspra" i la Glòria "quedava massa lluny en l'horitzó".

La Sagrada Família veu “a prop” un acord sobre la façana de la Glòria mentre l'Ajuntament demana serenitat

Des d'aquesta perspectiva, creu que la continuïtat posterior ha de respectar l'ordre general que el català va deixar definit: tres façanes i no quatre, divuit torres i no més, i una "lògica global que no s'hauria d'alterar".

"Acabar" la basílica: una idea complexa

Almuzara introdueix un matís important quan parla del final de les obres. Creu que seria positiu tancar la gran polèmica urbana sobre la culminació de l'edifici, però adverteix que "acabar" la basílica no és una idea simple.

Segons explica, pot concloure's des del punt de vista estrictament arquitectònic, però això no vol dir que tot quedi acabat, perquè "encara faltaran capelles i altres elements previstos".

En concret, fa referència a set capelles, de les quals només tres estarien acabades, així com diferents capelles del claustre i accessos secundaris encara pendents. "La finalització monumental del gran volum no equival a la consumació integral del programa gaudinià", concreta.

El llegat del modernisme a Barcelona

El 2025, any en què es va col·locar la primera peça de la creu de la torre de Jesucrist, la Sagrada Família va batre el seu rècord històric amb 4.877.567 visitants. Aquest impactant volum obre un altre gran debat: "Viu Barcelona de Gaudí?"

Almuzara ho té clar: la ciutat sí que se sosté en gran part gràcies al seu llegat. No obstant això, reconeix que el modernisme i l'ecosistema humà que va permetre que Barcelona "visqués un moment extraordinari" va més enllà de l'arquitecte de Déu. "Obres com les del Palau de la Música o l'Hospital de Sant Pau --de Lluís Domènech i Montaner-- demostra que la capital catalana integra "un patrimoni excepcional".

"En un determinat moment es va produir una conjunció de factors culturals, econòmics i artístics que van donar lloc a un moviment tan fèrtil. La ciutat és molt afortunada", conclou.