Còlics del lactant: per què plora el teu nadó i quan deixarà de fer-ho

El plor és la principal forma de comunicació dels nadons durant els primers mesos de vida. Pot indicar gana, son, incomoditat o necessitat de contacte. Tanmateix, hi ha moments en què apareix de manera intensa, es perllonga durant molt de temps i sembla impossible de consolar. Quan això passa de manera repetida, especialment al final del dia, moltes famílies descobreixen que al darrere poden haver-hi els anomenats còlics del lactant.  Durant aquests episodis, el nadó plora amb força, encongeix les cames cap a l’abdomen, es mostra tens i pot presentar enrogiment facial.

Es tracta d’una situació molt freqüent en els primers mesos de vida que, tot i que pot generar molta angoixa i cansament a casa, és benigna i passatgera. Els còlics no indiquen que el nadó estigui malalt ni que hi hagi cap problema en el seu creixement o desenvolupament. Comprendre què són, per què apareixen i com es poden alleujar ajuda a viure aquesta etapa amb més tranquil·litat.

“Els còlics no són una malaltia ni un problema greu de salut”, assegura Carlos Herrero, cap de Servei de Pediatria de l’Hospital Quirónsalud Barcelona. “S’associen principalment a la immaduresa del sistema digestiu del nadó i a factors com els gasos o petites alteracions de la flora intestinal”, afegeix.

Quan es pot parlar de còlic?

Per considerar que es tracta de còlics del lactant, el plor ha de complir una sèrie de premisses: més de tres hores al dia, almenys tres dies a la setmana i durant un període perllongat. Tot això, a més, ha de succeir amb un inici i final bruscos, amb un plor intens i inconsolable i produint un to augmentat del nadó (per exemple, sol ocasionar encongiment de les cames o un enrogiment facial). 

Malgrat el que criden l’atenció els símptomes, “el nadó està sa, menja bé i es comporta amb normalitat”, reitera l’especialista.

No és culpa dels pares

Un dels sentiments més freqüents en mares i pares és la culpa. “Tampoc no es deu a una mala cura dels pares”, puntualitza Herrero. “El nadó està bé, encara que durant l’episodi sent dolor o molèstia abdominal. No hi ha febre, no hi ha malaltia i fora del còlic el seu comportament és completament normal”.

Fins i tot sorgeixen dubtes sobre si l’alimentació és adequada, si s’està fent alguna cosa malament o si el nadó està patint per un error en les cures.

“Els còlics no es deuen a una mala alimentació ni a una manca d’atenció”, subratlla el pediatre. “És molt important desterrar aquesta idea perquè genera molta ansietat. Els pares no són responsables del dolor del nadó”.

Un procés passatger

Tot i que els episodis poden ser molt intensos i esgotadors, els còlics del lactant no afecten el creixement ni el desenvolupament neurològic del nen. Es tracta d’un procés transitori que desapareix de manera espontània.

“Generalment remeten abans del quart mes de vida i no deixen cap tipus de seqüeles”, explica Carlos Herrero.

La importància de mantenir la calma

Un dels consells més repetits, i alhora més difícils de seguir, és mantenir la calma. El nerviosisme dels adults es transmet fàcilment al nadó i pot intensificar el plor.

“Respirar, aturar-se un moment i recordar que el còlic passarà és fonamental”, recomana Herrero. “Acompanyar el nadó amb tranquil·litat ja és, en si mateix, una forma d’alleujament”.

Tècniques que poden ajudar a alleujar el còlic

Hi ha diverses estratègies senzilles que poden ajudar a calmar el nadó durant els episodis. El portatge afavoreix el contacte pell amb pell i proporciona seguretat. Els massatges abdominals suaus, amb moviments circulars, i les maniobres per facilitar l’expulsió de gasos també poden ser útils. 

“No hi ha una tècnica universal”, matisa el pediatre. “Cada nadó respon de manera diferent, per la qual cosa és important observar i trobar què li funciona millor”.