Radiografia urbana a Barcelona: es registren més de 1.500 elements d'arquitectura hostil repartits per la ciutat
Amb l'objectiu de visibilitzar aquesta situació, s'ha creat un mapa col·laboratiu on voluntaris poden registrar aquests elements amb fotografies
Altres notícies: D'una saga centenària de carnissers a dormir al carrer: la història de Jordi Fibla, el sense sostre trobat mort a Badalona
Notícies relacionades
Fundació Arrels, organització que des de 1987 treballa amb persones sense llar a Barcelona, ha detectat més de 1.500 elements d'arquitectura hostil distribuïts per tota la ciutat.
Aquests elements, que van des de bancs individuals fins a superfícies inclinades, pilones, punxes i barres, dificulten que la ciutadania pugui utilitzar els espais públics de manera lliure i segura.
Pati i bancs davant de l'Escola Aldana de Sant Antoni Barcelona
Amb l'objectiu de visibilitzar aquesta situació, Arrels ha creat un mapa col·laboratiu on voluntaris poden registrar aquests elements amb fotografies.
En la darrera edició del mapatge, hi van participar 633 alumnes de nou districtes de Barcelona, identificant 290 nous obstacles, fet que eleva el total a 1.536.
Disseny urbà i exclusió
L'arquitectura hostil es defineix com qualsevol disseny urbà pensat per limitar determinats usos dels espais públics.
Marta Fernández, doctoranda en Geografia a la UAB, explica que aquestes estructures es justifiquen sovint com a resposta a l'“incivisme”, mentre que el dissenyador industrial Curro Claret considera que les ciutats haurien de adaptar-se als usos reals de la ciutadania.
Arrels denuncia una agressió a dos sense sostre al barri de Sant Antoni de Barcelona
Des d'Arrels adverteixen que aquestes barreres no resolen el problema del sensellarisme, sinó que el traslladen a altres llocs. A més, generen dificultats afegides i vulneren drets fonamentals de les persones que viuen al carrer.
Impacte en les persones sense llar
Segons registres municipals de finals de 2025, 1.784 persones pernoctaven als carrers de Barcelona, la xifra més alta fins ara. Arrels subratlla que aquests elements afecten la seva vida diària, dificultant descansar, guardar pertinences i moure's per la ciutat. La nova ordenança de civisme, que limita l'ús de bancs, augmenta encara més aquests obstacles i genera estrès i ansietat.
Per a les persones que dormen al carrer, veure punxes i barreres on descansen es converteix en una experiència desagradable i excloent, segons denuncien des de la fundació. Aquest tipus de mesures criminalitza els més vulnerables en lloc d'oferir solucions.
Propostes per a un espai públic més inclusiu
Arrels insisteix que els partits polítics han de tenir en compte les persones sense llar a l'hora de planificar la ciutat. Recomanen substituir les punxes i pilones per albergs i recursos que facilitin l'accés a un espai segur.
La fundació també proposa apostar per la mediació i la prevenció, sense esperar només a l'hivern, ja que viure al carrer és difícil tot l'any. El seu objectiu és que qualsevol persona pugui fer ús de l'espai públic com qualsevol altre ciutadà, fomentant ciutats més amables i compromeses.
