El Parlament Europeu insta la Comissió a establir un marc legal per regular els pisos turístics a les ciutats
L'informe aprovat a l'Eurocambra reclama solucions a la crisi d'habitatge com la reducció de la burocràcia i facilitar l'accés dels ajuntaments a fons de la UE
Relacionat: Europa estudia la creació de fons per afrontar la crisi d'habitatge a grans ciutats
Notícies relacionades
El Parlament Europeu assenta les bases per abordar la crisi d'habitatge que assola el continent. L'Eurocambra ha aprovat aquest dimarts, 10 de març, l'informe final de la Comissió Especial sobre la Crisi de l'Habitatge que conclou que falten 10 milions de llars a Europa per satisfer la demanda actual.
El Pla d'Habitatge Assequible, que la Comissió Europea haurà d'aterrar ara en forma de polítiques públiques, posa el focus en incrementar l'oferta amb mesures com facilitar l'accés directe als fons d'habitatge a les autoritats locals, regionals i urbanístiques per construir més habitatge assequible i ataca, especialment, els lloguers turístics.
Lloguer de curta durada
La resolució demana que s'estableixi una regulació proporcionada dels lloguers turístics o de curta durada d'acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
La norma hauria de definir un equilibri entre el desenvolupament del turisme i la garantia d'accés a habitatges assequibles amb objectius comuns a escala comunitària, sense perdre de vista les realitats territorials de cada mercat d'habitatge.
De definir-se, mesures innovadores com la decisió que ha pres l'Ajuntament de Barcelona per eliminar els pisos turístics a partir de 2028 es veurien avalades a nivell europeu.
Una turista a Barcelona - Arxiu
Preguntada per aquesta qüestió, la presidenta de la comissió especial sobre la Crisi d'Habitatge, Irene Tinagli (S&D, Itàlia), ha aclarit que la UE no imposa una regulació específica per als 27 Estats membres, ja que han constatat que el turisme ha ajudat al creixement econòmic de determinades zones, mentre que en d'altres s'ha convertit en un problema.
"El que diu l'informe és que es necessita un marc legal, una definició comuna i criteris perquè els ajuntaments, les autoritats regionals i les nacionals tinguin eines per intervenir quan, on i com vegin que té cabuda", ha argumentat.
Finançament públic i privat
D'altra banda, Tinagli ha explicat que es necessiten tant fons públics com privats per incentivar l'oferta.
“La Comissió Especial confia que és important tenir fons específics per a habitatge, això donaria més certesa a alcaldes i presidents per planificar les seves polítiques d'habitatge", ha afirmat.
Per això, els eurodiputats aposten per un desplegament de les inversions a través de programes com els fons NextGeneration o InvestEU, a més d'impulsar línies de crèdit del Banc Europeu d'Inversions (BEI).
La presidenta de la delegació del Partit Democràtic d'Itàlia, Irene Tinagli, ofereix declaracions als mitjans de comunicació, a l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona
Reducció de la burocràcia
El ponent de l'informe sobre l'habitatge, Borja Giménez (PPE, Espanya), ha destacat altres suggeriments del document com la reducció de la burocràcia a l'hora d'obtenir llicències, incloent un termini màxim de 16 dies per rebre aquest permís, i la reducció d'impostos amb un IVA superreduït.
El Parlament també aposta per donar suport a processos de construcció més productius basats en la industrialització i impulsar incentius fiscals per als joves que volen comprar el seu primer habitatge.
Finalment, el document proposa que es recopilin a través d'Eurostat dades sobre habitatge a nivell nacional, regional i local per a un millor enfocament de les polítiques en aquest àmbit.
Pròxims passos
Tinagli ha assenyalat que a finals de 2026 el grup de treball presentarà una iniciativa legislativa sobre els lloguers de curta durada i una llei per al sector dels serveis de construcció que està en fase de consultes públiques.
Durant els pròxims sis mesos, Giménez ha assegurat que s'encarregaran de monitoritzar la Comissió Europea i pressionar-la perquè adoptin les mesures proposades a l'informe.
