Xeringues, sang i ‘ionquis’ a Gavà: indignació veïnal per l'augment del consum de droga a la Rambla

Als carrers del centre de Gavà s'amaga una incòmoda realitat que contrasta amb el dia a dia dels seus residents i que, en els últims mesos, ha cobrat més protagonisme: xeringues, consum de drogues, assentaments temporals, restes de sang, escombraries…

La presència de toxicòmans, especialment als voltants de la Rambla, s'ha disparat, tal com denuncien els veïns a Metrópoli. Deambulen per la via pública i dormen en porxos, escales i entrades de pàrquings, una escena que –afegeixen– es repeteix al llarg de l'avinguda (des de l'estació fins a la plaça Catalunya), que concentra comerços, terrasses, guarderies i diversos centres educatius.

“Fins quan l'ajuntament farà oïdes sordes a la problemàtica que tenim amb els drogoaddictes, que cada dia campen més a les seves anques?”, denuncia el compte @infoanonimo_de_gava a les xarxes socials.

És la cara més amarga per als veïns, comerciants i treballadors d'aquesta localitat barcelonina, que alerten d'una “sensació d'inseguretat” creixent, especialment entre persones grans i infants.

Un paisatge que viuen diàriament i que contemplen amb temor i impotència davant una degradació que, segons assenyalen els afectats, “feia dècades que no es veia”.

Problemàtica “puntual”

Preguntat per aquest mitjà, l'Ajuntament de Gavà afirma ser conscient de la situació. Tanmateix, sosté que “s'agreuja en moments puntuals”. Això succeeix –segons apunten– a causa de la pressió policial exercida en altres municipis metropolitans o bé pel mal temps.

Els veïns, en canvi, discrepen i denuncien que es tracta d'un problema enquistat que posa en escac la seguretat al centre de la ciutat.

Dos años sin quioscos en Gavà: el testimonio de Conchi, la última quiosquera de la Rambla

Des del consistori assenyalen que la Policia Municipal ha reforçat el patrullatge –juntament amb els Mossos d'Esquadra– a les zones més afectades, especialment durant la nit i a primera hora del matí. “Intervenen perquè aquestes persones desallotgin tant la via pública com algunes propietats privades”, expliquen.

Preguntats els Mossos sobre la vigilància conjunta de la ciutat, recorden que, encara que la seguretat en els espais públics és responsabilitat compartida, l'urbanisme, la configuració de l'espai i les accions preventives corresponen a l'ajuntament.

Persones “de pas”

Aquest últim precisa que alguns dels immobles en què es detecta la presència de toxicòmans són espais privats que “no tenen tancaments o els tenen en mal estat”, per la qual cosa sol·liciten als propietaris que subsanin la situació i que avisar la policia “tan bon punt detectin la seva presència”, apunten en declaracions a aquest mitjà.

Entre contradiccions, els qui pateixen la degradació de la ciutat desmenteixen al govern i denuncien que, de manera individual, no els fan cas.

Encara que alguns residents coincideixen que el consistori hauria d'incorporar més equips d'intervenció al carrer, des del consistori sostenen que la majoria d'aquestes situacions estan provocades per “persones de pas, que la major part de les vegades rebutgen l'atenció dels Serveis Socials”.

Can Sellarès, en el focus

Part de l'origen del problema, segons apunten els veïns, es troba a Can Sellarès, una finca històrica de Viladecans situada a la frontera. L'espai, destinat inicialment a activitats culturals i projectat posteriorment com una nova zona residencial d'unes 200 habitatges, roman abandonat des de fa anys, cosa que l'ha convertit en un punt de trobada per a drogodependents i persones amb problemes d'alcoholisme.

La masia de Can Sellarès, a Viladecans Wikipedia

“Antigament hi havia un restaurant i s'organitzaven moltes activitats per a nens”, explica Yolanda Oliva, presidenta de l'Associació de Comerciants i Veïns Trias Gaudí. Ella, com molts altres comerciants, fa temps que pateix aquesta situació.

“Dóna una mala imatge de la ciutat”, lamenta a aquest digital. És l'única que s'ha atrevit a parlar del problema. “És un tema delicat”, conclou Oliva.

Can Sellarès inicia su ansiada transformación en Viladecans: adjudicada la reforma deportiva por 3,2 millones