Col·lapse
"El concepte no és decreixement, sinó diversificació i adaptació als nous escenaris. Els mallorquins de Suportant el paradís sostenen que el preu pagat a canvi dels beneficis del turisme no compensa"
L'Espai Texas ha projectat aquests dies Suportant el paradís, on s'explica el que alguns anomenen destrucció de Mallorca i d'altres podrien denominar simplement transformació d'un paisatge a mans de la seva explotació econòmica.
Marga Melià recull al llarg d'hora i mitja el testimoni gràfic i oral de l'impacte de la indústria extractiva sobre una natura agraciada i enyorada per aquells que la van conèixer en la seva forma genuïna.
Alguns dels que participen en el documental prefereixen no tornar als paisatges de la seva infància per evitar el dolor que els produeix contemplar el que per a ells és un desastre, gairebé un crim.
La pel·lícula està construïda al voltant de filmacions de fa 14 anys que van servir per editar un llibre amb el mateix nom i que avui tenen la mateixa actualitat. Es podrà compartir o no la seva opinió, però la qüestió de fons que plantegen és racional: quanta gent cap a la seva illa?
El –no-- model turístic espanyol mostra la seva pitjor cara al territori acotat de Mallorca, però és el mateix a la península; i les conseqüències, molt semblants. És una activitat econòmica que manca de mesura i alimenta l'incendi dels preus de l'habitatge.
Unes 30.000 persones van assistir la setmana passada al Raïm Wine Fest organitzat al centre històric de Palma EUROPA PRESS
La realitat clama per un projecte, una línia d'actuació perquè el turisme --com qualsevol altra activitat-- estigui al servei dels ciutadans i no a l'inrevés.
Els accidents d'Adamuz i Urda al corredor ferroviari que uneix Madrid amb el sud ens parlen d'alguna cosa molt semblant. Malgrat el que digui l'ara exministre de Transports, l'AVE està tan saturat que ha col·lapsat.
A més de les acusacions i els atacs, l'últim desastre ha posat sobre la taula dades molt aclaridores de la gestió de les infraestructures ferroviàries. Es miri com es miri, la inversió en manteniment ha crescut molt per sota del nombre de passatgers i de viatges. I no aguanta la comparació amb economies menys turístiques.
L'exministre de Transports, Óscar Puente, durant la roda de premsa del dia 30 d'octubre
La demanda s'ha més que duplicat en menys de nou anys. El trànsit del tram Madrid-Sevilla va augmentar un 24% només el 2023, i l'any següent un 18,5%.
No hi ha estructura que ho aguanti. En el cas del corredor Madrid-Barcelona, es produeixen 12 milions de viatges a l'any, el que equival a 180 vols diaris del Pont Aeri.
Si l'Administració optés pel model alemany durant els treballs d'actualització del trajecte Madrid-Barcelona al qual en mala hora va al·ludir l'aleshores ministre El Prat no seria capaç d'assumir el trànsit. I Barajas acabaria en col·lapse.
Entre tots hem creat un monstre perquè ens deixem arrossegar pels mateixos estímuls. En el cas de l'AVE era visible des de feia algun temps, des que fer-lo servir va començar a generar tant d'estrès com agafar un avió. Per què acceptem que el trànsit d'automòbils s'ha de regular per evitar que paralitzi les ciutats i, en canvi, estem cecs davant la saturació desmesurada dels trens i les autopistes?
El concepte no és decreixement, sinó diversificació i adaptació als nous escenaris. Els mallorquins de Suportant el paradís sostenen que el preu pagat a canvi dels beneficis del turisme que ha transformat la seva terra no compensa. Óscar Puente va plantejar ahir a la Diputació Permanent del Congrés una cosa semblant a un replantejament de l'alta velocitat, llàstima que ho fes quan ell ja sabia que no era ministre.
