Davant dels desestabilitzadors, convicció cívica i poder per als Mossos
"Una bona part dels identificats pels Mossos aquest dissabte a Barcelona eren menors. I això planteja un debat seriós a Barcelona i al conjunt de Catalunya. És vital que es reforci la cultura cívica i això passa per les institucions, però principalment pels pares d'aquests menors"
El perill continuarà latent. Les convocatòries a les xarxes socials que animen a concentracions als centres de les grans ciutats es mantindran, i molts joves i menors cauran en la temptació de ser herois per un dia, amb robatoris d'articles tecnològics o sabatilles de marca. Serà complicat per a les autoritats locals de Barcelona, Roma, Milà, París o moltes altres urbs bloquejar aquestes multituds, però el camí és el que es va seguir aquest dissabte a la capital catalana, amb més de 1.000 identificacions per part dels Mossos, que es van activar amb precisió davant una nova convocatòria de ‘Blocus’ al centre de Barcelona.
El que succeeix és nou, perquè és producte de la potència de les xarxes socials. Darrere de tot hi ha interessos concrets. Les ciutats de la Unió Europea, les que encara creuen en règims liberals democràtics, són l'objectiu de desestabilitzadors, que buscaran el desconcert i el caos i que tenen un fort accent rus. És la pista en la qual treballen, per exemple, els serveis d'intel·ligència italians, després de les aldarulls a Milà.
La preocupació s'ha instal·lat en aquestes grans ciutats europees, després de saber que a l'est d'Europa la por és molt més gran. Es qualifica de ‘guerra híbrida’, amb la Rússia de Putin com a gran propagadora d'aquest moviment, que busca una Unió Europea més feble, amb l'ajuda interna de l'extrema dreta, que va prenent el poder o està a punt d'assolir-lo, sigui França o aviat a Espanya.
Alcaldes com Jaume Collboni, ferm en la posició de rebuig, al marge de les seves poques competències en seguretat, han d'insistir a demanar la implicació de tota la societat.
És una posició exagerada? La paradoxa és que són menors i adolescents locals els que han caigut en aquestes xarxes, i es desplacen als centres de les ciutats per robar i passar una tarda perillosa, com si fos un videojoc.
Una bona part dels identificats pels Mossos aquest dissabte eren menors. I això planteja un debat seriós a Barcelona i al conjunt de Catalunya almenys. És vital que es reforci la cultura cívica i això passa per les institucions, però principalment pels pares d'aquests menors.
No hi ha motius polítics o socials i sobren les excuses o les explicacions per ‘entendre’ aquestes accions. Malestar n'hi ha, i sí, hi ha qüestions que s'han de resoldre i col·locar-se al més alt de l'agenda pública. L'habitatge, els salaris baixos, la qualitat de l'educació pública, que, en aquest cas, planteja el dubte de si, en realitat, es prefereix que es vagi degradant a poc a poc, en benefici de la concertada i la privada.
Tot això és cert. Però el que s'ha vist en aquestes mobilitzacions és un perillós nihilisme. Es va a robar i a destrossar mobiliari urbà. Sense més. I ho fan menors, i adolescents que –encara que no vegin colmades les seves expectatives vitals, tenen avui una xarxa de la qual no es disposava fa unes dècades.
I no val aquesta bajanada que s'ha posat de moda, la necessitat de ser allà on cal ser, sigui en una concentració per robar sabatilles o en un concert de pop, això que s'anomena FOMO, Fear of Missing Out, una autèntica absurditat.
L'altra qüestió és l'actuació policial. Els Mossos, sota l'autoritat de la consellera Núria Parlon, que ho té molt clar des de la seva etapa com a alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, van organitzar un fort dispositiu amb detencions a responsables de ‘Blocus’ i amb un miler d'identificacions que seran clau per comprendre el fenomen.
La contundència policial, quan sigui precisa, és fonamental. I no valdrà després la crítica fàcil amb accent social sobre quina societat volem.
S'han d'exigir reformes i totes les manifestacions per forçar-les seran poques si el sistema polític s'enroca. Però el pillatge i el nihilisme no porta enlloc. Excepte a una, és clar: fer el joc a líders autoritaris que han decidit que la Unió Europea els destorba.
El que està en joc és la democràcia liberal. I a Barcelona cal defensar-la.
