L'escòria i la ‘púrria borroka’
"Si algú va amb caputxa i una braga o un passamuntanyes perquè no se li vegi la cara i sigui inidentificable no és per expressar-se en llibertat sinó per coaccionar i destruir la dels altres"
En diferents ciutats europees s'han succeït diferents episodis vergonyosos de violència al carrer i saquejos comercials. Barcelona no n'ha estat l'excepció ni tampoc ha estat inèdit el que ha passat. La ciutat comtal arrossega en el temps un llarg historial de disturbis al carrer. En aquests, els comerços, els ciutadans, el mobiliari urbà, els béns públics o privats i la mobilitat, entre tants, han estat damnificats.
Si va resultar singular en els del passat dissabte 24 d'octubre l'elevat nombre de detinguts, més d'un centenar. Més de la meitat d'aquests eren menors i la incidència directa de les convocatòries des de xarxes socials o foscos canals de missatgeria va ser una altra de les particularitats d'aquests disturbis.
Tanmateix, en la nova convocatòria d'aquest darrer cap de setmana es va constatar l'absència d'aldarulls i delictes. Aquesta vegada el dispositiu policial va ser proporcionat a l'amenaça i la determinació desacomplexada, decisiva per perseguir els pertorbadors.
També van ser importants les detencions prèvies de presumptes caps dels convocants i el miler d'identificacions “in situ” que els mossos van practicar i que permet disposar d'un primer “cens” de possibles aldarulladors.
Aquesta actitud contundent s'ha de mantenir en properes convocatòries que es realitzin pels mateixos o altres per diferent índole o pretensió emparats en qualsevol reivindicació social. El sol ús de la violència o robatoris els deslegitima i els priva de tota raó.
Des de fa dues dècades, i amb motiu dels reiterats aldarulls al carrer al país gal hi ha qui va encunyar, no sense controvèrsia i polèmica, el qualificatiu d'escòria, “la racaille” en francès. Aquí, sent més castissos i tosco podria qualificar els autors de saquejos i destrucció dels béns públics de “xusma”, gentussa o “púrria”.
Sóc conscient de la duresa d'aquestes expressions, però els autors de tanta violència al carrer i saquejos no mereixen cap altre qualificatiu. No hi cap bonisme malinterpretat pels seus autors ni pal·liatius legals pel fet que molts fossin menors.
No ser major d'edat no pot ser la patent de cors, llegeixi's de menor, per a la impunitat de facto dels seus actes delictius. El robatori, el saqueig, l'incendi i la destrucció de mobiliari urbà o de comerços ha de tenir una resposta social, policial, legal i judicial contundent.
I entre aquestes, una modificació de la llei del menor, la responsabilitat econòmica efectiva dels pares per les malifetes dels seus fills i endurir les lleis penals contra aquells que oculten el seu rostre per eludir l'acció de la Justícia davant els seus actes punibles.
Si algú va amb caputxa i una braga o un passamuntanyes perquè no se li vegi la cara i sigui inidentificable no és per expressar-se en llibertat sinó per coaccionar i destruir la dels altres.
Sóc conscient de la frustració de molts joves a l'hora d'accedir a una feina o a un habitatge accessible, però aquesta impotència i la manca d'expectatives no pot tornar-se en ràbia contra tot i contra tothom. Molt menys, ser condescendent en l'adjectiu o nominal, el tracte i la reacció de defensa i atac contra els autors de la violència al carrer.
Lleis contundents, policia eficaç, Justícia exemplaritzant contra l'escòria i seguretat per als nostres comerciants, els veïns i els béns públics és el mínim a exigir i el que cal preservar. Qui ha d'estar entre reixes és aquesta púrria delictiva i no els comerços que han de tancar els seus aparadors amb fustes per protegir-se o les comunitats a les seves porteries mentre els veïns s'enclaustren a casa seva per por de sortir al carrer o anar a fer les seves compres.
Que menors i majors d'edat de la púrria sàpiguen que se'ls farà caure tot el pes de la llei i exercida l'autoritat democràtica. Que la nostra policia constati que la seva tasca professional té tot el suport i reconeixement de la societat a la qual serveixen.
Que els nostres governants manquin de complexos contra aquesta gentussa pertorbadora de la nostra convivència. A aquests episodis de “púrria borroka” se'ls ha de respondre amb fermesa i l'escòria que la protagonitza ha de comprovar que els seus actes no els sortiran ni gratis ni impunes.
