Martí li dona una revolcada a Puigdemont
"El candidat Martí pot obtenir un mal resultat, és el més probable, però el culpable del desgavell és Carles Puigdemont, incapaç de gestionar les crisis des de la distància i incapaç d'adonar-se que la seva realitat ja està molt distorsionada"
Que Junts no està en el seu millor moment ho revelen les dades de les seves primàries a Barcelona. 624 militants van participar en la consulta del partit que va guanyar les municipals de 2023. Va guanyar Martí en vot militant i Carles Puigdemont va patir una seriosa revolcada. Tots els seus esforços per deixar Jordi Martí Galbis a la cuneta i designar a dit un candidat van quedar en aigua de borraines per culpa de 253 militants desalmats que es van negar a votar “l'estimat líder”.
Fa uns dies, un exdirigent de Junts que ha tornat a la seva activitat professional privada una mica fart i cremat pel seu pas per la primera línia em deia que “ara Puigdemont és un màrtir i criticar-lo és una heretgia. Però ja veuràs si torna. Li sortirà oposició per tot arreu perquè Junts és ara un partit sense president, sense secretari general i sense secretari d'organització”. El vaticini és encertat, però l'oposició a Junts al lideratge messiànic és un fet.
Puigdemont ho va intentar tot per evitar que Jordi Martí fos el candidat. Va oferir la candidatura a diferents persones que li van tancar la porta als nassos. Només li va faltar contractar un headhunter per fitxar el no va més. Quan fora no va trobar substitut a un tossut Jordi Martí, va començar a explorar per dins i va trobar, donada la seva sagacitat, tres candidats: Pilar Calvo, Jaume Alonso-Cuevillas i Gloria Freixa. A primer de comunicació i estratègia política s'estudia que per tombar un adversari cal unir forces. Això a Espanya, a Waterloo no deuen donar l'assignatura perquè Puigdemont va dividir el vot i, és clar, va perdre. Sigui per novell o per incapacitat d'unificar els seus cadells, el trio alternatiu va perdre. Junts haurien guanyat.
Jordi Martí Gabils, amb Xavier Trias d'entrenador i Artur Mas d'ajudant, ha estat el primer a desautoritzar Puigdemont. Cert que el candidat no té un grau de coneixement suficient -per sota del 20%- i no té tirada popular, però coneix Barcelona. Els altres tres candidats no haurien passat una selectivitat municipal.
Tampoc sembla que el seu gran rival en el segment independentista de dretes, Jordi Aragonès, candidat d'Aliança Catalana, sigui un alumne avantatjat en coneixement de la ciutat. El seu discurs no anirà més enllà dels manits arguments contra la immigració, ben lligada amb delinqüència, i dels suposats valors dels catalans primer. Però Aragonès té el vent de cua i mossegarà a l'espai neoconvergent que mostra símptomes d'esgotament, tant de discurs com de líder.
Martí ha dit, sota l'entusiasme de la seva victòria a les primàries, que vol repetir la gesta de Xavier Trias i ser primera força. No és per ser malastruc però el senyor Martí no és Xavier Trias, el 2023 no existia Aliança Catalana i Colau ja no és alcaldessa.
El candidat Martí pot obtenir un mal resultat, és el més probable, però el culpable del desgavell és Carles Puigdemont incapaç de gestionar les crisis des de la distància i incapaç d'adonar-se que la seva realitat ja està molt distorsionada.
El seu problema és fonamentar les seves decisions en els consells de Jordi Turull, un secretari general inoperant. Recordeu l'exlíder de Junts “no tenim ni president, ni secretari general ni secretari d'organització”. Quanta raó té. Martí ha doblegat el braç a Puigdemont, però els barcelonins li doblegaran el braç a Junts que brillarà, per la seva irrellevància, al proper consistori.
