Sobre delictes, estrangers i toleràncies
"Perquè el mal existeix. Està a les estadístiques, als carrers, en alguns partits polítics, en oenagés i en xiringuitos subvencionats. Són els que diuen anar de bons i estan al costat hipòcrita de la seva història"
Abans de més calor i més criminalitat associada, els Mossos d'Esquadra han aconseguit advertir que ciutadans estrangers cometen el 70% dels delictes violents a Catalunya. Han fet evident el que era evident i les autoritats woke intenten ocultar.
Com sempre hi ha qui defensa políticament els delinqüents forans. I com que l'assumpte té visos d'empitjorar, convindria recordar el que va dir Don Quixot: “Fer bé al vilà és tirar aigua a la mar”. (Capítol XXIII de la primera part).
Estadístiques i percentatges de 2025 els retraten. Furts: 84,3%. Robatoris amb violència: 73,1%. Robatoris amb força: 64,4%. Agressions sexuals: 60,3%. Tràfic de drogues: 65,5%. Homicidis i assassinats: 55,1%. Atacs contra agents: 59,1%. Maltractaments i lesions: 56,0%.
Total: 33.597 delinqüents estrangers. Diguin el que diguin els bonistes de la política oficial catalana, no és xenofòbia, ni racisme ni feixisme. Són dades pures i dures que delaten ocultacions, mentides, manipulacions i incompetències en seguretat ciutadana.
Amb guant de seda, l'informe dels Mossos classifica els delinqüents forasters en llatinoamericans i africans. Sense detallar les nacionalitats per no ofendre països ni estrangers honrats, que també són víctimes dels malfactors.
No obstant això, apunten que la xifra d'africans supera àmpliament la dels detinguts espanyols i americans sumats. Un altre comentari objectiu. Algunes interpretacions caldria buscar-les en les lleis i les polítiques d'estrangeria.
Les dades són les que són. No relacionen immigració i delinqüència. No fomenten odis. No estigmatitzen comunitats. Només xifres. Com les de la Guàrdia Urbana de Barcelona el 2024, quan gairebé vuit de cada deu detinguts van ser malfactors d'altres països.
Els mateixos delictes, comesos per espanyols, sumen 17.446 i equivalen al 34,2% del total. Fent palès que quan la realitat es degrada, queden al descobert les farses i els farsants del políticament correcte.
Però no es tracta només de números. Es tracta de persones. D'una societat cada cop més violenta. D'uns cossos policials desbordats. D'una Justícia col·lapsada. De presons atapeïdes. De reinsercions fracassades. De reincidències escandaloses...
Quan es veuen aquestes xifres, tremola l'ànima. Pesa la consciència. Es constata que la riquesa porta riquesa, la pobresa atrau pobresa i la delinqüència més delinqüència. Encara que molesti, desagradi, no es vulgui veure-ho i imperin la falsedat i la hipocresia.
Com el govern de Catalunya. Va prometre més transparència sobre delinqüència i nacionalitats, però encara no ha publicat un balanç oficial complet de l'any passat. Tot i que sí ha ordenat no escriure terroristes gihadistes o islamistes per no estigmatitzar.
Respecte a wokes, bonistes, tolerants i anti-punitivistes, Thomas Mann (1875-1955) recomanava a la seva novel·la La muntanya màgica: “Procureu recordar que la tolerància es converteix en un crim quan es té tolerància amb el mal.” A més, empitjora els problemes.
També Albert Einstein (1879-1955) va profetitzar: “El món no està en perill per les males persones, sinó per aquelles que permeten la maldat”.
Perquè el mal existeix. Està a les estadístiques, als carrers, en alguns partits polítics, en oenagés i en xiringuitos subvencionats. Són els que diuen anar de bons i estan al costat hipòcrita de la seva història.
