Les anàlisis del candidat-plasma
"Potser el candidat-plasma, Pisarello, no sap que és política habitual no cobrar per esdeveniments que posen Barcelona al mapa. No vull furgar en la ferida perquè el retorn de la visita papal va ser molt superior a aquest cost i als 70.000 euros que va posar l'ajuntament per cobrir altres despeses"
M'he perdut. No sé on és la frontera en el dogma dels comuns. Si atens al candidat Pisarello, que no recorre carrers sinó que es limita a entrevistes o vídeos enllaunats, ha criticat el Papa Lleó XIV pel seu missatge conservador, el seu passaparaula sobre les víctimes, encara que l'ha elogiat pel seu missatge humanista contra la guerra i els drets de les persones. Fins aquí hi estic d'acord.
Tanmateix, no consta que el diputat Pisarello s'abstingués d'aplaudir el Papa en el seu discurs al Congrés ni consta que tampoc ho fessin altres diputats de Sumar.
És més, Ernest Urtasun, Pablo Bustinduy, Mónica García i Yolanda Díaz van aplaudir el discurs papal i fins i tot Díaz es va personar a la Sagrada Família amb la seva filla de 14 anys juntament amb Urtasun que estava somrient durant tota la visita.
Pisarello no hi va ser i va criticar que el Papa fos un conservador en matèria d'eutanàsia, avortament, drets de les dones, educació i posés una cortina de fum davant la pederàstia. Sens dubte, ha estat encertat però el Papa és el Papa i l'Església no ha variat en la seva posició.
Però, Pisarello amb ganes de guanyar un espai polític ha dit, segons es reflecteix a la web dels comuns que “cap religió defensa la dignitat de les persones si no defensa el dret de les dones a decidir sobre les seves vides”, aixecant una efímera bandera laïcista.
Em pregunto si el candidat-plasma sap que entre el seu col·lectiu de votants hi ha gent que vota comuns però que professa la religió catòlica al marge de la postura de l'Església. Convé saber-ho perquè erigir-se en el candidat ateu no és un bon consell.
I un encàrrec, els Comuns i Sumar no poden estar a missa i repicant. Almenys, Podemos va tenir una postura més honesta.
Després, el candidat es va afanyar a criticar l'ajuntament per la despesa desmesurada de la visita. Més que despesa és un no ingrés. Els 80.000 euros del lloguer de l'Estadi Olímpic no van ser cobrats per l'Ajuntament. Tampoc es va cobrar pel lloguer de l'estadi als organitzadors del partit de Palestina.
Potser el candidat-plasma no sap que és política habitual no cobrar per esdeveniments que posen Barcelona al mapa. No vull furgar en la ferida perquè el retorn de la visita papal va ser molt superior a aquest cost i als 70.000 euros que va posar l'ajuntament per cobrir altres despeses.
El problema és el provincianisme dels comuns. Van deixar Barcelona en una espina i ara es queixen dels concerts de Bad Bunny, de la Fórmula 1, de la visita del Papa of course i del Grand Départ del proper mes de juliol.
Posen a parir l'equip de govern que ha aprovat una ordenança cívica, que ha netejat els carrers, fent una renovació important de la ciutat, sens dubte amb problemes i molèsties, que ens obrirà nous objectius i que afronta el problema de l'habitatge lliurant habitatges. Per cert, més que les lliurades pel colauisme dogmàtic.
Tots aquests esdeveniments posen Barcelona al mapa mal que li pesi a Pisarello que no sembla que la trepitgi gaire a tenor de la seva absència constant només trencada per esporàdiques aparicions parlant de tot menys de Barcelona.
No sabem si per desconeixement o perquè simplement l'avorreix dedicar-se a la política municipal. Es refugia en el dogmatisme i s'oblida del pragmatisme.
Diuen els comuns, Gemma Tarafa per més senyes, que Collboni fa que la ciutat funcioni a cop d'esdeveniment i que de veritat no fa res. Els esdeveniments són necessaris per a una ciutat cosmopolita i la feina diària es pot qüestionar però existeix mal que els pesi.
El problema dels comuns és que a aquest pas poden quedar al racó de pensar en el proper consistori. Ara podran bramar tot el que vulguin però la sortida del Tour tornarà a posar Barcelona en el top ten i sortirà, definitivament, d'aquest provincianisme gris on alguns l'havien ficat.
