Els barcelonins també paguen taxa turística
"De manera que els barcelonins, a més de pagar les coses i les cases molt més cares que en altres llocs amb menys turisme, també han de veure com part dels seus impostos es destina a augmentar l'oferta de servei públic (del transport a la neteja) per poder atendre els turistes"
Alguns empresaris del sector turístic han posat el crit al cel per l'augment de la taxa als creueristes que passin menys de 12 hores a Barcelona. També per la que s'aplica als hotels. Dues mesures que enfonsaran el turisme i, per això, desapareixeran milers de llocs de treball, diuen.
Passen per alt que molts d'aquests llocs estan molt mal retribuïts. Però cal cuidar el turisme, encara que sigui a costa dels que treballen a la ciutat, tot i que no és segur que amb el magre sou que perceben puguin viure-hi.
A molts d'aquests empresaris no se'ls ha acudit pensar que els visitants pateixen un recàrrec molt més gran que la taxa en els productes que consumeixen, encarits a la brava als punts d'alta concentració.
Com que no seran clients habituals cal extreure'ls en la seva única visita tant com es pugui.
També els barcelonins noten en els preus l'impacte del turisme que omple la ciutat.
Per començar, en el sobrecost que suposa llogar o comprar un habitatge (si s'aconsegueix), amb els preus més enllà dels núvols.
Els que viuen en altres poblacions metropolitanes i treballen a Barcelona veuen les seves jornades prolongades amb trajectes que exigeixen temps, suor i nervis, per la incertesa del funcionament del transport.
El turisme eleva el preu dels pisos i el de tot la resta.
Qualsevol pot comprovar que a la ciutat de Barcelona la gasolina és més cara que a les localitats properes. Excepte que siguin turístiques.
I no només la gasolina: el pa i l'oli, la llet, la fruita i els restaurants.
Qui vulgui patir una mica més pot revisar el rebut de l'aigua, carregat amb impostos que superen de molt el cost del consum. En el seu dia aquest assumpte va provocar una rebel·lió ciutadana.
Es pot mig comprendre que s'hi inclogui el cànon de l'aigua, però és molt més difícil assumir que hi figurin els relatius als residus i al clavegueram. A més de l'estranyesa que produeix que aquests gravàmens els cobri una empresa privada, que alguna cosa guanyarà per la gestió.
Els antropòlegs han estudiat detingudament les conseqüències de l'augment de població. La primera és l'increment de la conflictivitat. Les persones, animals al cap i a la fi, fan com les rates: a major nombre, més baralles. No és perquè siguin perverses (ni les persones ni les rates) sinó perquè competeixen pel mateix espai i pels altres béns, que no abunden.
Item més: el turisme atrau delinqüents que, afegits als lladres locals que no s'han anat, exigeixen més despesa en guàrdies i jutges (tan necessaris per perseguir l'esquerra, des de Mònica Oltra fins a Begoña Gómez).
El gust per l'alcohol barat i abundant genera problemes intestinals i mentals que ajuden a col·lapsar els serveis sanitaris.
De manera que els barcelonins, a més de pagar les coses i les cases molt més cares que en altres llocs amb menys turisme, també han de veure com part dels seus impostos es destina a augmentar l'oferta de servei públic (del transport a la neteja) per poder atendre els turistes.
Com que no es tracta d'eliminar la presència de turistes, fer que aquests paguin pel que consumeixen és una qüestió de justícia. De la mateixa manera que els barcelonins paguen taxa turística a més de mitja Europa. Al cap i a la fi, fer turisme no és obligatori ni qüestió de primera necessitat.
En una societat de mercat, el pagament està associat a l'ús. Ja n'hi ha prou que circulin gratis per la xarxa d'autopistes. És clar que, des que no hi ha peatge (com demanava Oriol Junqueras, gran vident en matèria de trànsit) els col·lapses estan garantits.
De la mateixa manera que la presència de multitud de camions ha anat fent fora d'elles alguns conductors, l'afluència de turistes a determinades zones de la ciutat ha anat expulsant els barcelonins.
Ja gairebé no van a la Rambla i no només perquè estigui en obres: també perquè està plena i perquè els preus dels establiments són molt superiors als de la mitjana de la ciutat. I és que els seus propietaris hi afegeixen una taxa turística (privada) de la qual no es queixen perquè acaba a les seves pròpies butxaques.
Només es lamenten si nodreix la caixa pública. La que beneficia a tothom i no només a uns quants. Es dirà que aquests emprenedors ja aporten els impostos, però el pas de Cristóbal Montoro per Hisenda ha obert la porta a sospitar si alguns d'aquests empresaris no han estat clients del seu despatx i obtingut rebaixes fiscals a mida. A mida de la presumpta mossegada, és clar.
Ara el jutge filòsof Juan Carlos Peinado ha obert la veda per dubtar fins i tot de la policia. Ho ha fet amb la millor voluntat: perquè la població s'instal·li en el pensament crític, a partir del dubte metòdic que va propugnar Descartes.
