Marie Teixidor, presidenta de la Federació Catalana de Rugbi: "No podem deixar-nos colonitzar pel futbol"
La presidenta de la federació vol promocionar el rugbi més enllà de la província de Barcelona i acabar amb el gran problema per a la supervivència d'aquest esport a la capital catalana: la manca de camps i instal·lacions esportives
Notícies relacionades
Marie Teixidor (Argelers, 1961) ha fet història. És la primera dona que assumeix el lideratge de la Federació Catalana de Rugbi en els seus més de 103 anys de vida des de la seva fundació.
La seva arribada al capdavant de la federació arriba plena de reptes per impulsar aquest esport que ja supera les 7.000 llicències a Catalunya. Promocionar la base, potenciar la creació de clubs més enllà de la província de Barcelona i trobar solucions a les seves mancances històriques a la capital catalana --especialment amb la manca de camps--, són els eixos centrals del seu full de ruta.
Tot i que mai ha jugat a rugbi --durant 14 anys es va dedicar al vòlei donada la nul·la participació femenina--, la seva passió per aquest esport li ve de família. "He mamat rugbi des de petita", explica. A casa seva, el seu pare i els seus germans han jugat en diferents equips. L'escola de primària estava al costat d'un camp de rugbi, esport al qual ha dedicat la seva vida als despatxos. "El dia a dia era veure rugbi", assenyala.
A la seva petita localitat francesa natal, el rugbi forma part de la identitat cultural fins a convertir-se en qüestió gairebé "religiosa, filosòfica i d'estil de vida". Arrelada a Rubí des de 1984, Teixidor no ha arribat a la presidència sense bagatge. Ha liderat entre 2019 i 2025 els Carboners de Terrassa. "He trepitjat tants camps de rugbi, he vist tants partits, he estat tan immersa en el que és la vida d'un club, que penso que aquí no hi ha mancança", assegura. "Estic molt agraïda i orgullosa. És de justícia que això passés", explica en una entrevista amb Metrópoli.
Marie Teixidor en una imatge d'arxiu
Quina és la principal preocupació del seu mandat al capdavant de la federació?
El nostre focus principal està en els clubs petits i emergents, perquè sense ells el rugbi desapareixeria. Als clubs grans els cuidem, òbviament. Però és molt important fer veure als clubs petits que són importants, perquè sense ells el rugbi desapareixeria. El meu objectiu és estar molt present, recorrent el territori cada cap de setmana per escoltar les seves necessitats i ajudar-los a millorar.
L'altre gran repte és donar molta visibilitat al rugbi per treure'l del nostre cercle tancat, que sovint és massa hermètic. Els amants del rugbi ens coneixem i ens movem sempre en aquest món. Vull que la gent descobreixi aquest esport i trencar l'estigma que és un joc de violents. És un esport físic, òbviament, però molt net i orquestrat, on el respecte és el pilar fonamental. De fet, el respecte va ser l'eix central de la meva candidatura; és una filosofia que, aplicada més enllà del camp, faria que tot fos molt millor.
Parlava d'estar en contacte amb els clubs petits. Quines són les principals reclamacions que li demanen per impulsar l'esport?
Volen ajuda i visibilitat. Moltes vegades estan aïllats. Per exemple, a la província de Lleida només hi ha dos clubs: l'INEF Lleida i el club Alba, a Tàrrega. Un cap de setmana de cada dos han de jugar fora i desplaçar-se molt lluny, cosa que suposa un gran problema de logística. No és el mateix organitzar un partit dins l'àrea de Barcelona que haver de viatjar de Tarragona a Lleida o a Puigcerdà. La solució a això passa per promocionar el rugbi perquè neixin clubs a tots els racons de Catalunya. Si tinguéssim més volum d'equips, podríem organitzar lligues més comarcals, sobretot per als clubs que comencen.
Una altra gran necessitat que ens plantegen és el preu de l'assegurança. La quota de la fitxa federativa fa anys que està congelada i és molt econòmica, però l'assegurança mèdica obligatòria és cara, i suposa un fre per a la difusió del nostre esport. Estem treballant intensament amb la Federació Espanyola per veure de quina manera, agrupant federacions i tenint un major nombre d'assegurats a nivell estatal, aconseguim rebaixar aquest cost per facilitar que la gent s'animi a jugar.
Marie Teixidor durant un acte de la Federació Catalana de Rugbi
Durant el seu temps al capdavant de la federació ha parlat també de cuidar la base. Com se'ls cuida?
Hem de posar molt d'afecte a la base i deixar que els grans vagin fent el seu camí. Ho fem a través del programa "Rugbi per a tothom, formem persones", centrat en formar els monitors i entrenadors perquè ensenyin valors i, sobretot, gestió d'emocions als nens.
Més enllà del purament esportiu, els ensenyem a gestionar la ira, la frustració i el que significa el respecte. Aprenen que si a un company li cau la pilota no s'ha de riure, tampoc s'ha de criticar l'adversari, i que sempre han de respectar l'àrbitre i l'entrenador. Com que aquest missatge és constant, va calant com la gota d'aigua que va amarant la terra, i així, a poc a poc, aquests nens creixen integrant la veritable filosofia del rugbi.
Vol treure el rugbi de Barcelona i apropar-lo a totes les altres ciutats de Catalunya?
Evidentment, perquè això ens donarà riquesa. A partir del moment en què hi hagi molts més clubs a Girona, Lleida i Tarragona, serà molt més fàcil gestionar lligues intercomarcals. Tenim, per exemple, un club a Amposta que es veu obligat a jugar a la lliga valenciana. Tenen a pocs quilòmetres Castelló, i és molt més fàcil que anar a jugar a Puigcerdà o a Torroella de Montgrí. Si tenim els clubs serà molt més fàcil. La riquesa del rugbi català serà que creixin justament aquests clubs emergents, que ara hi ha a nivell molt micro.
![Marie Teixidor durant un acte](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/552762.jpg?h=4GJEzHAx"])
Marie Teixidor durant un acte
Barcelona té un problema històric de manca de camps. Des dels Jocs Olímpics del 1992 no se n'han construït de nous i s'han perdut dos dels sis que tenia. Què demaneu des de la Federació Catalana de Rugbi? Heu mantingut converses amb el Govern i amb l'Ajuntament per pal·liar aquest dèficit d'instal·lacions?
Estem parlant amb ajuntaments i conselleries des de pràcticament el minut zero. Hi ha un problema a Barcelona. Tenim molt pocs camps, i d'aquests, un ja desapareixerà perquè és allà on muntaran el nou Clínic. Tenim un problema molt gran, perquè no podem jugar a rugbi si no hi ha camps. Ja hem demanat afavorir la construcció de camps, però és una cosa cara. Ara estem buscant solucions ràpides als problemes que tenim ara: consolidar l'ús de camps i que siguin exclusivament de rugbi. No podem deixar-nos envair. Respecto molt als companys del futbol però tenen camps per tot arreu. Nosaltres estem molt marginats i no podem deixar-nos colonitzar pel futbol. Necessitem que els nostres camps siguin només per a la gent del rugbi. Hi ha equips que tenen els nens que només poden entrenar a les vuit menys quart del vespre. És inviable.
Des de 2018, per exemple, Madrid ha construït quatre camps. En canvi, aquesta és la quantitat que té Barcelona ara, ja que se n'han perdut dos en les últimes dècades. Heu plantejat en algun moment a l'Ajuntament o a la Generalitat poder construir algun altre camp addicionalment?
Aquesta és la pressió que estem fent. Estem picant pedra. Necessitem instal·lacions i en especial un centre de tecnificació --en què estem treballant i tenim molt avançat--. Necessitem que ens deixin espais. Necessitem que siguin exclusius per al rugbi i ens solucionin la manca de camps. A Barcelona necessitem com a mínim un parell de camps més. Com a mínim. Això seria un primer pas per sanejar una mica la situació.
![Marie Teixidor durant un partit](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/552763.jpg?h=gW2dSKJp"])
Marie Teixidor durant un partit
I aquest centre de tecnificació, en què consisteix?
Estem treballant-hi perquè és molt important. Ara mateix no el tenim i les seleccions estan anant d'un lloc a l'altre. No pot ser, no és seriós. Necessitem estar concentrats en un punt. També es podria aprofitar per a altres activitats rugbístiques òbviament. Fa anys que s'està treballant en aquest projecte, el tenim avançat. L'hem de finalitzar urgentment.
Amb aquesta manca de camps i els problemes que arrossega el rugbi a Barcelona i Catalunya, que contrasta amb el pes històric que té a la resta d'Espanya --la Santboiana és el degà de l'esport a nivell nacional--, està en risc de desaparèixer si no es fan actuacions immediates?
Evidentment. Això és com una planta. Si no la regues i no la cuides, pot desaparèixer. Hi ha altres esports que ens estan colonitzant i envaint i la gent no pensa en l'alternativa. A la llista d'extraescolars el rugbi ni tan sols apareix. Per a mi és una llosa. De fet, per al 99% de la gent, el nostre esport no existeix. Hem de treure totes aquestes capes de pintura i prejudicis, donar visibilitat al rugbi, aconseguir que es vegin partits per televisió i explicar que, a nivell social, és una escola de vida.
Però per poder demostrar tot això necessitem instal·lacions. Si no tenim camps, no podem jugar, i a la llarga desapareixeríem. Hem de fer un pols de ferro per aconseguir aquests espais i aconseguir que es parli de nosaltres. Per això, animo totes aquestes famílies que dubten que portin els seus fills a l'escola de rugbi més propera i vegin el que de veritat es cou allà dins, perquè és una cosa realment meravellosa.
