Barcelona amb el Papa i Gaudí: l'èxit d'anar de la mà d'Espanya
"Ja ha arribat l'hora de demanar un canvi en els mecanismes mentals que operen en molts nacionalistes i independentistes catalans. Anar de la mà d'Espanya, entenent l'esforç que s'ha fet amb la contribució —entre molts altres dels propis catalans— és la garantia que es podrà potenciar la llengua i la cultura catalanes"
El catalanisme clàssic sempre ho ha tingut clar. En temps d'Antoni Gaudí. I ara, per als qui han recollit aquell llegat. El nacionalisme català com a factor de modernització de Vicente Cacho Viu, publicat el 1998, continua sent un dels millors llibres per entendre com el catalanisme o nacionalisme català, va voler sempre una relació amb la resta d'Espanya, per modernitzar-la i per protegir i potenciar la llengua i la cultura catalanes.
Aquell objectiu es va aconseguir. Amb moltes més contribucions, amb l'empenta de molts ciutadans compromesos d'arreu d'Espanya. El país és avui un motiu d'orgull per a moltes generacions, que han vist com s'ha incorporat al concert de les nacions més capdavanteres del món i –això és important—més decents.
Avui Espanya és un país molt més just en termes comparatius que altres països que s'havien enaltit com els millors. Que té problemes? És clar, com en té França o Itàlia o Alemanya. Que té casos de corrupció? Sí, és una cosa que s'ha de corregir, mirant cap al nord, cap a Dinamarca o Noruega. Però ningú podrà discutir el nivell assolit en matèria de drets individuals o de benestar social, malgrat les mancances que s'han manifestat els darrers anys.
El nacionalisme català hauria d'analitzar la seva evolució i començar a pensar en altres estratègies. Amb serietat, amb rigor. El mateix PSC i els seus dirigents haurien d'interioritzar un altre discurs, més enllà d'un catalanisme ja antic, i assenyalar sense cap sentiment de culpabilitat que només de la mà d'Espanya allò que més s'estima, la identitat catalana, es podrà mantenir i projectar al món.
S'ha comprovat aquesta darrera setmana amb la visita del Papa Lleó XIV. Ha estat un èxit colossal per part de tothom, només una mica enterbolit per un independentisme passat de voltes que ho vol retorçar tot i veu fantasmes que no existeixen. Gràcies a Déu que la seguretat de la Sagrada Família i els Mossos van avortar el boicot independentista a l'últim moment. La vergonya hauria estat majúscula.
![Antoni Gaudí representado con drones](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/552520.jpg?p=w:320\/h:180&h=KbxxjD0B"])
La llengua catalana ha estat present en els discursos i en la litúrgia del Papa. Hi ha estat perquè no pot ser d'altra manera quan l'Església catalana és la que més difon el català, com es pot comprovar a la majoria d'esglésies repartides per tota la geografia catalana.
Això ho té molt clar el Vaticà i l'arquebisbat de Barcelona, amb el cardenal Joan Josep Omella al capdavant, vilipendiat per l'independentisme des de fa anys, des del moment en què Omella es va negar a posar-se al costat de les suposades víctimes de l'independentisme durant el Procés.
Carles Puigdemont fa molt de temps que llença retrets durs a Omella. No té res a veure amb la visita del Papa.
La projecció de Barcelona ha agafat un impuls enorme després de la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família per part del Papa. L'espectacle amb drons, dibuixant la figura d'Antoni Gaudí, va omplir els cors de tots els barcelonins i també de milions de compatriotes de tot Espanya en veure-ho a les televisions.
La presència del Rei Felip, amb la reina Letícia, del president del Govern, Pedro Sánchez, i de diversos ministres. L'acompanyament d'un catòlic convençut, com el president de la Generalitat Salvador Illa, i amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, tot plegat va dotar l'acte de la Sagrada Família d'una profunda significació.
No hi ha una hostilitat cap al que és català. Pot haver-hi animadversió cap a figures de l'independentisme, o es pot generar una enrabiada –comprensible—cap a dirigents polítics com Miriam Nogueras –va agafar pel braç el Papa, parlant en anglès, per reclamar-li que parlés en català en la seva visita a Barcelona—però no hi ha un rebuig cap a Catalunya o el que és català. Al contrari. A la resta d'Espanya es continua mantenint una admiració pel que s'ha aconseguit al llarg dels segles a Catalunya i, especialment, a Barcelona, com una ciutat moderna i oberta al món.
Ja ha arribat l'hora de demanar un canvi en els mecanismes mentals que operen en molts nacionalistes i independentistes catalans. Anar de la mà d'Espanya, entenent l'esforç que s'ha fet amb la contribució —entre molts altres dels propis catalans— és la garantia que es podrà potenciar la llengua i la cultura catalanes.
Però cal mostrar complicitat, sumar esforços, no dedicar-se a sumar retrets, comentaris o frases desafortunades una vegada i una altra, com ha fet durant dècades el programa APM de TV3, que s'ha demostrat una arma de l'independentisme durant anys.
Hi ha qui gaudeix amb això, des de la posició de víctimes.
Cal interioritzar i reflexionar sobre el que ha passat a Barcelona amb la visita del Papa. La projecció del català per a tot el món, poder escoltar el Virolai des de la Sagrada Família. I Barcelona a tot el planeta.
I sí, de la mà d'Espanya, al costat del rei d'Espanya i del president del govern espanyol.
