Setge municipal als supermercats 24 hores per reduir-ne el nombre a Barcelona: sancions, precintes i veto a les noves llicències
El govern municipal es proposa reduir l'impacte d'un sector que, malgrat les campanyes d'inspeccions, ha continuat creixent a la capital catalana amb un èmfasi especial als districtes turístics
Relacionada: Barcelona suspèn temporalment noves llicències d'obertura d'autoserveis i supermercats 24 hores
Notícies relacionades
- Barcelona manté el veto als supermercats 24 hores en temporada de festivals: tancament durant el Primavera Sound i el Cruïlla
- Barcelona va detectar 600 infraccions laborals el 2025, amb sancions per 5 milions d'euros
- Golpe contra los supermercados 24 horas en el Eixample: casi 2.000 infracciones en cuatro días
Barcelona s'ha proposat posar fi a l'expansió dels supermercats 24 hores. Ho farà atacant el sector des de diversos fronts. Amb límits; evitant-ne la proliferació, però també reduint-ne el nombre a través d'inspeccions, sancions i precintes.
L'Executiu que lidera Jaume Collboni porta des de l'inici del mandat amb la mirada posada en un sector que no ha deixat de créixer intensificant-ne la pressió de manera gradual. Van començar amb inspeccions, després van seguir campanyes extraordinàries que buscaven específicament el taló d'Aquil·les dels 24 hores i els autoserveis que se centraven en els districtes més afectats, com l'Eixample.
Aquesta primera pressió no va aturar-ne el creixement. Actualment, s'estima que hi ha prop de 1.300 locals d'aquesta tipologia a la capital catalana i, si bé s'estenen cap als barris perifèrics, continuen tenint en els districtes de Sant Martí, l'Eixample i Ciutat Vella el seu baluard, segons observa Barcelona Oberta. Cal destacar que tant Ciutat Vella com Sant Martí disposen de mecanismes reguladors propis "alineats" amb l'estratègia municipal.
Sancions, precintes i infraccions
En el que portem de mandat, s'han fet 14 campanyes amb 230 inspeccions que se sumen a les altres 2.880 realitzades per la via ordinària. Aquestes últimes han generat 87 precintes provisionals, 513 ordres de restitució, 253 sancions i 85 multes coercitives per un valor de 440.180 euros.
Un supermercat 24 hores a Barcelona en una imatge d'arxiu
També s'han interposat més de 1.440 infraccions relacionades amb requeriments de llicència, 252 infraccions de salut pública, 163 de gestió de residus, 123 en matèria laboral i 116 vinculades a Hisenda, a més de múltiples incidències urbanístiques i de paisatge urbà.
Ritme galopant d'obertures
La ciutat necessita temps perquè la mesura faci efecte. De poc serveix establir precintes a aquests comerços si se n'obren de nous a un ritme més gran. Durant la segona meitat de 2025 van obrir, de mitjana, entre tres i quatre d'aquests nous negocis cada setmana.
Per això mateix, la problemàtica només es pot abordar des d'una perspectiva d'esforços combinats. En l'àmbit normatiu, un veto d'un any --amb capacitat de pròrroga-- per evitar noves obertures. Al mateix temps, sotmetre a pressió constant els negocis amb inspeccions --tant ordinàries com extraordinàries mitjançant campanyes-- que des de 2024 s'han anat intensificant.
Lloguers alts
Motius no en falten, els darrers anys han estat nombrosos els casos registrats per venda de productes caducats, infraccions sanitàries de diversa índole i vulneració de drets laborals dels treballadors. En alguns casos, s'ha arribat a detectar famílies vivint al darrere dels establiments.
Des de Barcelona Oberta suggereixen també que es faci una investigació a fons "per entendre el perquè de la seva proliferació, i com pot ser que puguin fer front a lloguers tan alts". Tot i que n'hi ha per tota la ciutat, resulta sorprenent que "es puguin permetre pagar lloguers tan elevats", com va passar amb els baixos de l'emblemàtica Casa Heribert fins que es va precintar l'espai a inicis de 2024.
Supermercat 24 hores al carrer travessera de Dalt de Gràcia
El conjunt de les mesures promogudes dona temps i ha de servir per reduir i desincentivar la proliferació d'aquests negocis, protegint així el comerç local i garantint la convivència amb els veïns i les normatives de sanitat i salubritat de la capital catalana.
El veto va entrar en vigor el passat 20 de maig. Ara, falta que aquest temps guanyat doni fruits.
