Gijs van Hensbergen, biògraf de Gaudí: "La seva autèntica obra mestra és la Cripta Güell, el 'laboratori' previ a la Sagrada Família"
L'holandès descriu l'arquitecte català com un "geni" i posa el focus en la "profunditat intel·lectual" que hi ha darrere de tota la seva obra més enllà dels tòpics i la turistificació de la seva figura
Et pot interessar:José Manuel Almuzara, l'arquitecte que ha donat la seva vida a Gaudí: "Hi ha massa interès a consumir la seva figura com una icona ràpida i rendible"
Notícies relacionades
“Gràcies a Déu no sóc catòlic”, bromeja Gijs van Hensbergen. És protestant, holandès de naixement. Però és un ciutadà del món, especialista en Antoni Gaudí. També adora i coneix a la perfecció l'obra de Pablo Picasso.
Van Hensbergen parla amb pausa, però introdueix tots els matisos possibles. L'hi permet el seu espanyol fluid. Taurus acaba de reeditar el seu Antoni Gaudí, una biografia, que es va publicar el 2001 i que continua sent una de les millors sobre l'anomenat “arquitecte de Déu”.
Van Hensbergen assenyala en aquesta entrevista amb Metrópoli que la figura de Gaudí és única, i que Barcelona va saber aprofitar molt bé la fi del segle XIX i les primeres dècades del XX.
La seva posició com a “segona ciutat” va permetre una explosió creativa amb el modernisme, que va unir l'esforç d'arquitectes juntament amb decoradors, artesans, ebenistes, joiers… tot un món de creació del qual la ciutat continua obtenint grans rèdits: l'admiració de milions de visitants.
Gijs Van Hensbergen durant l'entrevista amb Metrópoli Barcelona
El biògraf de Gaudí ve i va. Sol viatjar sovint a la capital catalana, però es refugia en un poble de Segòvia, a Arevalillo de Cega. Allà té casa i han crescut els seus fills, Enrique i Rose.
Però també viu a Oxford, on exerceix com a historiador de l'art. Com a expert en gastronomia, una passió que comparteix amb la seva dona Alexandra Coulter, reconeguda historiadora de l'art, aquest hispanista és l'‘anglès’ d'un poble de Segòvia. Però és holandès, un protestant que s'ha endinsat completament en el món de Gaudí.
L'any 2002 Gaudí ja era molt conegut, però en una dimensió molt diferent de l'actual, que traspassa tot tipus de límits. A què atribueix aquest canvi?
Crec que per fi hem comprès que Gaudí no era només una qüestió d'aparença o de formes. Al darrere hi havia un geni de l'enginyeria. Amb les noves tecnologies hem descobert fins a quin punt era un matemàtic, un físic, un arquitecte i un enginyer extraordinari. Un autèntic avançat al seu temps.
A més, ara tothom parla de medi ambient, reciclatge i sostenibilitat. I molta gent troba aquestes preocupacions en la seva obra.
Interior de la Sagrada Família de Gaudí Barcelona
Què diferencia Gaudí de la resta d'arquitectes del modernisme?
Picasso deia que és relativament senzill tenir bon gust, però que tenir mal gust i que funcioni és dificilíssim. Parlava del kitsch. Tant Picasso com Gaudí manejaven aquest límit d'una manera excepcional. Quan algú intenta imitar-lo sol sortir malament.
Sempre hi ha qui em diu: “Vine al meu jardí i t'ensenyaré el meu Gaudí, el meu trencadís”. I normalment el resultat és desastrós. Gaudí tenia un do especial. I també va saber envoltar-se de col·laboradors extraordinaris i donar-los espai per desenvolupar el seu talent.
Per què Gaudí és una icona mundial?
Crec que hi ha dos factors. El primer és l'enorme tasca de devoció que s'ha fet al voltant de la seva figura. Els qui impulsen la seva canonització han treballat moltíssim i van aconseguir que el papa Francesc el declarés venerable poc abans de morir.
El segon factor és l'extraordinària tasca de promoció realitzada per Barcelona: ha estat tan eficaç que tothom vol venir a veure l'obra de Gaudí. Per a moltíssims estudiants d'art de qualsevol país, la ciutat és una referència obligada.
Detalls de l'exterior de la Sagrada Família Barcelona
Creu que Gaudí entendria la Barcelona actual i el fenomen turístic que ha generat?
És difícil dir-ho. Crec que tots estem una mica en shock. Tinc amics que em diuen constantment: “Què ha passat?”. No sembla haver-hi marxa enrere. Hem vist aquests dies debats sobre com recuperar espais com la Boqueria, però em temo que és gairebé impossible tornar enrere.
A finals dels 60 es va fer un manifest d'arquitectes contraris a la continuació de la Sagrada Família, on hi havia figures com Òscar Tusquets. Amb el temps ell mateix va dir que allò va ser un error de joventut. Què ha canviat?
En aquell moment existia una corrent que preferia deixar la Sagrada Família com una ruïna monumental. Però amb el temps molts arquitectes han comprès que darrere de la façana hi ha un geni absolut. Han entès que Gaudí no era un arquitecte de disfresses o d'efectes superficials, sinó un arquitecte en el sentit més profund de la paraula.
Quina és la gran obra mestra de Gaudí?
Ell no volia una arquitectura muda, volia una arquitectura que parlés. La Sagrada Família és una Bíblia en pedra. Però també ho són, a la seva manera, la Pedrera o la Casa Batlló. I per a mi, la seva autèntica obra mestra --encara que inacabada-- continua sent la Cripta Güell, el laboratori de proves de la seva gran basílica.
Interior de la Cripta de la Colònia Güell Santa Coloma de Cervelló
Tot i ser una "Bíblia en pedra", hi ha qui sosté que la Sagrada Família connecta amb persones de qualsevol religió perquè els elements més explícitament religiosos són a les façanes, mentre que l'interior remet a la natura.
Hi estic d'acord. Gaudí tenia una enorme capacitat per observar la natura. Deia que havia après moltíssim durant la seva infància al Camp de Tarragona, observant plantes, animals i paisatges. Quan a més creus que tota la creació és obra de Déu, aquesta observació adquireix un sentit encara més profund.
Gaudí va tenir la sort de coincidir amb Eusebi Güell.
És impossible pensar en ell sense pensar en Güell. A vegades gairebé semblen un únic personatge. Gaudí viatjava poc. Gairebé no va sortir d'Espanya i els seus desplaçaments van ser molt limitats. En canvi, Güell tenia negocis internacionals, especialment a Anglaterra, i aportava una visió molt més cosmopolita.
Gaudí absorbia influències d'arreu: Índia, Àfrica, Indonèsia, arquitectura popular... I Güell va ser fonamental. El va descobrir a l'Exposició Universal de París, quan va veure alguns dels seus primers dissenys. Va quedar impressionat i va voler conèixer-lo. La relació entre tots dos va ser decisiva.
Vitralls que juguen amb la llum i la ventilació a la Cripta Güell Santa Coloma de Cervelló
Com s'explica aquella explosió creativa de finals del segle XIX?
Crec que existeix una certa nostàlgia per allò que sabem que perdrem. La industrialització amenaçava moltes formes tradicionals de treball artesanal. Gaudí llegia Ruskin i William Morris. Igual que Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, defensava la col·laboració amb els millors artesans del moment. Va ser un instant extraordinari.
No va passar només a Catalunya. També trobem l'Art Nouveau, el Jugendstil o el Liberty italià. Algú em va dir una vegada una cosa molt interessant: aquests moviments solen sorgir a les segones ciutats dels països. Glasgow, Brussel·les, Barcelona... Ciutats que volen demostrar la seva personalitat i singularitzar-se. I Barcelona ho va fer de manera excepcional.
Fins a quin punt buscava provocar?
És una pregunta molt interessant. Era un home profundament convençut del seu talent. Durant anys va treballar pràcticament sol en alguns projectes, mentre molts el consideraven un excèntric. Les caricatures publicades després de la construcció de La Pedrera eren molt cruels, per a molta gent era una broma, però ell estava convençut del que feia.
Va fer coses que ningú havia fet abans: utilitzar cossos reals com a models per a escultures, reproduir animals a escala natural a les façanes o representar tota la flora i fauna catalana en un únic edifici. L'ambició era enorme.
Pati interior de La Pedrera de Gaudí Barcelona
La religió marca profundament la seva vida i la seva obra. Podem entendre Gaudí sense l'etiqueta d'“arquitecte de Déu”?
Sí, el podem entendre perfectament com a enginyer. Quan parlava de l'arc catenari deia: “La gravetat la va crear Déu”. Aquesta era la seva manera de pensar, però el seu llegat va molt més enllà de la religió.
A vegades s'oblida que també va ser un gran catalanista.
Sense cap dubte. Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner van acabar dedicant-se també a la política. Gaudí va preferir concentrar-se en l'arquitectura. Però era profundament catalanista, va arribar fins i tot a passar una nit a la presó per parlar català.
Detalls de la Casa Batlló de Gaudí Barcelona
Hi ha algun gran malentès sobre Gaudí?
Sí, crec que continuem quedant-nos massa a la façana. Sempre dic que cal mirar al darrere. És com Ferran Adrià. Molta gent pensa únicament en les escumes o en els efectes espectaculars, però al darrere hi ha una formació clàssica i una tècnica extraordinària. Amb Gaudí passa exactament el mateix, a vegades ens quedem amb l'espectacle i oblidem la profunditat intel·lectual que hi ha darrere de tota la seva obra.
