El tocomocho del 'coliving'

Posi-li vostè un nom en anglès a la major barrabassada social que se li acudeixi i veurà com la seva iniciativa sembla de sobte més moderna i fins i tot més justa. Vegi's el cas del “coliving”, que viu el seu auge a la nostra ciutat, o del “coworking”, al qual tampoc li va tan malament. En la pràctica, la cosa no consisteix en res més que buscar-li un nom lluent a l’afany de lucre de tota la vida.

Un “coliving” no és més que una pensió amb mobles d’Ikea. I el “coworking”, tres quarts del mateix, encara que de vegades serveixi per idear comèdies de situació tan estimulants com Entrepreneurs, dels sempre tronxants Pantomima Full (Disney: no us la perdeu).

Els fons voltor s’han adonat que, si es guanya una pasta amb els pisos, amb més motiu es pot forrar un si subdivideix cada pis en habitacions que es poden llogar al preu d’un apartament sencer. En realitat, ningú té ganes de compartir el seu hàbitat vital o professional, però a la força orquen, i si no t’arriba per llogar un pis per a tu sol, et veus obligat a compartir-lo amb altres desgraciats com tu.

El pols veïnal a Gràcia frena el desnonament a Sant Agustí: ajornat per la massiva protesta contra els 'colivings'

I el fons voltor de torn et dóna un cop de mà perquè no diguis que vius amuntegat en un apartament o en un despatx, sinó que estàs còmodament instal·lat en un “coliving” o un “coworking”: ja que no es preocupa per la teva comoditat, ho fa per la teva autoestima. Moltes gràcies, senyor voltor!

Evidentment, els co-workings i els colivings s’han anat estenent per la nostra beneïda ciutat sense que les nostres administracions més properes, Generalitat i ajuntament, hagin fet res per evitar-ho.

Aquí, si vols que et facin cas, cal resistir fins a l’últim minut, quan ja tens al carrer la comitiva judicial disposada a desnonar-te. Vegi's el cas d’aquest tal Txema, que és l’últim de Filipines d’un edifici del carrer Sant Agustí que va caure en mans d’un fons voltor que s’ha anat desfent de tots els molestos llogaters fins quedar-se únicament amb el més molest de tots (pel voltor), el resilient Txema, el desnonament del qual va ser impedit l’altre dia gràcies a la solidaritat humana.

Potser fins i tot li surt bé la cosa, després d’haver-se passat mesos (i potser anys) amargat davant la possibilitat de quedar-se al carrer. Aquí, qui no plora, no mama, i les administracions no et fan ni un xic de cas fins que has mogut Roma amb Santiago per escapar al teu trist destí voltresc: Salvador Illa en persona s’ha posat de part de Txema (després de no moure ni un dit ni per ell ni per la resta de veïns durant mesos) i diu que l’home té dret a quedar-se a casa seva.

Assistirem llavors a un remake de la Casa Orsola, gran exemple de resistència al món rapinyaire, però que haurà deixat el pobre Txema exhaust i al límit de l’atac de nervis.

No és normal que la gent hagi de muntar uns números espectaculars perquè les administracions es decideixin a posar una mica d’ordre a la Barcelona gentrificada (o merdificada). Resulta depriment aquesta actitud model: passem de tu com de la pesta, però si et converteixes en l’Heroi del Desnonament, potser et donem un cop de mà i, de passada, quedem com Déu davant l’opinió pública.

Ningú hauria de veure’s obligat a adoptar una actitud heroica per conservar un cau a la gran ciutat. I, per això, caldria demanar a les administracions una mica de planificació, i no mirar cap a una altra banda tot el que es pugui per després acabar fent una pseudo gesta que t’ajudi a reivindicar el socialisme de rostre humà.

Hi ha més cases Orsola (entre elles, la meva)

És molt bonic això que diu Collboni que lluitarà perquè cap barceloní es vegi obligat a abandonar la seva ciutat (o el seu barri). Però la gent continua abandonant la seva ciutat o el seu barri cada dia. A no ser que s’opti per l’heroisme, es pateixi com es pugui el setge dels voltors i s’acabi un convertint en una mena d’acròbata de circ, com li ha passat a Txema, amb qui em solidaritzo en la meva condició de llogater en procés d’expulsió pel fons voltor de torn (Mallorca, 243. Us sona?)