Passa’t al mode estalvi
Parte destrozada del paseo marítimo de Badalona
Opinió

El futur del turisme

"El món acadèmic posa la lupa en el turisme i en la seva productivitat, una vella polèmica que té a veure amb l'opacitat del sector. I això passa quan les llevantades sacsegen i amenacen la costa, on es concentra el 90% de l'oferta hotelera"

Publicada
Actualitzada

Aquesta setmana s'han publicat dos informes sobre el turisme. Un recolzat per la Cambra de Comerç i elaborat per Esade, i l'altre impulsat des de la Iniciativa per a la Productivitat i la Innovació (IPI) del Cercle d'Economia.

Tots dos tenen en comú el seu interès per professionalitzar i aplicar una òptica acadèmica a un sector que s'ha convertit en la nostra principal activitat econòmica. Una activitat difícil de quantificar per la seva estructura empresarial, la seva dura traçabilitat i la seva escassa transparència.

Quant produeixen els cambrers?

Tant els especialistes que han participat en els treballs del Cercle com els tècnics d'Esade estan preocupats per la productivitat.

Mentre que la primera aproximació dona per fet que en el turisme la relació entre ocupació i volum de negoci és baixa, la segona assegura que en realitat és la mateixa que en tota l'economia.

El mateix que la mitjana

Entre 2019 i 2023 la productivitat general al municipi de Barcelona va créixer el 14,8% i la del turisme només ho va fer en l'11,7%. Però tant la Cambra de Comerç com Turisme Barcelona i Esade estan convençuts que quan es coneguin les dades definitives de 2024, les ràtios no presentaran tanta distància.

En el que sí coincideixen és que el sector sembla haver tocat sostre, una conclusió que no suscita propostes des de la Cambra, potser perquè la seva feina es limita a elaborar una radiografia. Els debats de l'IPI sí que plantegen algunes opcions, com la que defensa Miquel Puig de restringir l'oferta perquè rendeixi més.

No es pot dir que el món empresarial i l'acadèmic s'hagin donat gaire pressa a posar la lupa sobre el sector, tot i que també és cert que un negoci com aquest, que en un 99% està en mans de petites empreses, no genera facilitats en aquest sentit.

Quan llegia els informes no podia deixar de pensar en la costa catalana, on es concentra el 90% de l'oferta hotelera: pateix cops brutals cada cop més freqüents i violents a causa de la crisi climàtica.

I què té a veure això amb el futur del turisme? Probablement, molt.

Algú se n'adona

Em cridava l'atenció que només un dels nombrosos experts que han contribuït als dos estudis fes una aportació coherent amb els fenòmens que arrasen les platges i els passeigs marítims.

Roser Roca, una enginyera que fa dues dècades que treballa pel món, ha cridat l'atenció sobre la infrautilització de l'interior de Catalunya. Al seu parer, s'hauria de desenvolupar una estratègia de desconcentració cap a un turisme premium i sostenible que alleugerís la pressió sobre Barcelona i fos capaç alhora de millorar el valor afegit general.

Potser se li ha acudit perquè va néixer a Tremp, segons diu la Viquipèdia, tot i que és improbable. Més aviat sembla que, senzillament, té una visió una mica més global del que és comú.

A Catalunya es produeix en aquests moments un concurs d'idees molt interessant sobre com posar a resguard de les envestides del mar i els efectes de les llevantades la línia ferroviària que transporta més passatgers, la R1.

Sembla que els enginyers defensen les inversions necessàries, per costoses que siguin, per plantar cara al Mediterrani. Els geòlegs, mentrestant, opten per adaptar-se als nous temps i traslladar les vies cap a l'interior amb un traçat més semblant al del metro que al del ferrocarril Barcelona-Mataró que es va dissenyar fa dos segles.

És possible que el debat sobre la productivitat del turisme se'ns hagi quedat una mica antic.