Collboni aposta per la Sagrera per potenciar el creixement de Barcelona: 260 milions per a una nova centralitat metropolitana
L'alcalde de Barcelona defensa una transformació que dotarà aquest àmbit de nous equipaments, milers d'habitatges, sostre destinat a activitat econòmica i un corredor verd que connectarà la Ciutadella, el litoral i el Besòs
Altres informacions: El mapa de l'habitatge a la futura "centralitat" de l'estació de la Sagrera: el nou barri per acollir 25.000 veïns
Consolidar la Sagrera com una nova centralitat metropolitana, en relació amb l'eix Besòs. Aquesta és l'aposta de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, escenificada a la trobada L'Alcalde Respon, on ha anunciat una inversió de 260 milions d'euros per a la transformació d'aquest àmbit i els seus entorns.
La proposta és ambiciosa. Amb un pressupost previst fins al 2031 però una mirada estesa fins al 2035, la ciutat guanyarà 11.300 nous habitatges --la meitat protegits i dotacionals--, 20 nous equipaments sanitaris, educatius i culturals, i nou sostre d'activitat econòmica, que previsiblement generarà 10.000 llocs de treball.
A tot això s'hi sumarà el parc de Sant Martí, les 36 hectàrees del qual emergiran com un gran pulmó verd que connectarà amb l'àmbit del Besòs.
Recosir la Sagrera
Un dels principals objectius del projecte és recosir l'entorn de les vies de la Sagrera, un espai urbà que inclou una desena de barris dels districtes de Sant Andreu i Sant Martí.
La futura estació, dissenyada com un nou hub de mobilitat a Barcelona, serà una peça clau en els desplaçaments metropolitans, amb la confluència de les línies 4, 9 i 10 de metro i la R1, R2 i R11 de Rodalies.
Render de la futura estació de la Sagrera
La infraestructura, que es complementarà amb la resta de mitjans de transport, hauria d'estar llesta el 2032, segons l'estimació recordada per l'alcalde.
Activitat econòmica
Collboni ha assegurat que l'àmbit de la Sagrera també es consolidarà com una "nova centralitat econòmica". El líder municipal ha assenyalat que s'hi establirà "mig milió de metres quadrats de sostre econòmic", amb oficines i espai comercial.
L'alcalde ha destacat la necessitat de comptar amb una activitat econòmica de "màxim valor afegit", amb "llocs de treball de qualitat".
Pulmó verd
Amb 36 hectàrees i quatre quilòmetres lineals, el parc de Sant Martí es convertirà en el nou pulmó verd de Barcelona. "És la distància entre la plaça d'Espanya i la plaça de Tetuan", ha apuntat l'alcalde per escenificar la magnitud d'aquest espai.
Collboni ha remarcat que el govern municipal vol "visibilitzar el parc a finals de l'any vinent", i impulsar "processos participatius amb entitats veïnals de Sant Andreu i Sant Martí".
Més de 11.000 habitatges
L'entorn de la Sagrera sumarà 11.347 nous habitatges, dels quals pràcticament la meitat seran protegits i dotacionals.
Sobre el total de pisos, 2.297 se situaran a l’entorn de l'estació, 3.538 a l'àmbit de Prim a Sant Martí, 1.010 a la zona de La Maquinista, 2.132 a les Cassernes de Sant Andreu, 1.012 al sector Colorantes-Renfe i 1.358 als terrenys de La Mercedes.
Altres transformacions
L'alcalde ha repassat les altres “grans transformacions” amb horitzó al 2035 de Barcelona i el seu àmbit limítrof metropolità, entre les quals es troben la Marina del Prat Vermell, el nou Montjuïc, la Ciutadella del Coneixement, l'entorn de l'estació de Sants, el nou front litoral i l'aposta pel 22@.
Panoràmica de Montjuïc
Collboni també ha destacat el desenvolupament del nou Campus de l'Hospital Clínic-Porta Diagonal, conjuntament amb Esplugues i L'Hospitalet, el Biopol-Granvia d'aquest darrer municipi, i les reconvertides Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs.
