Viladecans blinda la seva joia de la corona empresarial amb més de 400.000 m2 després del revés del TSJC
La Generalitat i l'Ajuntament aproven un nou pla urbanístic per a Ca n'Alemany que corregeix un error de taxació anterior, blinda les empreses instal·lades com el famós outlet i evita qualsevol enderrocament
Et pot interessar: Viladecans refreda el megaprojecte de Ciria per recalificar els terrenys agrícoles del Barça
Notícies relacionades
El Consorci Urbanístic Deltabcn --format per l'Ajuntament de Viladecans i l'Institut Català del Sòl-- ha posat en marxa una complexa reparcel·lació per salvar un dels seus principals motors econòmics: el sector industrial de Ca n'Alemany.
L'administració ha redactat un nou projecte amb l'objectiu de donar compliment a una sentència judicial de 2024 emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va anul·lar el pla original de 2014.
Un epicentre aeroespacial frustrat
La crisi immobiliària de 2008 va congelar l'ambiciós projecte ideat a principis de segle per convertir aquest enclavament en el Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Catalunya.
Reconverit en un sector d'activitats econòmiques, Ca n'Alemany és, sens dubte, la joia de la corona empresarial de Viladecans, amb més de 400.000 metres quadrats de sòl.
Després de més d'una dècada en funcionament i després de l'arribada del famós complex Viladecans The Style Outlets l'any 2013, el polígon s'ha convertit en un dels destins empresarials més cobejats de l'àrea metropolitana.
El Viladecans The Style Outlets en una imatge d'arxiu
Amb una superfície triangular de 55 hectàrees, emmarcada estratègicament per l'autopista C-32 i la línia de ferrocarril, la seva envejable ubicació, molt propera a l'estació de tren, a l'aeroport del Prat i al port de Barcelona, ha convertit aquest espai en un imant per a empreses.
La sentència del tribunal va deixar el polígon sense un document de reparcel·lació vàlid, encara que en la realitat el sector està completament urbanitzat i al voltant del 90% del sòl amb aprofitament ja es troba edificat o en fase de construcció, acollint diverses empreses a ple rendiment.
Per protegir tota aquesta consolidació, el nou document garanteix que no hi haurà afectacions físiques ni enderrocs, sinó que l'ajust es limitarà a compensacions econòmiques.
Façana del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en una imatge d'arxiu
Un error de càlcul en plena crisi
L'origen d'aquest laberint legal es remunta a la sentència dictada el 14 de març de 2024 per la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La justícia va donar la raó a una desena de propietaris que van impugnar el projecte inicial. La sentència obligava l'administració pública a impulsar la reparcel·lació del sector.
El motiu de l'anul·lació va ser purament tècnic i econòmic: l'administració va valorar els terrenys basant-se en un estudi de mercat de l'any 2011, quan la llei exigeix que els valors de referència siguin els del moment de l'aprovació inicial del projecte, és a dir, juny de 2013.
En plena crisi econòmica i del totxo, utilitzar preus de dos anys abans va alterar el càlcul dels drets i el repartiment de beneficis i càrregues entre els afectats.
El polígon de Ca n'Alemany de Viladecans
Compensacions
Per donar resposta a les queixes dels propietaris minoritaris --que van denunciar haver rebut les parcel·les menys atractives i haver pagat sobrecostos milionaris per una taxació desfasada--, el nou Projecte de Reparcel·lació d'octubre de 2025 actua com l'entesa econòmica que reclamaven.
Atès que és físicament impossible retornar-los terres comercials en un polígon que ja està edificat gairebé al complet, l'administració ha optat per la via financera.
El text recalcula el valor real de totes les finques originals utilitzant els preus de mercat correctes de 2013, tal com va ordenar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El document soluciona el repartiment original sense moure ni una sola excavadora. La calculadora legal de l'administració compara el que aquests petits propietaris van aportar i pagar en el seu dia amb el que realment els corresponia segons els nous comptes.
D'aquesta manera, el desfasament es tradueix en saldos de liquidació: compensacions estrictament econòmiques per retornar els diners cobrats de més i saldar el deute amb aquells propietaris històrics que es van veure perjudicats davant l'arribada de les grans superfícies.
Les xifres que manega el projecte donen una idea de la magnitud de l'actuació: els costos de transformació del sòl, que inclouen obres d'urbanització, indemnitzacions i gestió, superen els 40,4 milions d'euros, mentre que el valor total dels drets a efectes de reparcel·lació frega els 55 milions d'euros.
