Anna Puigdevall, directora general de Som Habitatge: “La confiança amb les administracions s’ha trencat”
La representant dels propietaris alerta que la complexitat de les lleis i la inseguretat jurídica destrueixen l’oferta de lloguer, mentre denuncia sancions "absolutament exagerades" de fins a 900.000 euros
Altres entrevistes: Javier Gil, sociòleg: “Necessitem expulsar els grans especuladors de Barcelona perquè emergeixin actors que tractin l’habitatge com un dret”
Notícies relacionades
- El TSJC dona la raó al sector immobiliari i anul·la el pla urbanístic de Gràcia en considerar inviable la promoció d'habitatge públic
- 'Frenada' en el sector immobiliari: la compravenda d'edificis a Barcelona es desploma un 31% per la regulació del lloguer
- Apartur, després de la sentència del Suprem que tomba el registre nacional de pisos turístics: "El sector ja ho havia advertit"
Fa poc més d’un any del naixement de la associació Som Habitatge - Unió de Propietaris d’Habitatge de Catalunya amb una premissa: protegir els interessos dels propietaris d’habitatges i explicar la realitat del mercat segons el seu punt de vista.
L’entitat ja representa al voltant de 400 socis amb possessió de més de 30.000 habitatges. Més de la meitat dels afiliats són petits propietaris amb entre un i quatre habitatges, tot i que també hi participen empreses amb carteres grans.
Anna Puigdevall, la directora general de Som Habitatge, ha defensat en una entrevista amb Metrópoli que avui dia els drets i els deures entre llogaters i propietaris estan desequilibrats i que cal que tornin a equiparar-se. “Els propietaris només tenen deures, mentre que són els llogaters qui tenen garantits els drets”, assegura.
Tot això, en un clima en què el sector privat ha perdut completament la confiança en les administracions i s’ha trencat el mercat “a base d’anècdotes”.
Ha passat un any des de la creació de l’associació, què ha canviat?
Les lleis continuen aquí i algunes segueixen en la mateixa direcció que les que no han funcionat, com els topalls al preu del lloguer. Nosaltres hem estat crítics des del principi amb aquesta mesura. Si realment es fes bé, tampoc suposaria un problema per als propietaris; el que passa és que s’ha generat inseguretat jurídica al seu voltant. Què passa si després no paguen? I si okupen el pis? Evidentment, el propietari no pot abusar mai del llogater, però també entenem que el llogater té deures, no només drets. Aquest desequilibri entre els deures i drets és gairebé més perillós que el mateix topall al lloguer.
Les dades de l’Incasòl mostren que el preu dels lloguers ha baixat. Per què diu que no ha funcionat?
El topall s’ha calculat com una mitjana. La majoria dels pisos que estaven per sobre —que eren els millors i més condicionats del mercat— s’han desviat a la compravenda perquè als propietaris no els sortia a compte rebaixar els preus. Alhora, els pisos per sota de la mitjana, els més assequibles i de pitjor qualitat, han pujat les seves rendes per equiparar-se al topall. Així, el que s’ha aconseguit és que el preu del lloguer no pugi, però a les persones amb menys renda els costa més accedir a un habitatge perquè els de menys valor s’han encarit.
Anna Puigdevall, directora general de Som Habitatge, en una entrevista amb Metrópoli BARCELONA
Què passarà amb els pisos de temporada ara que també estan topats? La gran part de l’oferta als portals continua sent d’aquest tipus...
Com que les lleis canvien tan ràpidament i depenen del color polític, en aquests moments als propietaris els fa més por posar un lloguer de 5 o 7 anys que fer-lo temporal. Per tant, a menys que els donis avantatges fiscals i seguretat, serà difícil que es reverteixi aquesta situació. A més, amb el lloguer temporal tens la certesa que els llogaters marxaran perquè ja tenen les seves residències habituals i solen ser més solvents.
Què pot passar amb els pisos turístics el 2028?
No tinc clar que aquests pisos vagin al mercat del lloguer habitual. Són apartaments adequats per a la rotació, el turisme i estan totalment equipats. Per tant, serà més fàcil que vagin al lloguer de temporada per a estudiants o a la compravenda perquè no sortiria a compte posar-los de lloguer de llarga durada amb tota la inversió realitzada. En tot cas, els 10.000 pisos representen l’1% del parc, segurament no es resoldrà la crisi.
Anna Puigdevall, directora general de Som Habitatge, en una entrevista amb Metrópoli BARCELONA
Arran de la modificació del concepte de “gran tenidor” a Catalunya, què significa per a vosaltres?
El concepte de gran tenidor se l’han inventat les administracions per poder regular el mercat. A la resta d’Europa no existeix i a Alemanya, per exemple, on el 50% són grans tenidors, parlem de gent que té més de 2.000 o 3.000 immobles. Per mi un gran tenidor és aquell que té capacitat d’influir sobre els preus del mercat. Si em dius que una persona que té cinc immobles ja és un gran tenidor --tenint en compte que aquí ja li compta casa seva o una possible segona residència-- és evident que aquesta persona no té cap capacitat d’influència…
Quines són les principals preocupacions dels propietaris a Barcelona?
Hi ha un discurs a la societat que culpabilitza el propietari d’un problema estructural que va molt més enllà i que és responsabilitat de les administracions. La gran majoria som persones normals que tenim uns estalvis i l’únic que volem és que el mercat funcioni correctament.
I la inseguretat jurídica?
Sí. També preocupa molt el tema del marc jurídic, no només perquè les lleis semblen anar en contra dels propietaris, sinó des del punt de vista de les sancions. Algunes són absolutament exagerades, de fins a 900.000 euros. Ens arriben moltes consultes per temes legals perquè algunes persones estan molt perdudes per la complexitat de les lleis i tenen por de fer alguna cosa malament sense voler. Als nostres advocats també els costa interpretar les lleis, a més algunes duren mesos i d’altres resulten després inconstitucionals.
Anna Puigdevall, directora general de Som Habitatge, en una entrevista amb Metrópoli BARCELONA
Això ha passat amb la pròrroga extraordinària dels lloguers i la contenció de rendes, que va estar en vigor només un mes.
Exacte. I acabarà judicialitzat perquè hi ha discrepàncies entre advocats. Uns diuen que, havent tingut una vigència d’un mes, només els contractes que vencien durant aquell mes són correctes; d’altres sostenen que, permetent la llei fer-ho per avançat, es poden aplicar les condicions a contractes que vencin fins a finals de 2027… Al final serà un jutge qui interpreti la norma, però aquest és un exemple que fem lleis d’habitatge des d’un punt de vista més electoralista. S’ha trencat la confiança amb les administracions i hem trencat el mercat a base de legislar per anècdotes i casos mediàtics.
Què es pot fer per revertir-ho?
Necessitem generar un marc on els propietaris confiïn en les administracions i en els llogaters i viceversa. I que si algú fa alguna cosa malament, que ho pagui. Malgrat tot, noto que d’un temps ençà, les administracions estan una mica més obertes a escoltar-nos perquè veuen que el mercat no funciona.
