Viladecans refreda el megaprojecte de Ciria per requalificar els terrenys agrícoles del Barça
El precandidat a les eleccions del club blaugrana ha assegurat que ha presentat un projecte a l'Ajuntament per instal·lar un centre d'alt rendiment i altres instal·lacions esportives en uns terrenys que no són urbanitzables i que estan protegits com a zona ZEPA
Relacionat: Marc Ciria demana requalificar els terrenys agrícoles del Barça a Viladecans per construir un centre d'alt rendiment
Notícies relacionades
Els terrenys del Barça a Viladecans tornen a ser notícia. El precandidat a la presidència de l'entitat blaugrana, Marc Ciria, va anunciar dimarts passat, 24 de febrer, durant la presentació de la seva seu electoral, que volia recuperar el desenvolupament urbanístic a les parcel·les que el club té en una zona agrícola del municipi metropolità que -- en el seu conjunt-- sumen 55 hectàrees.
El club va adquirir els terrenys en dues fases. Primer sota la presidència de Agustí Montal, l'entitat blaugrana es va fer a la dècada dels anys 70 amb una parcel·la de 27,2 hectàrees als terrenys coneguts com Els Reguerons. L'objectiu de la directiva era establir-hi la futura ciutat esportiva de l'entitat, un projecte que mai es va arribar a completar davant la impossibilitat de desenvolupar-lo en una zona que es va declarar el 1994 com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i es va protegir com a part de la Xarxa Natura 2000 pel seu elevat valor mediambiental.
Més tard, Laporta va comprar el 2008 uns terrenys de 27,8 hectàrees al Club de Golf de Viladecans a canvi de 18 milions d'euros al Remolar, una zona natural del Delta que ha centrat el debat públic sobre la seva protecció arran dels diferents projectes d'ampliació de l'Aeroport del Prat i l'ampliació de la tercera pista.
Marc Ciria en una imatge d'arxiu David Rambla
El club els va definir al seu dia com una "reserva estratègica de sòl" per construir un macrocomplex que el mateix Laporta va presentar com l''Espai del soci', un espai que havia d'acollir diversos equipaments esportius. Tanmateix, la compra va generar controvèrsia perquè es tractava d'uns terrenys agrícoles no urbanitzables.
Durant anys han estat sense un ús definit a causa de les limitacions mediambientals de la zona, ja que es tracta de terrenys naturals no urbanitzables. Els terrenys comprats per Laporta durant la seva primera etapa fins i tot van ser objecte d'un procés judicial impulsat pel seu successor, Sandro Rossell, per imputar-li a la seva junta una depreciació d'11,5 milions d'euros dels terrenys. El jutge José Manuel Martínez Borrego va desestimar el recurs i va tancar la qüestió.
El projecte de Ciria
El rival de Laporta, Font i Vilajoana va assegurar que volia construir als terrenys de Viladecans un complex d'alt rendiment per ampliar les instal·lacions esportives que ja té tant a Barcelona —amb l'Spotify Camp Nou i el seu entorn a Les Corts— com a Sant Joan Despí — amb el complex de la Ciutat Esportiva—. El pla inclou un espai de medicina de l'esport, noves instal·lacions per a la Masia i les diferents seccions del club i equipaments oberts als veïns del municipi.
"Volem ampliar La Masia. S'està quedant petita", han confirmat des de la candidatura en conversa amb Metrópoli.
Masia en una imatge d'arxiu
L'economista assegurava que volia "posar el patrimoni del club a treballar" per impulsar els ingressos més enllà dels dies de partit, el negoci comercial i els drets televisius actuals. Per això, a més, ha proposat transformar l'Espai Barça a Les Corts en un gran hub que barregi usos esportius, culturals, gastronòmics i tecnològics amb una zona comercial i fins i tot amb un hotel de 200 habitacions.
Pel seu projecte a Viladecans, assegurava el candidat, ja havia fet el primer pas: presentar la petició davant l'Ajuntament per requalificar aquests terrenys, en espai agrícola, que permetés el seu desenvolupament urbanístic i ús esportiu. "Com a socis, com a propietaris, ens vam adreçar i vam fer una sol·licitud de canvi d'ús perquè fos d'ús esportiu", va assegurar davant els periodistes.
L'Ajuntament refreda el projecte
Tot i que va afirmar que des del consistori s'havien mostrat "encantats" amb el projecte del líder de la candidatura Moviment 42, fonts municipals han refredat les expectatives, que han xocat amb la realitat d'uns terrenys que el club manté però que tenen limitacions per la seva ubicació i protecció mediambiental.
Tot i que des de l'Ajuntament han assegurat que no tenen coneixement de cap projecte, des de la candidatura s'han reafirmat. "L'Ajuntament està encantat de transformar un espai agrícola en un terreny d'ús esportiu. No ho veu amb mals ulls. Els agrada la idea que el Barça lligui el seu nom a Viladecans", asseguren des de Moviment 42. "Hi ha temes mediambientals que s'han de mirar", reconeixen.
Des de l'Ajuntament han explicat, en conversa amb Metrópoli, que es tracta d'un procés urbanístic que, en cas de donar-se, no depèn del consistori. “L'ajuntament no té competències per modificar els usos. Competeix a administracions superiors”, han apuntat, recordant que es tracta de finques que es troben en un espai natural protegit com el Delta del Llobregat.
Un avió vola per l'espai protegit de la Ricarda, a El Prat de Llobregat
A més, assenyalen les mateixes fonts, l'Ajuntament de Viladecans “no vol entrar en un procés electoral d'un club privat”. "No tenim res a dir", tanquen.
L'ampliació de l'aeroport
Recentment, fins i tot han entrat en joc en els debats sobre les compensacions ambientals per l'ampliació de l'aeroport que ha presentat el govern català de Salvador Illa, amb la polèmica ampliació de la tercera pista en més de 500 metres.
Les directrius de la Comissió Europea al Govern van obligar a ampliar les hectàrees de compensació mediambiental per poder reformar la infraestructura per frenar la seva afectació sobre el Delta del Llobregat. Per complir aquest requisit i assolir les 270 hectàrees de zones protegides exigides, la Generalitat ha posat el focus en les 55 hectàrees que el FC Barcelona posseeix a Viladecans (les finques de Les Filipines Noves i Els Reguerons).
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ja ha plantejat la possible adquisició d'aquests terrenys al club blaugrana. Tanmateix, el Barça no té intenció de cedir-los o vendre'ls sense abans negociar.
De fet, per protegir els seus interessos, el club va arribar a impugnar l'ampliació de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) aprovada el juliol de 2024 pel govern de Pere Aragonès.
La Generalitat necessita aquests terrenys per desencallar l'ampliació de l'aeroport i complir amb Europa, mentre que el Barça té la clau d'unes finques estratègiques que, irònicament, tenen la qualificació de sòl natural no urbanitzable, cosa que impedeix qualsevol tipus d'edificació pròpia.
