L'altra cara de la Sagrera, el barri amb més projecció de Barcelona: el gran assentament de barraques, en creixement després d'un "desallotjament parcial"
Mentre Barcelona imagina la futura postal de la Sagrera, verda, moderna, connectada i plena de nous habitatges, desenes de persones continuen vivint entre fogons portàtils, fang i ferralla
Altres notícies: Llurel, desallotjat del macroassentament de la Sagrera: “Fa vuit anys que sóc aquí, treballant i amb papers"
Barcelona somia amb la Sagrera del futur. Una gran estació intermodal, un pulmó verd sobre les vies, més d'11.000 habitatges nous, hotels, oficines i una nova centralitat urbana capaç d'acollir 25.000 veïns.
L'alcalde Jaume Collboni la presenta com el simbòlic d'una ciutat que encara pot créixer, reinventar-se i garantir el “dret a quedar-se” davant la crisi d'habitatge.
Però mentre les maquetes avancen i les grues transformen l'horitzó, a pocs metres d'aquesta Barcelona projectada sobre renders i xifres milionàries, existeix una altra ciutat.
Una ciutat feta de fang, xapes, fusta i fum.
Assentament de la Sagrera Barcelona
Amagat entre camins de terra, descampats i les cicatrius ferroviàries de Sant Andreu, sobreviu un assentament on desenes de persones continuen vivint en barraques improvisades.
Famílies senceres. Nens. Gossos guardians. Cuines fetes amb bombones i fogons portàtils. Un petit poblat invisible situat just al costat d'un dels majors projectes urbanístics d'Europa.
Dos mons dins del mateix assentament
L'assentament té la seva pròpia geografia. No apareix als mapes, però dins hi ha un ordre reconeixible per als qui hi viuen.
A la part interior, formant una mena de cercle irregular de construccions connectades entre si, hi viuen sobretot famílies romaneses. Les barraques creen petits passadissos improvisats i una mena de plaça central on la vida quotidiana es concentra.
Assentament de la Sagrera Barcelona
A la part exterior, més dispersa i enganxada als marges del descampat, es troben les construccions ocupades principalment per persones d'origen marroquí.
Les barraques estan aixecades amb materials trobats: palets, lones publicitàries, portes rescatades de contenidors, xapes metàl·liques i trossos de fusta humida. Algunes tenen sofàs a dins. Altres televisors connectats il·legalment a l'electricitat. Altres amb prou feines són un matalàs protegit de la pluja.
La sensació és estranya: tot sembla provisional, però alhora profundament assentat.
Una dona cuina mentre espera el final
Al mig de la zona on viuen les famílies romaneses, una dona d'edat mitjana remena lentament una olla sobre un petit fogó portàtil metàl·lic.
Cuina darrere una barra de ferro improvisada que recorda vagament la barra d'un bar. El fum puja a poc a poc mentre un gos vigila cada moviment dels desconeguts que travessen l'assentament. Borda primer. Observa després. Finalment s'estira a prop d'ella sense deixar de controlar l'escena.
Assentament de la Sagrera Barcelona
La dona prefereix no dir el seu nom. Diu que fa “molts anys” que hi és, tot i que ja no recorda exactament quants.
“Sé que algun dia això desapareixerà”, comenta mentre remena el menjar. “Però no sé quan. I prefereixo no pensar gaire en això perquè no sé què faré després”.
"Hi ha nens, gent gran..."
A pocs metres, amb prou feines es distingeix l'interior de l'assentament, amagat entre estructures de xapa i fusta, però la vida es percep amb claredat: veus que surten de dins de les barraques, moviments que s'intueixen més que es veuen, el so constant d'activitats quotidianes.
A l'exterior, la dona segueix cuinant, mentre la resta de l'assentament s'endevina en aquesta barreja de soroll, fum i presència humana que travessa les barreres improvisades.
“Aquí hi viuen famílies senceres”, explica ella. “Hi ha nens, hi ha gent gran… vivim com podem”.
L'ombra del darrer desallotjament
A la Sagrera tothom sap què va passar fa tot just unes setmanes a l'altre gran assentament aixecat al costat del Pont del Treball Digne.
El desallotjament va començar abans de les 8:00 del matí. Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, Bombers, tècnics municipals i equips del CUESB van entrar als terrenys d'Adif per buidar el "poblat" on vivien entre 200 i 300 persones.
Les autoritats van justificar l'actuació pel risc greu existent després d'un incendi recent. “L'actuació s'ha fet per protegir la vida de les persones. I volem recordar que és voluntari vincular-se als serveis socials”, va subratllar Marta Villanueva, regidora de Sant Andreu, després del desallotjament.
Per la seva banda, el cap dels Bombers de Barcelona, Sebastià Massagué, va explicar que un incendi recent en una de les 40 barraques, amb electrodomèstics, gas butà i fogueres, va motivar la necessitat d'un desallotjament immediat.
"No tinc por"
Ara, en aquest altre nucli encara habitat, l'ambient és diferent. No hi ha sirenes ni presència policial. Però sí una sensació permanent d'espera.
“Ho sap tothom que nosaltres serem els següents”, diu la dona romanesa mentre aparta l'olla del foc. No sembla alterada quan ho diu. Tampoc enfadada. “No tinc por”, afegeix.
La normalitat dins la precarietat
La vida continua aquí sota codis propis.
Als matins, molts homes surten a recollir ferralla o buscar feines puntuals. Algunes dones cuinen a l'exterior mentre vigilen els nens. Hi ha estenedors improvisats entre barraques, neveres connectades a instal·lacions elèctriques precàries i petits espais comuns on diverses famílies seuen juntes.
L'olor barreja terra humida, fum, plàstic cremat i menjar calent.
Assentament de la Sagrera Barcelona
Els gossos funcionen com alarmes constants. Cada entrada d'un estrany altera l'equilibri de l'assentament durant uns segons. Després tot torna a la calma.
La dona romanesa segueix parlant mentre el gos roman estirat al seu costat. “No veig cap solució”, admet. I després guarda silenci.
Assentament la Sagrera Barcelona
Sense alternatives habitacionals
L'associació veïnal de la Sagrera ja va criticar després del darrer desallotjament que l'Ajuntament no oferís alternatives habitacionals suficients i va denunciar que moltes persones van quedar en una situació encara “més precària”. Alhora, veïns de l'entorn també fa anys que denuncien problemes de brutícia, inseguretat i abandó institucional en aquests terrenys.
Assentament de la Sagrera Barcelona
La contradicció resumeix perfectament la complexitat del lloc: un barri que simbolitza el futur urbanístic de Barcelona mentre conviu amb bosses de pobresa extrema pròpies d'una ciutat invisible.
Viure esperant desaparèixer
La dona acaba de cuinar i el gos es torna a incorporar quan algú travessa el passadís central de l'assentament.
Abans d'acomiadar-se torna a mirar al voltant, cap a les barraques construïdes unes contra les altres, cap als nens jugant entre ferros i cap a les vies que travessen el descampat. “Sabem que això s'acabarà”, diu.
Assentament de la Sagrera Barcelona
No sap quan arribarà el desallotjament. Tampoc sap on anirà després. I potser per això prefereix no pensar-hi massa.
Mentre Barcelona imagina la futura postal de la Sagrera, verda, moderna, connectada i plena de nous habitatges, desenes de persones continuen vivint entre fogons portàtils, fang i ferralla esperant el dia en què algú els torni a dir que tenen dues hores per marxar.
