Llurel, desallotjat del macroassentament de la Sagrera: “Fa vuit anys que sóc aquí, treballant i amb papers"
Un operatiu conjunt de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra ha treballat durant hores per desallotjar els habitants davant el perill per a les seves vides alertat en un informe de Bombers
Notícies relacionades
El desallotjament va començar abans que la ciutat acabés de despertar. Poc abans de les vuit del matí, l'aire estava carregat de sirenes, tanques i uniformes. Per a Llurel, que fa més de vuit anys que hi viu, el dia va començar com qualsevol altre, sense saber que li tocaria recollir-ho tot, posar-ho en un carro i marxar sense un rumb concret. "Després de tot, no serveix de res", lamenta en conversa amb Metrópoli.
Sota el Pont del Treball Digne, la Guàrdia Urbana de Barcelona encapçalava l'operatiu amb el suport dels Mossos d'Esquadra, mentre els bombers, tècnics municipals i equips del CUESB s'encarregaven de la seguretat i l'atenció social.
Tot semblava perfectament coordinat, però per als habitants de l'assentament, era massa "ràpid i brusc".
Desallotjament La Sagrera
L'avís oficial indicava que hi havia dues hores per recollir les pertinences i abandonar els terrenys, situats en uns terrenys propietat d'Adif. Dues hores per decidir quina part de la teva vida t'endús i què has de deixar enrere. Per a molts, això no era suficient, i per a alguns, ni tan sols era possible organitzar-ho.
La història de Llurel
Llurel, 47 anys, romanès, feia vuit anys que vivia en aquest assentament i quinze a Barcelona. Es va asseure a terra, recolzat en dos carros carregats fins al límit.
“És l'únic que he pogut treure”, deia amb un fil de veu, mirant el que quedava enrere. Vuit anys de vida difícil, de pertinences acumulades, records i objectes quotidians, reduïts a dos carros que amb prou feines podien contenir-los.
Dins d'un dels carros, un gos petit blanc treia el cap entre mantes i bosses. Al seu costat, Llurel. “No sabem on anirem ara”, repetia. La seva dona està embarassada i no saben on passaran la propera nit. Avui, el carrer és la seva única opció.
La urgència del desallotjament
Ningú els havia avisat. “Va arribar la policia i ens van donar dues hores”, insistia Llurel, mentre recollia el poc que podia.
En aquest temps, no hi ha manera de decidir quins objectes salvar i quins deixar enrere: mobles improvisats, roba, eines, records, tot barrejat. “Vuit anys són moltes coses”, deia amb cansament. Cada bossa, cada andròmina, representava històries que ara es perdien.
Carros amb pertinences en el desallotjament de La Sagrera
Al seu voltant, l'escena es repetia amb les altres famílies. Homes, dones i nens sortien amb maletes petites o empenyent carros carregats d'objectes impossibles de classificar.
Trossos de vida acumulada, útils, escombraries, records. Ningú s'hi resistia. La tensió era present, continguda, en cada mirada, en cada gest, en els silencis que omplien l'aire.
Risc i justificació oficial
El desallotjament es justificava per un risc greu i imminent per als habitants, després d'un intent d'incendi a la zona dies enrere. Els Bombers de Barcelona van alertar sobre la urgència, i segons l'Ajuntament, calia actuar amb rapidesa per protegir els qui hi vivien. Així es va fer.
Una nena que ha sortit de l'assentament de La Sagrera
L'assentament, al districte de Sant Andreu, allotjava entre 200 i 300 persones, segons els veïns. Algunes feia més de cinc anys que hi vivien. Tanmateix, critiquen que no se'ls va notificar prèviament el desallotjament ni es van plantejar alternatives habitacionals. La sensació d'abandonament i d'impotència es barrejava amb la urgència de l'operació policial.
126 persones implicades
La regidora del districte de Sant Andreu, Marta Villanueva, va detallar que el desallotjament d'aquest dimecres, que va afectar dos nuclis al voltant del Pont del Treball Digne, va implicar 126 persones, de les quals quatre eren dones. A més, es van produir dues detencions, una per ordre de cerca i captura i una altra per infracció de la llei d'estrangeria.
En una roda de premsa, Villanueva va destacar que 58 persones van acceptar l'atenció dels serveis socials i que els equips de neteja municipals ja treballen per desmantellar els assentaments, assegurant que els terrenys es retornaran a la propietat i descartant la possibilitat que els assentats hi tornin.
Operatiu del desallotjament La Sagrera
“L'actuació s'ha fet per protegir la vida de les persones. I volem recordar que és voluntari vincular-se als serveis socials”, va subratllar la regidora.
Per la seva banda, el cap dels Bombers de Barcelona, Sebastià Massagué, va explicar que un incendi recent en una de les 40 barraques, amb electrodomèstics, gas butà i fogueres, va motivar la necessitat d'un desallotjament immediat.
Finalment, Merche Cuesta, del CUESB, va indicar que molts dels atesos ja estaven vinculats als serveis socials i que d'altres van rebre informació per començar a accedir a les alternatives municipals.
La vida que deixa enrere
Llurel va arribar a Barcelona fa quinze anys, amb il·lusió, buscant feina i una vida millor. Va treballar en construcció, al camp i recollint ferralla. Té papers, sempre ha volgut treballar i mantenir-se, però diu que “només he trobat problemes”. Cada dia era una lluita constant per a ell i la seva família, i avui veu com tot s'ensorra en qüestió d'hores. "Fa vuit anys que visc en aquest assentament, tinc papers i feina i tot i així de res serveix", comenta.
“Barcelona és una ciutat molt complicada si véns de fora”, diu. Ho comenta amb cansament, sense ràbia, mentre observa com la resta de veïns carreguen les seves pertinences. No és només el desallotjament; és la desesperança, la sensació que tot esforç queda atrapat en un cicle que no s'acaba mai.
L'escena del desallotjament
El pont Pont del Treball Digne estava precintat, el trànsit tallat des de primera hora. Equips del CUESB oferien atenció social a qui ho necessitava i els serveis de neteja municipals es preparaven per intervenir. Els veïns de la zona miraven l'escena des de la distància. Alguns comentaven que era “necessari”, mentre d'altres es preguntaven què passarà ara amb totes aquestes persones.
Desallotjament La Sagrera
Mentrestant, Llurel seguia al costat dels seus dos carros, el seu gos blanc al seu costat. Mirava com els Mossos ajudaven els últims residents a sortir de l'assentament. No hi havia crits, ni violència, només una calma tensa que ho embolcallava tot. Cada gest, cada mirada, reflectia la incertesa del futur immediat.
Futur incert
Per a Llurel i molts altres, el desallotjament no acaba avui. El que comença és un període d'incertesa, de recerca d'un sostre, de reconstrucció de vides fragmentades. La ciutat segueix el seu ritme, els cotxes tornaran a passar pel pont, els carrers es netejaran, però ells només tenen el que poden empènyer als seus carros.
Vuit anys de vida en un assentament, quinze en una ciutat que no sempre els ha rebut amb els braços oberts, es redueixen a maletes, carros i records que no hi caben. Llurel i la seva família, com tantes altres, afronten ara un futur incert, amb l'esperança de sobreviure i reconstruir el que el desallotjament ha deixat enrere.
