Interior del Barcelona Supercomputing Center
Economia

El Govern converteix el Barcelona Supercomputing Center en una fundació pública per impulsar-ne l'autonomia

Els centres seran seleccionats per una comissió interministerial integrada per catorze ministeris i la concessió haurà de rebre posteriorment el vistiplau del Consell de Ministres

Altres notícies: Barcelona impulsa l'atracció i retenció de talent al 22@ per consolidar el seu creixement

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) tindrà un nou model de gestió. El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres la seva transformació en una fundació pública adscrita a l'Administració General de l'Estat, una fórmula amb la qual el Govern busca dotar el centre de més autonomia i flexibilitat.

La reforma també li permetrà crear una empresa pròpia per comercialitzar els resultats de les seves investigacions.

La mesura forma part d'un reial decret llei aprovat per l'Executiu per reforçar l'autonomia científica i tecnològica d'Espanya en un context de creixent competència internacional. El pla preveu, a més, la creació d'una xarxa de fins a vint centres públics d'interès nacional especialitzats en àmbits estratègics com la intel·ligència artificial, els semiconductors, la biotecnologia o les tecnologies quàntiques.

El Rei Felip VI i la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, durant la seva visita al Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), en una imatge d'arxiu.

El Rei Felip VI i la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, durant la seva visita al Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), en una imatge d'arxiu. Lorena Sopêna - Europa Press

La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha defensat després del Consell de Ministres la necessitat d'enfortir les capacitats tecnològiques del país davant la intensa competència global. L'objectiu, ha explicat, és que Espanya pugui desenvolupar tecnologies estratègiques pròpies i reduir-ne la dependència de l'exterior.

Fins a vint centres estratègics amb més autonomia

La nova xarxa, anomenada 'Centres d'Interès Nacional per a la Sobirania Científica i Tecnològica', permetrà que un màxim de vint institucions disposin d'un règim especial de funcionament durant cinc anys, prorrogables fins a un màxim de deu.

Podran acollir-se a aquest model consorcis i fundacions del sector públic, així com entitats acreditades com a centres 'Severo Ochoa' o unitats 'María de Maeztu', sempre que desenvolupin investigacions d'alt impacte vinculades directament amb la sobirania tecnològica.

Els centres seran seleccionats per una comissió interministerial integrada per catorze ministeris i la concessió haurà de rebre posteriorment el vistiplau del Consell de Ministres.

El decret identifica deu àmbits tecnològics prioritaris: semiconductors avançats, intel·ligència artificial, tecnologies quàntiques, biotecnologia, connectivitat i tecnologies digitals avançades, tecnologies de detecció, tecnologies espacials i de propulsió, energies, robòtica i sistemes autònoms, i materials, fabricació i reciclatge avançats.

Més facilitats per contractar i impulsar empreses

Un dels principals canvis serà la flexibilització de la gestió d'aquests centres. Podran contractar personal amb més agilitat i oferir condicions salarials més competitives, simplificar la compra d'equips i serveis i reduir determinats tràmits administratius.

També tindran més facilitats per transferir els resultats de les seves investigacions a tercers i constituir societats mercantils. És precisament aquesta darrera possibilitat la que permetrà al Barcelona Supercomputing Center crear una empresa per portar els seus avenços científics al mercat.

El Barcelona Supercomputing Center, on Lenovo invertirà set milions d'euros / ARXIU

El Barcelona Supercomputing Center, on Lenovo invertirà set milions d'euros / ARXIU

La reforma no es limita a aquests centres estratègics. El Govern també introdueix canvis per agilitzar la col·laboració i la transferència de coneixement en el conjunt del sistema públic de recerca. Entre altres mesures, simplifica la signatura i renovació de convenis, regula les estructures mixtes de recerca entre l'Estat i les comunitats autònomes i permet que els ajuntaments creïn bancs de proves per a projectes innovadors i tecnològics.

Més incentius fiscals per a les empreses que investiguin

El reial decret llei inclou també mesures per estimular la inversió privada en innovació i facilitar la contractació de personal investigador.

D'entre elles destaca l'augment del 12 % al 15 % de les deduccions fiscals per innovació tecnològica en determinats supòsits. A més, el límit anual de monetització directa d'aquestes deduccions per a empreses que encara no obtenen beneficis, però compten amb activitat innovadora certificada, passarà d'un a tres milions d'euros.

També s'amplien les bonificacions en les cotitzacions a la Seguretat Social per a treballadors amb contracte indefinit dedicats exclusivament a activitats de recerca, desenvolupament i innovació tecnològica: passaran de tres a cinc anys.

En el cas dels contractes predoctorals, la bonificació mensual augmentarà de 115 a 200 euros durant tot el període en què els investigadors desenvolupin el seu doctorat a l'empresa.

Morant ha insistit que la sobirania tecnològica «també es construeix des de la ciència pública» i ha reivindicat el paper de la recerca com un dels pilars de la transformació econòmica i social del país.