La justícia eximeix l'Ajuntament de Barcelona de pagar 14,6 milions a l'empresa BAMSA per les pèrdues de la pandèmia
El TSJC tomba la reclamació de la gestora públic-privada en considerar que els aparcaments van continuar oberts i no hi va haver una impossibilitat per executar el contracte durant l'estat d'alarma
Més: La Justícia condemna Barcelona a pagar mig milió al Café Ocaña de la plaça Reial per precintar el soterrani quatre anys
Notícies relacionades
- La Justícia condemna Barcelona a pagar mig milió al Café Ocaña de la plaça Reial per precintar el soterrani quatre anys
- L'Escola Laietània de Badalona s'enfronta al seu segon judici en menys d'un any per un altre presumpte cas d'assetjament escolar
- El TSJC anul·la la negativa de Viladecans a realitzar enterraments islàmics al seu cementiri municipal
Revés judicial per a la societat públic-privada Barcelona Aparcaments Municipals SA (BAMSA).
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat el recurs d'apel·lació de l'empresa que gestiona 26 aparcaments al centre de la ciutat --participada en un 40% per la societat municipal BSM i en un 60% per la privada SABA-- en què reclamava a l'Ajuntament de Barcelona una compensació de 14,6 milions d'euros, segons la sentència consultada per Metrópoli.
L'empresa sol·licitava el pagament de la quantitat en concepte de reequilibri econòmic pels diners que va deixar d'ingressar amb les concessions d'aparcaments després del descens de la mobilitat durant el confinament i posteriors limitacions de moviment decretades durant els successius estats d'alarma per la pandèmia de la COVID-19.
Interior d'un aparcament de BAMSA a Barcelona
El contracte original va ser subscrit a l'octubre de 2014, després de la creació de la societat per part del govern municipal de l'alcalde Xavier Trias. Aquest acord atorgava a BAMSA l'explotació de les instal·lacions durant 25 anys, fins al setembre de 2039.
BAMSA defensava una "revolució"
En aquest cas concret, la gestora demanava ser compensada per la caiguda d'ingressos registrada específicament entre març de 2020 i juny de 2021, quan es van aixecar les restriccions generalitzades dels tocs de queda i els tancaments perimetrals.
Argumentava BAMSA que les restriccions a la mobilitat ciutadana, decretades pel Govern, van suposar una causa de força major, la qual cosa va provocar una "impossibilitat parcial" per executar el contracte de concessió en les condicions econòmiques estipulades originalment.
Accés a un aparcament de BAMSA a Barcelona
Tot i que la concessionària reconeixia que les clàusules del contracte ja recollien que assumia el risc de l'evolució del trànsit a la ciutat, sense que es poguessin reclamar compensacions econòmiques a l'Ajuntament si aquestes eren diferents de les previstes, BAMSA considerava que no es tractava d'una evolució descendent, sinó d'una "revolució" deguda a una situació --l'estat d'alarma-- "equiparada a la força major".
Com a alternativa a la injecció econòmica milionària, BAMSA plantejava ampliar el termini de la seva concessió en 10 mesos addicionals.
L'empresa va presentar la seva sol·licitud davant el consistori, que la va rebutjar en la sessió del Consell Municipal del 13 de juliol de 2022.
La negativa de l'Ajuntament va portar a la presentació d'un recurs judicial davant el Jutjat del Contenciós Administratiu número 4 de Barcelona, que va resoldre a favor de la decisió presa en sessió plenària en una sentència dictada l'11 de desembre de 2024 --ara confirmada pel TSJC--.
Interior d'un pàrquing gestionat per BAMSA
Aparcaments oberts
En la sentència consultada per Metrópoli, la sala rebutja els arguments de l'empresa i considera que l'aplicació de les restriccions no va generar una "impossibilitat total d'execució, ni tan sols parcial" de la concessió de l'Ajuntament a BAMSA.
Explica la magistrada en la seva resolució que aquest tipus de compensacions s'han de regir per l'article 34.4 del Reial decret llei 8/2020 de mesures econòmiques urgents, que estableix com a requisit la "inejecució" del contracte.
"Van continuar oberts, desenvolupant la seva activitat i una comparativa del trànsit demostra que van assolir xifres similars o superiors a períodes anteriors", assenyala en la sentència, que dona la raó al consistori. BAMSA reclamava regir-se per la llei de contractes públics, cosa que no concorre en aquest cas en estar ocasionada la situació per "una norma especial" dictada per a una "situació excepcional" i amb "efectes temporals limitats".
Accés al pàrquing Bamsa de passeig de Gràcia a Barcelona
La sentència recull que preval el principi de risc i ventura, una figura habitual en contractació pública per la qual el contractista assumeix les contingències, pèrdues, els majors costos o els beneficis econòmics que puguin derivar-se de l'execució d'un contracte.
Així mateix, retreu en la seva resolució que l'empresa no hagi justificat el desequilibri que reclamava, limitant-se exclusivament a comparar els ingressos registrats durant el període reclamat i un d'anterior, sense justificar també les despeses per "obtenir una visió global de l'explotació".
El TSJC s'empara en la doctrina del Tribunal Suprem i assegura que en tractar-se d'un contracte amb una vigència de 25 anys, una pèrdua puntual d'ingressos concentrada en uns mesos no demostra la “ruptura substancial de l'economia de la concessió”.
Entrada del pàrquing situat al costat del mercat de la Barceloneta
Mesura sanitària proporcionada
Les restriccions a la mobilitat, determina la sala, van derivar de normes estatals amb rang de llei --l'estat d'alarma-- i autoritats sanitàries, no d'una ordre de l'Ajuntament de Barcelona com a òrgan de contractació.
El tribunal recalca que les mesures de salut pública van ser “raonables”, “proporcionades” i van imposar una càrrega general que la societat en el seu conjunt tenia el deure jurídic de suportar, sense que la força major generi de forma automàtica la compensació econòmica.
La sentència tanca el recorregut judicial de la reclamació per part de la societat d'aparcaments, que ara podrà donar continuïtat al procés elevant el cas al Tribunal Suprem (TS).
Metrópoli ha intentat posar-se en contacte amb BAMSA. En tancar la present edició, no ha rebut resposta a les preguntes formulades.