Puntuals i amb el Palau Sant Jordi ple, Morat va saltar aquest dissabte a l'escenari per retrobar-se amb Barcelona en una nit en què les cançons es van convertir en el fil conductor de milers de veus.
Des de les primeres files fins a l'últim racó del recinte, el públic esperava Juan Pablo Villamil, Juan Pablo Isaza i els germans Simón i Martín Vargas amb ganes de cantar, ballar i deixar-se portar per una banda que va tornar a demostrar la connexió que manté amb els seus seguidors.
Part d'un mateix cor
La nit va començar amb 'La llamada perdida', abans de donar pas a 'Amor con hielo', que va elevar encara més la temperatura d'un Palau Sant Jordi entregat des del primer moment. No calia esperar gaire per comprovar que el concert seria molt més que una successió de cançons: el públic es sabia les lletres, acompanyava cada tornada i responia als músics com si l'escenari i les grades fossin part d'un mateix cor.
Cartell de la gira de Morat, un dels concerts per escalfar motors per al Primavera Sound / MORAT
Amb 'Me toca a mí', 'Eclipse solar', 'No hay nadie más' i 'Segundos platos', la banda va anar alternant els seus temes més recents amb cançons que formen part de la història compartida amb els seus fans.
Entre el públic es barrejaven generacions. Hi havia grups d'amics, parelles, famílies i moltes mares que havien anat al concert amb les seves filles. També es feia sentir la presència de colombians residents a Barcelona, que van trobar en la música de Morat una manera d'apropar-se, per unes hores, al seu país. Les cançons es cantaven a ple pulmó, sense importar l'edat ni el lloc que cadascú ocupava al recinte.
Barcelona, una ciutat que els fa sentir com a casa
La proximitat va ser un dels elements que va travessar el concert. En diverses ocasions, els integrants de Morat van fer referència a la seva relació amb Barcelona i a la sensació de familiaritat que els produeix actuar a la ciutat. Cantar davant d'aquell públic, van transmetre, era com estar a casa. Un sentiment que va trobar resposta a les grades, on cada intervenció de la banda era rebuda amb entusiasme.
Amb 'Cuando nadie ve', el Palau Sant Jordi es va transformar en un espectacle de llums. Les polseres lluminoses que els assistents havien rebut a l'entrada es van encendre al mateix temps, dibuixant un paisatge de colors que va acompanyar les veus de milers de persones.
Concert de Morat a Barcelona
A la il·luminació del recinte s'hi van sumar les llanternes dels mòbils, aixecades pel públic per il·luminar la nit mentre sonava la cançó. La imatge de tot l'estadi convertit en un mar de llums va ser un dels moments més visuals del concert.
Després van arribar 'Ya es mañana' i 'Primeras veces', dues cançons que van permetre recórrer diferents etapes del repertori de la banda. L'emoció va tornar a créixer amb 'No se va', un d'aquells temes que el públic sembla esperar des d'abans que sonin els primers acords. No calia que els músics demanessin participació: les veus dels assistents s'avançaven a les lletres i acompanyaven cada canvi de ritme.
Laura, protagonista inesperada de la nit
Un dels moments més especials va arribar quan Morat va convidar la Laura, una fan del grup, a pujar a l'escenari. La jove va rebre del bateria una càmera amb efecte ull de peix amb la qual havia de gravar imatges de la banda des d'una perspectiva privilegiada. Durant uns instants, va deixar de ser una espectadora més per convertir-se en part de l'espectacle, càmera en mà i envoltada dels músics.
L'escena va afegir un component espontani a una nit en què la participació del públic va ser constant. Mentre la Laura gravava des de l'escenari, la resta del Palau Sant Jordi seguia acompanyant la banda.
La complicitat entre els artistes i els seus seguidors es feia visible en petits gestos com aquell: la possibilitat d'apropar-se al grup, compartir uns minuts amb els seus integrants i endur-se un record que difícilment es pot repetir en un altre concert.
Impossible quedar-se quiet
L'actuació va continuar amb 'Antes de los 30', 'Mi suerte' i 'MTV', abans d'avançar cap a 'Dos mil algo', 'Desastre natural', 'Lo poco que yo quiero' i 'Debí suponerlo'. El repertori va anar alternant moments d'emoció amb d'altres en què era impossible quedar-se quiet. Amb 'Cómo te atreves', el recinte va tornar a convertir-se en una festa col·lectiva: el públic ballava, saltava i cantava cada paraula, en un dels passatges més animats de la nit.
La recta final va mantenir aquesta energia amb 'Faltas tú', 'Besos en guerra' i 'Vuelo a ti'. Aleshores, el concert ja havia deixat clar que la relació entre Morat i Barcelona es construeix tant sobre els grans èxits com sobre la familiaritat de les seves cançons.
Concert de Morat a Barcelona
Per a molts assistents, les lletres formaven part de records personals; per a d'altres, eren l'oportunitat de compartir una nit amb amics o familiars. Al Palau Sant Jordi convivien totes aquestes històries, unides per una mateixa banda sonora.
Un adéu que va necessitar una última cançó
Quan semblava que la nit arribava al final, els músics es van acomiadar del públic i van abandonar l'escenari. Però el final encara no havia arribat. Després d'una breu pausa, Morat va tornar per interpretar 'A dónde vamos', 'Me mata' i '506', amb les quals va tancar definitivament el concert.
L'acomiadament va posar punt final a una nit en què el Palau Sant Jordi no va deixar de cantar. Les polseres lluminoses, las llanternes dels mòbils, els salts i les veus que van acompanyar la banda durant tota l'actuació van deixar la imatge d'un recinte bolcat amb el grup colombià.
Morat va marxar després de retrobar-se amb una ciutat que, segons va recordar en diferents moments de la nit, els fa sentir com a casa. I Barcelona va respondre a aquesta proximitat a la seva manera: omplint el Palau Sant Jordi i convertint cada cançó en una celebració compartida.