Les esquerres van negociar contrarellotge un acord que els permetés concórrer a les eleccions del proper 29 de novembre amb una llista única per evitar la divisió del vot. No va ser possible un acord.
Podem exigia el número 1 per Madrid per assegurar-se l’escó de Irene Montero. Però l’exigència anava més enllà: amb Montero a la travessa, la candidatura d’Ada Colau, a qui va proposar Más Madrid, estava amenaçada, ja que la podemita planejava ser ella l’aspirant a presidir el Govern espanyol.
La conclusió és que Podem ha tornat el ‘favor’ a Colau, quan aquesta va conspirar i va donar suport a Yolanda Díaz per trencar el front de l’esquerra radical amb l’objectiu de minimitzar Podem i assaltar el poder amb Sumar. “Sense acord amb Podem i sense un front veritablement ampli a Madrid, Colau queda al límit de l’abisme. La seva patacada pot ser històrica”, raonava un dirigent de l’esquerra radical poc abans del tancament del termini per presentar coalicions.
Pitjor a Barcelona
Hi ha una qüestió crucial que s’ha de tenir en compte: la llista de Colau cauria estrepitosament a Catalunya, on pot passar de set a dos o tres diputats, segons els sondejos del darrer baròmetre. L’existència del front de Gabriel Rufián amb Podem a Barcelona debilita enormement els comuns.
Ada Colau i Emilio García a l’acte de presentació del Front Ampli a Madrid
“Hi ha gent d’esquerres que no és independentista i no votarà Rufián tot i anar amb Podem. Per això, s’estan pensant a votar socialista com a vot útil per frenar l’extrema dreta”, reconeix un dirigent dels comuns. Així, a Colau se li escapen a raig vots cap a ERC/Podem i cap al PSC. Les seves pitjors nits s’han complert.
Per tant, la representant dels comuns necessitava un cop d’efecte per salvar els mobles. D’aquí que es mostrés disposada a cedir el cap de llista a un altre dirigent: les perspectives no són bones.
Una venjança diferida
“És una paradoxa que sigui precisament Ada Colau qui parla de fracturar l’esquerra quan van ser ella i Yolanda Díaz les que van trencar el bloc de Podem per afany de protagonisme”, critica un alt dirigent de Podem. Així, tancant un pacte amb ERC, els d’Irene Montero consumeixen una venjança que li tenien preparada des de fa anys.
El pacte ERC-Podem és important per dos motius: no només certifica que hi ha dues ànimes de l’esquerra a l’esquerra del PSOE, sinó que deixa al descobert les maniobres d’una part de l’esquerra que vol enterrar els podemites.
L’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau
El desgast de la líder
L’última finta de Colau adduint que la seva candidatura no era ferma i que podria fer marxa enrere no era altruista ni innocent, segons entenen a Podem, que s’esperen “qualsevol cosa” de Colau.
El dirigent podemita citat explica que la previsible debacle dels comuns als sondejos és la causa del desgast de Colau els darrers dies. “Amb quina cara vol presidir Espanya si perd més de la meitat dels seus diputats i es queda amb dos o tres escons només?”, argumenta aquest dirigent.
Negociació secreta
En realitat, l’exalcaldessa de Barcelona esperava una candidatura plàcida, que ja havia treballat des de fa mesos i que tenia lligada des del maig passat, després d’una negociació secreta amb la cúpula de Más Madrid. La seva previsió era que l’esperessin amb una catifa vermella a la capital d’Espanya.
Però s’ha trobat amb un revés inesperat: els comuns poden perdre fins a dos terços dels seus diputats per Catalunya, la qual cosa posaria el Front Ampli davant d’un autèntic dilema: donar la presidència d’Espanya a la líder d’una llista perdedora no seria ben vist pels seus socis d’altres comunitats.
Tapar el fracàs
Segons el dirigent esmentat, la maniobra de recular i posar sobre la taula la seva candidatura dient que renunciava perquè Podem es pogués incloure al Front Ampli “no és altra cosa que tapar el que es preveu un fracàs de la seva llista. Si Colau perd, encara que només sigui la meitat dels seus diputats, les altres confluències hauran de reconsiderar si acceptar que Colau, amb aquest fracàs a la motxilla, pugui ser l’aspirant a la presidència del Govern”.
Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona
Per tant, “el seu suposat sacrifici no ho és tant: és una maniobra per tapar les seves debilitats”. Les necessitats de les esquerres jugaven a favor de les tesis de Colau, però la jugada li ha sortit al revés.
La veritat és que les esquerres espanyoles originals no es refien de la líder catalana pel seu afany de protagonisme. A més, la consideren una traïdora perquè va ser ella qui va propiciar l’escissió de Sumar i la fractura del bloc de l’esquerra en donar suport a Yolanda Díaz en lloc d’apostar per Podem.