Alberto Pascual (Aslan): “Barcelona necessita més inversió pública per donar suport a les start-ups més innovadores”

El nou ordre mundial ha obligat les principals potències a accelerar la cursa tecnològica amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial, les xarxes 5G i els semiconductors. Mentre Estats Units i Xina competeixen pel lideratge, el paper d'Europa ha quedat més diluit.

El president de l'associació tecnològica @aslan --integrada per més de 200 empreses del sector com Dell, HP, Huawei o Cisco-- i director executiu a Ingram Micro, Alberto Pascual, analitza les capacitats de Barcelona i Europa per atreure talent i defensa la importància que les administracions impulsin la seva sobirania tecnològica.

L'associació va celebrar el mes passat a la capital catalana el 20è Tour Tecnològic, una trobada que va reunir empreses del sector i representants de les administracions públiques, entre ells l'Ajuntament de Barcelona, l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat.

En una entrevista amb Metrópoli, Pascual incideix en la necessitat que les administracions, des dels ajuntaments fins al Govern central, augmentin de manera significativa la inversió pública perquè les empreses amb projectes tecnològics més innovadors i arriscats disposin del suport financer necessari per dur-los a terme.

Quin paper juguen Europa i Barcelona en la ‘guerra’ tecnològica?

Hi ha molta gent que critica que la regulació frena la innovació a Europa, però la mateixa Xina ha estat pionera en això. Alguns dels aspectes que recull la legislació europea, com la necessitat de registrar els models fundacionals de la intel·ligència artificial per garantir la transparència sobre el seu desenvolupament o amb quines dades s'han alimentat, ja existeixen a la Xina des de fa anys. La regulació proporciona un marc de confiança per poder desenvolupar i vèncer les pors associades, per exemple, a la intel·ligència artificial. En aquest sentit, Europa sí que ha posat els fonaments necessaris per poder accelerar la innovació i no necessàriament amb talent europeu únicament, ja que ha establert les bases per poder atreure talent d'altres geografies.

Barcelona, precisament, és una de les ciutats del món que més capta alts executius i professionals del sector tecnològic.

Barcelona compta amb un entorn molt divers i cosmopolita que ha estat atret pel clima, la cultura i la manera de viure. A més, disposa d'una sèrie d'indústries capdavanteres en àrees com la farmacèutica, que és molt intensiva en l'ús de dades per al desenvolupament de medicaments, un negoci col·lateral al món de la intel·ligència artificial. Aquests factors, units a un entorn universitari amb capacitats d'investigació i desenvolupament molt altes, converteixen Barcelona en un pol d'atracció de nou talent.

El 22@ sempre s'ha percebut com el sector tecnològic de la ciutat. Creu que en els últims anys l'activitat tecnològica s'ha ampliat més enllà? Les empreses comencen a veure Barcelona com un ecosistema en el seu conjunt, i no només com un districte concret?

Molts dels avantatges que tenia el 22@ s'han estès a altres llocs per evitar que es convertís en un coll d'ampolla per al desenvolupament tecnològic. Sobretot, les empreses busquen el creixement tecnològic adjacent a altres indústries ja establertes i d'alt desenvolupament. És el cas del sector mèdic, però també dels ecosistemes de start-ups i els centres d'innovació que estan sorgint a Barcelona, impulsats precisament per la seva capacitat per atreure talent estranger.

En quina posició es troba Barcelona pel que fa a connectivitat i desenvolupament d'infraestructures?

El fet de compartir frontera amb un proveïdor d'energies netes molt destacable com és França li dona un plus a Barcelona. A més, des del punt de vista logístic, comptar amb el Port de Barcelona o la Zona Franca per a l'aprovisionament és un avantatge en el nou paradigma econòmic digital.

I Barcelona no és només Barcelona. Què em diu del desenvolupament de centres de dades a Cerdanyola o de l'estació de cables submarins de Sant Adrià de Besòs?

Una de les limitacions històriques de Barcelona és que està delimitada per mar i muntanya. El fet que s'hagi decidit anar més enllà significa que ha superat una de les barreres. Una instal·lació com l'estació de cables submarins situa la capital catalana com una regió privilegiada per al desenvolupament de centres de dades. Sovint, hi ha certa desinformació sobre aquestes instal·lacions. Sempre es diu que consumeixen molta energia i que, en contrapartida, l'ocupació directa és baixa a causa de les tasques automatitzades, però deixem de veure que és l'eina bàsica per al desenvolupament de tota l'economia digital. Precisament, si vols desenvolupar una indústria potent d'intel·ligència artificial lligada a entorns com el biotecnològic i la recerca, necessites aquestes eines. També són claus l'accessibilitat a l'energia i, sobretot, que aquesta sigui renovable i sostenible.

Quin creu que és el repte de Barcelona en els pròxims anys a nivell d'infraestructures i d'atracció d'altres sectors tecnològics?

Barcelona i Catalunya el que necessiten és ser conscients de tots els avantatges que tenen i acompanyar-los amb una capacitat d'inversió pública important. A Europa, el capital risc no està prou desenvolupat i el capital privat sol ser reticent a assumir els riscos de la innovació més extrema. Per això, els projectes més arriscats necessiten del concurs de fons públics, que hi hagi una injecció de capital important i, a més, d'un desenvolupament d'infraestructures. Cal dotar-los d'incentius no només fiscals, sinó també d'inversió directa. Això és justament el que ha diferenciat economies com la de la Xina o els Estats Units, on hi ha hagut una innovació finançada per l'Estat molt alta.

A quina administració correspondria?

A totes. Els models que funcionen en altres àrees són mixtos, on s'inverteix a nivell local, autonòmic i, per descomptat, participant també de la part del pressupost de l'Estat nacional.

Creu que el fet que hi hagi tantes empreses internacionals pot afectar la competitivitat de les companyies locals?

El nou entorn geopolític ens ha portat a plantejar-nos quelcom que fins ara no havíem pensat: la necessitat de tenir una sobirania tecnològica. La tecnologia s'ha convertit en un factor geoestratègic clau i continuem tenint molta dependència, encara que hem de buscar un equilibri. El capital que ve també genera diversitat i permet als talents nacional i estranger co-crear junts. Al mateix temps, hauríem d'anar pensant en diversificar proveïdors i assegurar que el subministrament no ve només d'un dels blocs. El mateix amb el talent.